20 de desembre de 2007

PS3 incompatibles

La PlayStation 3

El passat mes de març vaig fer un parell d'entrades sobre la PS3. Nou mesos després n'he de tornar a parlar.

A la primera entrada parlava dels rumors d'una consola que es podia provar però encara no comprar.

A la segona entrada trencava els rumors, oferia un llistat de jocs d'Star Wars compatibles i un enllaç.

Aquest cop vull compartir una informació important per aquells que ara vulgueu regalar o regalar-vos una PS3.

Resulta que la consola que es ven actualment no és la mateixa que es venia abans d'aquesta tardor.

El model anterior a l'actual està esgotat a les botigues i un amic* meu ha acabat comprant-ne una de mostra...

El model actual és més barat però també te un disc dur 20GB més petit i incompatible amb els jocs de PS1 i PS2!

Tampoc te de lector de targetes de memòria, te dos ports USB en comptes de quatre i acabat mat enlloc de cromat.

Mentre als EUA continua sent el mateix, que han rebaixat de preu però ampliat 20GB de disc, aquí el contrari.

Es pensen que els europeus som tontos, econòmicament (499$ = 499€) i tecnològicament (80GB = 40GB).

Els rumors d'incompatibilitat s'han fet realitat, amb tota la mala idea de fer-ho de cara a vendes nadalenques.

Quants nens i no tan nens compraran aquesta consola capada i s'hauran de confitar els jocs vells?

Jo continuaré aguantant-me sense PS3/BluRay i als meus cosinets bessons sort que els vam comprar la Wii...

Gràcies a l'Stoneman* per explicar-m'ho tot : )

17 de desembre de 2007

Una Nació, una Selecció


Seleccions Catalanes 2007

La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes ha presentat aquest matí davant els mitjans de comunicació el nou espot televisiu de la campanya d'enguany.

El vídeo no hauria d'ofendre ningú però ben segur que els unionistes radicals espanyols no trigaran gaire a intentar censurar-lo, com van fer amb el de l'any passat.

Res millor que mostrar la realitat a tothom per ofendre qui no vol que aquesta es conegui i està clar que Espanya no deixa que Catalunya competeixi internacionalment.

Si després de La Marató, encara us queda alguna cosa a la butxaca solidària, podeu col·laborar amb aquesta noble causa des de 10€ anuals. Traieu-vos la samarreta i xuteu!

Una Nació, una Selecció!

15 de desembre de 2007

Regala MNAC

Compres nadalenques

S'acosten les festes i a tots ens arriba el moment de triar regals per a les persones més properes, ja sigui pel Tió, Nadal, Cap d'Any o Reis. N'hi ha que diversos o tots!

Els més petits fan la carta i els més joves la llista però els adults sovint no sabem què regalar que agradi a l'altra persona i ens faci quedar bé davant familiars i amics.

Una possible solució és la proposta que m'han enviat i que aquí comparteixo perquè em sembla una bona idea a un bon preu, que segur agradarà i ens farà quedar bé.

Regala ser Amic del MNAC

Els Amics del MNAC posen en marxa una campanya perquè aquest Nadal es regali cultura. La promoció Regala.

Durant un mes, qualsevol persona que visiti la web o truqui per telèfon (abaix indicats), podrà fer Amic a les persones que desitgi per només 20€ cadascuna.

Només caldrà que sàpiga el nom i l'adreça de la persona a qui ho vol regalar i en el termini màxim d'una setmana rebrà a casa seva el carnet-regal perquè el pugui lliurar.

El MNAC al Palau Nacional

Avantatges del carnet-regal Amics del MNAC: Entrada gratuïta al museu, visites comentades, assistència a inauguracions prèvies, descomptes especials, etc.

En resum, si coneixem algú a qui li agradi la cultura i l'art, aquest és el regal. Podrà visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya tant com vulgui durant tot el 2008!

Promoció: Regala
Durada: Del 15 de desembre al 15 de gener
Web: www.amicsdelmnac.cat
Telèfon: 93 622 03 60, ext. 4500
Preu: 20€ per persona

Aquestes festes regala cultura, regala MNAC.

12 de desembre de 2007

Va amb nosaltres

Coberta del disc Va amb nosaltres

L'estiu passat vaig descobrir un grup de hip hop en català que sonava força bé en un concert emès per TVC.

At Versaris a l'Hipnotik Festival 2007

Poc temps més tard, sense recordar el nom del grup, els vaig reconèixer a l'Hipnotik Festival, eren At Versaris.

Imatge promocional d'At Versaris

Malgrat no els vaig poder escoltar gaire estona, em van agradar força i pel meu aniversari em van regalar el disc.

Disc Va amb nosaltres

Va amb nosaltres és el primer disc d'At Versaris i crec que el millor rap en català que he sentit fins ara.

El disc està força bé, s'entenen, no imiten accents, bones bases, diferents estils i reivindicatiu, com a bon rap.

El grup és d'ideologia poc definida, fet freqüent al hip hop peninsular, però sembla proper a l'extrema esquerra.

De tant en tant insereixen alguna frase o estrofes de col·laboracions en altres llengües com el castellà o l'àrab.

Recomano comprar el disc, amb llicència cc i donar una oportunitat al prou discriminat rap en català.

El grup treballa amb Propaganda pel fet, que funcionen com una plataforma catalitzadora de projectes musicals.

Aquesta discogràfica treballa, entre d'altres, amb Obrint Pas, que avui estrena un anunci genial amb en Toni Albà.

Enllaç relacionat a MySpace:
At Versaris

9 de desembre de 2007

Cròniques d'un dissabte de set dies

Dissabte de la setmana passada van passar moltes coses de les quals n'he parlat al llarg de la setmana.

Massa coses per parlar-ne en una sola entrada, pel que les vaig dividir en quatre cròniques publicades casa dos dies.

Així doncs, va ser un dissabte de set dies, ja que avui, set dies després de la primera entrada en faig la darrera.

  • 02-12-2007 Crònica d'una trobada. Ha estat força interessant anar veient i afegint els enllaços de les cròniques d'altres macaires catalans.

  • 04-12-2007 Crònica d'una manifestació. Ha estat força empipador anar veient algunes reaccions i interpretacions dels que no es va manifestar.

  • 06-12-2007 Crònica d'una mort anunciada. Ha estat força estrany anar veient com moria el meu antic servei de moblocs, apagant-se a poc a poc.

  • 08-12-2007 Crònica d'un derbi amb comparacions. Ha estat tan políticament incorrecte com extremadament alleugeridor buidar el pap culer sobre la pericada. Ho sento pericos.

És que per això vaig iniciar aquest bloc, per escriure part del què faig o penso, fer suggeriments i buidar el pap.

No intento cercar altra audiència que amics i coneguts, ni enganyar ningú, ni ser políticament correcte per agradar.

No intento cercar visites ni comentaris de desconeguts, ni elogis ni queixes de les meves entrades, o de mi mateix.

L'única cosa que sí que m'agradaria és que, amics i coneguts, de tant en tant féssiu servir els comentaris.

Ja m'estan bé els enllaços, correus-e, sms o trucades però, coi, és cert que algun comentari ho fa més divertit.

Animeu-vos a comentar bandarres! ; )

8 de desembre de 2007

Crònica d'un derbi amb comparacions

Espanyol Vs. Barça

Dissabte passat va ser el derbi de futbol de la ciutat de Barcelona, un partit esperat per ambdues aficions.

El partit es va jugar a l'estadi temporal de l'Espanyol, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc.

El partit va acabar en empat a u, jugant el Barça millor a la primera part i l'Espanyol a la segona. Just i tranquil.

El resultat a la web del Barça

RCD Espanyol Vs. FC Barcelona, o Espanyol Vs. Barça, o pericos Vs. culers, o antigament Sarrià Vs. Les Corts...

És el mític duel de dos rivals, dos clubs, dues aficions, al meu parer, dues maneres d'entendre les coses.

El Barça és més que un club, tothom ho sap arreu del món... i l'Espanyol s'ho pren com a una indirecta.

Comparem:

L'Espanyol va ser fundat per un català, bandera que sempre oneja, malgrat l'espanyolitat que el nom delata.

El Barça va ser fundat per un català d'origen suís, la catalanitat del qual sempre ha marcat al club.

L'Espanyol va ser el club de l'unionisme espanyol, el botiflerisme, el messellisme i el jaqueterisme.

El Barça va ser el club del separatisme català, l'independentisme, el republicanisme, el nacionalisme.

L'Espanyol no va tenir gaires problemes a la darrera guerra i dictadura, essent tolerat i fins i tot recolzat.

El Barça va tenir molts problemes a la darrera guerra i dictadura, essent assassinat el president i tancat l'estadi.

L'Espanyol és un club que ha passat esportivament més penes que glòries però actualment està en bona posició.

El Barça és un club que ha passat esportivament més glòries que penes i sempre està en molt bona posició.

Les penes de l'Espanyol han estat degudes al propi club, sovint marcat per la provisionalitat de categoria i estadi.

Les penes del Barça sovint han estat degudes al govern espanyol, afavorint l'equip de l'estat, el Real Madrid.

Els pericos tenen la paranoia del menyspreu, creuen que tothom els menyspreua, quan només ho fan ells.

Els culers tenen la paranoia de l'autocrítica, sempre s'autocritiquen abans que els critiqui ningú.

Els pericos odien els culers, anomenant-los "els de l'altra acera", "l'altre club de la ciutat" o "els suïssos".

Els culers passen dels pericos, ignorant-los i només recordant-los pels derbis o per fer bromes o acudits.

El major rival dels pericos és el Barça, si aconsegueixen guanyar-lo ja es donen per contents.

El major rival dels culers és el Madrid, si aconsegueixen guanyar-lo es donen un petit descans d'autocritica.

L'objectiu de l'Espanyol és guanyar la Copa del Rei, gairebé l'únic trofeu a l'abast dels pericos.

L'objectiu del Barça és tenir més copes d'Europa que les que el Madrid ha guanyat en democràcia (tres).

L'Espanyol oneja banderes periques, senyeres, espanyoles i feixistes, mentre es crida contra el Barça.

El Barça oneja banderes culers, senyeres i estelades, mentre es canta a favor del Barça.

(...)

Actualment és políticament incorrecte parlar de la superioritat del Barça respecte l'Espanyol.

Encara que el Barça sigui el club amb més socis, més títols, tingui el millor i més gran estadi o jugadors!

Els culers han de deixar que els pericos siguin tractats pels mitjans i autoritats com si fossin comparables!

Quan algun mitjà o administració presta més atenció al Barça, el president de l'Espanyol es queixa d'injustícia!

Els darrers anys alguns personatges públics han sortit de l'armari declarant-se pericos, com si fossin perseguits!

D'aquesta manera, els culers estan acostumats a que es rebaixi al Barça per posar-lo a l'alçada de l'Espanyol.

Als culers no els sap greu perquè malgrat les comparacions tots saben que el Barça és més que un club.

Mosaic del Barça al Camp Nou

Eus aquí algunes de les moltes diferències entre els dos equips, que expliquen part de la rivalitat entre ells.

No es tracta del que és l'un, sinó del que no pot ser l'altre. És tracta del clàssic vol i dol.

Visca el Barça i visca Catalunya!

6 de desembre de 2007

Crònica d'una mort anunciada

La fi de Textamerica

Dissabte va ser el tancament del que un dia va ser el millor servei i comunitat de moblocs: Textamerica.

Mobloquejant la BCN-MNG

Un mobloc és un bloc mòbil, preparat per rebre i mostrar continguts multimèdia des d'un telèfon mòbil o ordinador.

Els continguts es poden enviar i veure des de mòbil o ordinador, des de qualsevol lloc en directe o des de casa.

Es poden enviar textos, fotos, imatges, àudios i vídeos, essent automàticament col·locats per MMS o correu-e.

Captura de Textamerica el 27 de juny de 2004

Textamerica (TA) va ser un servei pioner i líder en moblocs, amb una gran i activa comunitat internacional.

En els millors temps es van organitzar trobades locals i internacionals, així com mobilitzacions arreu del món.

Des de trobades a les principals ciutats del món, passant per col·laboracions professionals, fins a causes solidàries.

Captures dels meus moblocs principals

Em vaig introduïr al món dels moblocs de la ma d'en Jofre Embun (BG-ta), qui va explicar-me'n el funcionament.

Vaig arribar a tenir 4 moblocs: Dreadful® BCN, Dreadful® Moblog, Dreadful® Videomob i Dreadful® EURO-MNGS.

El darrer, d'eurotrobades, va tenir una durada fugaç, ja que mai es va celebrar la trobada per la qual es va crear.

Captura del meu comiat

A mida que es van anar produint fets i canvis fatals a TA, vaig anar tancant els moblocs fins a quedar-me amb un.

Sense entrar en detalls tèrbols, servei i comunitat van patir acomiadaments de treballadors i fugides d'usuaris.

La qualitat del servei va passar de no tenir competència a no ser competent, fomentant la fugida i fúria d'usuaris.

Fotos publicades en directe des de Barcelona i Amsterdam

Vaig tenir l'honor de coorganitzar la 1a trobada europea a Barcelona i promocionar la 2a a Amsterdam.

Vaig tenir el plaer de conèixer IRL gent de Catalunya, Holanda, EUA, França, Argentina i País Valencià.

A banda de la bona experiència que ja és una trobada, la convivència durant uns dies encara és millor.

Captura de Textamerica l'1 de desembre de 2007

TA va tancar oficialment l'1 de desembre de 2007, malgrat sembla es pot continuar entrant temporalment.

Afortunadament continuo mantenint el contacte amb els millors amics que he fet a TA durant vora quatre anys.

El tancament ha estat la crònica d'una mort anunciada, que va passar de la tristor inicial, a l'alleugeriment final.

Fotografia del meu comiat

El meu comiat de TA no ha estat un punt i final de la meva experiència en el món dels moblocs, el contrari.

El passat 5 de novembre de 2007 vaig estrenar la tercera versió del Dreadful® Moblog a moblog:UK.

Malgrat estic migrant, podeu començar a veure una selecció de fotografies republicades de trobades.

Entrades relacionades:
Crònica d'una altra mort anunciada

4 de desembre de 2007

Crònica d'una manifestació

Som una Nació i diem PROU!

Dissabte vaig assistir a la manifestació Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures.

El punt de trobada va ser la Plaça de Catalunya, tot i que les diferents entitats i partits tenien punts concrets.

Jo vaig assistir al punt d'Esquerra però quan hi vaig arribar, un pèl tard, la plaça estava plena de gom a gom.

Punt de trobada d'Esquerra

Des de Pelai amb Rambla tot era gent, estelades, pancartes... però no veia on paraven els esquerrans.

Després de quasi una hora sense poder avançar, amb els ecosocialistes aturats al mig, vaig decidir fer drecera.

Vaig saltar la Plaça de Catalunya trencant per Santa Anna i Portal de l'Àngel, fins a la Catedral amb Via Laietana.

Manifestació avançant per la Via Laietana

Quan vaig arribar-hi em vaig trobar amb una munió de convergents barrejats amb plataformes i entitats.

Per evitar confusions no desitjades vaig atansar-me a una bandera esquerrana a la cerca d'informació.

Els esquerrans encara estaven per Fontanella, així doncs, només calia esperar que arribessin per incorporar-me.

Estelada i Esquerra

Entre convergents i esquerrans hi havia una petit buit, llavors va arribar una estelada gegant amb Esquerra.

Em vaig incorporar a la manifestació, sense adonar-me, a tocar d'en Vendrell, en Portabella, en Puigcercós...

Vaig trigar una estona a adonar-me que eren tan a prop però passa sovint quan dones suport actiu a bones causes.

Cant d'Els Segadors i recollida d'Estelada

Vam arribar Estació de França amb Parc de la Ciutadella, on vam cantar Els Segadors i recollir l'estelada.

Els parlaments van consistir en la lectura del manifest de la plataforma, amenitzats amb actuacions musicals.

Com sempre ja sonaven xifres, entre 700.000 i 200.000, però el què realment importa és omplir els carrers.

En Roger al final de la manifestació

M'emprenyen els "després de" manifestacions, actes de campanyes, eleccions, etc. per diversos motius.

Debatre en tertúlies si els manifestants eren o no usuaris de Rodalies... INFRAESTRUCTURES! Totes i no un servei!

Conclusió: I si la PDD esdevingués un bloc de partits, es presentés a eleccions i els que la recolzem la votéssim?

2 de desembre de 2007

Crònica d'una trobada

1a Trobada de macaires catalans

Ahir dissabte vaig assistir a la 1a Trobada de macaires catalans, celebrada a Barcelona ciutat.

Macaires catalans a l'Apple Shop

El punt de trobada va ser l'Apple Shop de la fnac d'El Triangle, on ens vam presentar i (re)conèixer.

Macaires catalans al Viena

Després vam anar al Viena, un frankfurt - cerveseria del proper Carrer de Pelai, on va començar la tertúlia.

Captures del xat presencial

Vam assistir-hi en Tomàs i en Miquel (organitzadors), en Ludo, en Jordi, n'Oriol, en Mario, en Julián i jo mateix.

Vam parlar del què fem, de productes d'Apple, del Mac OS X en Català... i de la manca de dones a la trobada!

Què passa? Vuit fadrins i ni una sola pubilla macaira amb qui intentar festejar presumint d'habilitats iphonianes! ; )

Malgrat vaig arribar un pèl tard i haver de marxar un pèl d'hora, va ser genial veure les cares dels mosseguis.

Fins la propera! : )

Dreceres a les cròniques de la trobada publicades:
Tomàs, Miquel, Jordi i Roger


Entrades relacionades:
Crònica d'una altra trobada
Com va ser la 2a Trobada de macaires catalans (BAC)
2a Trobada de macaires catalans
2a Trobada de macaires catalans (BAC)
Dos anys de trobades de macaires catalans
Un any de trobades de macaires catalans
Apple Aperture & Final Cut World Tour
Crònica de la 1a GUAC & Beers
Crònica de la 1a Assemblea del GUAC
Adobe CS3 Seminars
Apple Pro Series
1a Trobada de macaires catalans

REC

REC

Divendres de la setmana passada vaig anar a l'estrena de REC, la darrera peli de Jaume Balagueró i Paco Plaza.

Des que en vaig veure l'anunci, el mateix dia que vaig veure El Orfanato, que tenia moltes ganes de veure-la.

Els quatre amics que la vam veure vam quedar impactats. Uns la troben curta, d'altres es van tapar els ulls...

Personalment em va encantar. El final et deixa amb moltes preguntes, que espero responguin al DVD (EE).

Les comparacions son odioses, si bé podem trobar ambients semblants a d'altres pelis, aquesta és original.

La casa de REC

Una de les coses que més m'agrada del cinema fet a Barcelona és trobar les localitzacions, edificis singulars.

Només veure on aparcava el camió de bombers de la casa on passa l'acció principal, vam reconèixer el lloc.

Teníem clar que el carrer era la Rambla de Catalunya, el que no teníem tan clar era l'alçada però la vam trobar.

Sortint del cinema vam anar a la caça de la casa i després d'una bona caminada la vam trobar... i fotografiar.

En Roger a la porta... l'han mossegat!

Us atreviu a caçar la casa de REC?

Pistes: És a la Rambla de Catalunya, baixant a ma dreta. L'empresa tèxtil que surt a la peli existeix, l'aparador de la botiga de la dreta també. Curiositat: Mireu el detall de dalt de tot de la façana, al centre.

Si voleu podeu comentar. Bona caça!

PD: Properament... la kedada i la mani!