Divendres passat vaig piolar per recordar fer una entrada el cap de setmana sobre la notícia que acabava de rebre però una bona i una mala notícia ho van ajornar.
Avui el company Jordi ha publicat una entrada al respecte i, per no fer-li un comentari més llarg que un dia sense Internet, he decidit fer aquesta entrada pendent.
La notícia és que els governs de Catalunya, Illes Balears, Euskadi i Galícia han guardonat Microsoft per la promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol.
Si bé és ben cert que el suport de Microsoft al català no és l'ideal, s'ha de reconèixer que tenen l'únic gran sistema operatiu comercial disponible oficialment en català.
Els usuaris d'aquest sistema, amb més o menys dificultats, tenen la majoria de les eines bàsiques en català i, només per això, crec que ja es mereixen el premi.
No dic que d'altres com Softcatalà no es mereixin el guardó, tant o més que Microsoft, però segur que ja en rebran i esperem que amb diners i no només honorific.
És veritat que Softcatalà proporciona un munt d'eines, per a diferents sistemes i en català des de fa 10 anys, però també és veritat que tenim Windows en català des del 95.
A més, el premi no el donen Catalunya i Balears, també el donen Euskadi i Galicia i, mentre que Softcatalà cobreix els Països Catalans, Microsoft cobreix tot l'Estat.
És Microsoft un model perfecte? Rotundament no i subscric tots els punts del comunicat de Softcatalà. Però és un model a seguir? Sens dubte, a què espera Apple?
El tema d'Apple és vergonyós! No només pel menyspreu que mostra ignorant la nostra llengua, sinó per l'actitud que pren vers els que intenten solucionar-ho.
Tenir Apple en català ja és possible però no sense voluntat, dedicació, paciència i esperança en els voluntaris i que Apple continuï permetent-ho...
I ja no parlo de nosaltres, que amb il·lusió i ganes vam emprendre unes accions que han quedat tan esbravades com el mal que fa a la vista parlar de GUA i veure GUM a l'adreça... El que no sàpiga de què va no entén res!
I heus aquí el dilema de qui no es vol complicar: Treballar amb bons equips en una llengua que no és la nostra o treballar amb la nostra llengua amb mals equips?
Jo vull triar el meu idioma de sèrie amb el bon equip que he comprat, sense haver-me de preocupar per res més. Hi tinc dret. Però la culpa de no tenir-ho és nostra.
Si el nostre país no és un Estat que faci complir la llei és perquè nosaltres no ho exigim. Ens conformem amb el país que tenim o tenim por d'exigir els nostres drets.
Mentre això no canviï, esperem que ens facin les coses i queixem-nos quan no ens agradi, sempre depenent dels voluntaris i que ens permetin tenir-los...
I el mateix es pot aplicar a la resta d'àmbits de la llengua, les seleccions catalanes, les infraestructures, les telecomunicacions, etc, etc, etc...
