7 de novembre de 2006

Rabiovergència

Els convergents estan rabiosos perquè el duel proposat per CiU els ha sortit granota.

Segons CiU només hi havien dues opcions: Ells o el Tripartit. Doncs bé, ha guanyat el Tripartit.

Però la dreta tendeix a no suportar les derrotes, ho tenim ben present amb CiU i el PP:

Ambdós partits es van donar suport mutu a Catalunya i Espanya, dues vegades.

Ambdós partits no han suportat perdre els governs a Catalunya i Espanya, dues vegades.

Ambdós partits han fet vídeos de propaganda i els han divulgat com a la veritat.

Ambdós partits diuen que accepten la legalitat dels nous governs però en posen en dubte la moralitat.

Ambdós partits no escolten les manifestacions fins que perden i manifesten la ràbia.

Els convergents no ho volen entendre:

  • Votem al Parlament, no als Presidents.
  • Els partits donen candidats, no Presidents.
  • Votem candidats, no Presidents.
  • Els vots donen escons, no Presidents.
  • Els candidats guanyen escons, no Presidents.
  • Els diputats voten als Presidents, no els votants.

Els rabiovergents continuaran sense voler entendre-ho.

Ja ha estat proposat i aprovat el nou Govern a l'executiva nacional d'Esquerra.

Ja ha estat presentat el nou Govern d'Entesa Nacional pel Progrés al Parlament.

5 de novembre de 2006

Govern d'entesa d'esquerres

Contra tot pronòstic i abans de finalitzar la setmana, sembla ser que ja tenim nou Govern de Catalunya!

En Josep-Lluís Carod-Rovira ha declarat en roda de premsa la decisió del comitè de negociació.

S'ha acordat un nou Govern d'entesa amb el PSC, ERC i IC-V, una nova oportunitat al Tripartit.

Demà ho proposarà a l'executiva nacional, sense necessitat de consultar amb les bases.

Artur Mas ha pagat molt cares les ppvergències i la psoevergència: Empat a dos governs.

No es pot prometre no pactar amb el diable i fer-ho dos cops, no hi ha notari que valgui.

No es pot cridar a la unió nacional només quan no es pot fer majoria amb unionistes radicals.

No es pot acordar i prometre una cosa al Parlament i fer el contrari a la Moncloa.

No es pot manipular, insultar i divulgar propaganda ideològica com a documental real.

No es pot enganyar els votants amb moralina i pactar a esquenes del Parlament amb vaselina.

No enganyin més la gent. Les eleccions nacionals no són perquè la gent voti el nou President de la Generalitat sinó per configurar el nou Parlament de Catalunya. Són els diputats qui voten els nous presidents del Parlament i la Generalitat.

No enganyin més la gent. No hi han guanyadors morals. No hi han presidents amb més drets a ser-ho que d'altres. No compten només els vots de qui n'arreplega més. TOTS ELS VOTS COMPTEN! Per això hi ha qui encara vota, pel Parlament, per Catalunya.

Els separatistes radicals, rojos separatistas, etc. serem els primers a fer President un català no nascut a Catalunya i que li costa parlar el català... i què? Que no és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho? Que no tenim tots els catalans el dret a ser President?

Felicitats Sr. Montilla! : )