M'he resistit tant com he pogut a fer una entrada catastrofista sobre els múltiples desastres infraestructurals que han succeït, sobretot a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Però ara que han passat les festes nadalenques, hi ha hagut una altra apagada i el comportament dels partits no sembla que hagi de millorar per les eleccions estatals, he canviat d'opinió.
Des de l'estiu que estem patint deficiència i incompetència en el funcionament i gestió dels serveis elèctric, autopistes, aeroportuari, ferroviari... casualment pendents de traspàs.
El català emprenyat ha de parlar, cridar si cal, i no només a les eleccions perquè després tots els polítics diguin que han guanyat i tinguin quatre anys més per continuar... no fent res.
Aquesta serà la primera entrada d'una sèrie que he volgut anomenar La Catalunya del Caos i que començo amb la darrera apagada de la nit del 22 de gener de 2008, l'apagada d'hivern.
Aquesta és la meva crònica: Estava acabant de llegir els darrers rss al Reader quan, de sobte, se'n va anar el llum. Miro el replà de l'escala i els llums d'emergència indiquen que no és culpa meva.
Al cap d'un moment torna el llum i, quan anava a tornar a encendre l'ordinador, torna a marxar. Miro per la finestra i no hi havia llum ni al carrer ni a cap edifici de muntanya a mar... Una apagada.
Al dia següent el llum havia tornat i a les notícies en parlaven... Les Tres Xemeneies, l'hidroelèctrica de Fecsa-Endesa entre Badalona i Sant Adrià de Besòs havia fallat. Comencen les especulacions.
Als voltants de mig matí, se'n torna a anar el llum. Al cap d'una estona d'esperar i no arribar, vaig decidir tocar el dos. Quan el corrent falla tant més val deixar estar els ordinadors o et pots quedar sense la feina.
Al sortir al carrer vaig veure generadors per tot arreu, els que en teoria havien restablert el corrent i que traurien en 48 hores. Jo ja no me'n refio d'aquesta colla de lladres. Bon vent i barca nova.
Vaig anar a dinar, al cine i quan vaig tornar a l'estudi el llum ja havia tornat i, de moment, no ha tornat a marxar. A dia d'avui els generadors estan apagats però només uns pocs han marxat.
La culpa? Primer deien que si un incendi provocat, ara que el continuat robatori de coure va generar un sobrecalentament que va originar un curtcircuit... i demà diran que ens n'oblidem del passat...
La culpa no te nom i cognoms, ni responsable que l'assumeixi. La culpa és un mot del que directius i polítics fugen i només anomenen per llençar-se'l els uns contra els altres i entre ells mateixos.
Ja ho he dit altres vegades. Què passaria amb Fecsa-Endesa si tots els catalans emprenyats ens passéssim a Gas Natural? Què passaria si féssim el mateix amb la resta? Sento el silenci.
Em sembla molt fort que tornés a haber una apagada... Penso que es riuen de tots nosaltres... Ara bé Si els hi demanes que et desconten dos dies de la factura... van i diuen que no es posible i que clar... has de pagar igual...
ResponEliminaSí noi i el pitjor és que se't poden espatllar aparells electrònics. A mi se m'ha petat la televisió per cable i ara hauré de trucar perquè em canviïn el sintonitzador... sort que és de lloguer! Amb els ordinadors no me la jugo que puc perdre la feina.
ResponEliminaEM DE QUEDAR!
Gràcies per comentar : )