La setmana passada va venir el servei tècnic d'ono, primer per canviar-me el descodificador de la televisió per cable i després per reactivar-me el paquet de canals...
La qüestió és que al canviar-me el descodificador em van canviar el model que, encara no entenc perquè, tenia d'auna i em van posar el nou i flamant Motorola d'ono.
Aquest és el segon descodificador digital, després de dos analògics, i amb cada nou descodificador, tens nous serveis disponibles. Ara disposo del genial servei ojo.
Mai havia tingut gaire interès en aquest servei, que havia vist anunciat a la revista i per internet però del que no m'havia informat millor perquè no li veia gaire el què.
Ara tinc, apart dels canals contractats i els de pagar per veure de pel·lícules i esports, ojo, un videoclub a la carta amb cinema, sèries, documentals, música i esports.
El millor d'aquest servei és que pots aturar, reprendre, avançar o retrocedir els continguts, veure'n les caràtules i que n'hi ha de pagament però també, atenció, gratuïts.
Quan ho vaig provar, el primer que em va venir al cap va ser el nou servei de lloguer de continguts d'Apple. Si d'acord, no és el mateix però ojo fa temps que existeix.
No podem comparar el disseny dels menús de navegació amb caràtules amb el famós coverflow d'Apple però si amb els preus competitius i el contingut gratuït.
Les pel·lícules costen entre 1 i 3 €. Les no tan noves i les velles res, gratis. Ja he vist un concert, dues pel·lícules i un parell de capítols d'una sèrie, tot gratis.
La diferència principal entre els videoclubs d'Apple i d'ono és que, mentre al primer els títols es van acumulant a una gran videoteca, a ono es van substituint per d'altres.
D'aquesta manera, a ojo tenim les opcions "Busqueda por género", "Nuevo en ojo", "Cine de estreno", "Última oportunidad", "Busqueda alfabética" i "Vuelve a verlo"
A "Última oportunidad" podem trobar els continguts que estan a punt de desaparèixer d'ojo i a "Vuelve a verlo" el temps que ens queda per tornar a veure els continguts.
El descodificador és millor (disposa del servei ojo), te un disseny més fi (ocupa menys espai) i és més sostenible (apagat no te cap llum i encès un de petit).
L'única pega que li trobo és el comandament a distància, ja que només serveix per a controlar el descodificador, mentre que amb el d'auna fins a tres aparells.
L'única cosa a millorar és la informació dels continguts dels canals, que és més breu i dura poca estona. Abans es podia fixar i veure l'any i nacionalitat dels continguts.
Crec que ojo és un bon servei, que penso fer servir sovint i del que potser se n'ha parlat poc. Jo mateix, usuari d'ono, havia sentit a parlar més dels de la competència.
