Ja som a novembre! La tardor és aquí, ja es poden veure alguns guarniments i enllumenat de Nadal que ens fa ensumar l'aroma de les vacances d'hivern... i per a mi és com si encara esperés les vacances d'estiu! Com molts de vosaltres sabeu, el meu pare va patir un ictus isquèmic el passat 29 de juliol. Potser explicaré una mica de què va la malaltia i un resum de tot plegat en un futur però ara vull explicar una mica la meva desconnexió, reconnexions i el retorn.
Era el dijous de la penúltima setmana de feina abans de les vacances d'estiu i jo només pensava en l'iPhone 4 (que es posava a la venda aquella nit), el cap de setmana (que començava al dia següent) i les vacances d'estiu (que començava la setmana següent)... quan de sobte les nostres vides van canviar sense donar-nos temps a reaccionar. Per sort, vaig trucar a emergències a temps, a Can Ruti van salvar la vida del meu pare, entre Can Ruti i El Carme s'ha recuperat molt i ja comencem a veure el llum al final del túnel, malgrat la rehabilitació que encara queda per endavant.
Desconnexió. El dia 29 vaig desconnectar i només vaig fer servir internet per comunicar a amics i familiars què li havia passat al mau pare i la seva evolució durant els dies més crítics o significatius (sense donar detalls en públic). Twitter i Facebook em van servir per gestionar bona part dels missatges que per telèfon i en plenes vacances d'estiu no hauria pogut fer i també per animar-nos els ànims en aquells moments tan durs. Durant el dia enviava des del mòbil algun missatge a Twitter (enllaçat a Facebook) i per les nits contestava els missatges rebuts quan podia.
Reconnexions virtuals. El dia 7 de setembre vaig tornar a connectar-me parcialment mitjançant un netbook i aprofitant wifis obertes per començar a organitzar-me una mica. El dia 13 vaig connectar-me regularment mitjançant el nou iPhone 4, que des del dia 18 d'octubre Orange també permet fer servir de mòdem 3G per tethering amb qualsevol ordinador via Bluetooth o USB.
Reconnexions reals. Des d'aleshores les meves úniques trobades fora de l'hospital i el centre sociosanitari han estat la Inauguració de l'Apple Store La Maquinista (i trobada de macaires catalans), l'Hipnotik Festival, el 25è Aniversari dels Electro Breakers (i aniversaris del Joe i meu) i el 4rt Aniversari del Bloc d'Apple en Català. Totes aquestes trobades, encara que amb força retard, tindran les seves entrades de blocs i àlbums de fotos.
El retorn. Ara és el moment de començar a intentar retornar. Aquest mes de novembre, de mica en mica, intentaré anar retornant, malgrat que el retorn a la "normalitat" no crec que pugui ser abans de gener. Primer començaré publicant les entrades i àlbums de les trobades i exposicions més endarrerides fins arribar a l'actualitat del moment, quan les hagi publicades totes. Intentaré anar-ho fent més o menys regularment a tots els blocs on escric.
He dit que ho intentaré perquè la veritat és que tinc molt poc temps lliure, moltes coses a fer i moltes forces i son a recuperar però realment ho intentaré, perquè tinc moltes ganes de fer-ho i perquè no vull que se'm acumulin massa coses a fer fins al punt que ja no doni a l'abast i hagi de passar pàgina. Amb paciència i insistència s'aconsegueix gairebé qualsevol cosa.
Gràcies a tots els que ens heu donat i ens continueu donant suport, d'una manera o altra, durant tot aquests temps tant difícils. Una forta abraçada per a tots i molt especialment pels que heu patit de prop la malaltia del meu pare i ho heu compartit amb mi. Moltes gràcies!
PD: Pels que pregunteu per la barba del meu pare, sapigueu que ell mai no en porta, que abans de l'ictus se l'estava deixant per fer-se una foto i ara no se la vol afaitar fins que torni a casa. Ara la porta encara més llarga que a la foto però ja us ensenyaré fins on ha crescut abans d'afaitar-se quan torni a casa.
De mica en mica, no vulgui fer massa coses que encara se'ns estressarà!
ResponEliminaMolts d'ànims a tota la família. :)
Amb aquest pseudònim gairebé no la conec. Sort del Senyor Google que m'ha dit la seva professió i localitat i he lligat caps! Moltes gràcies : )
ResponEliminaTé raó, don Róyer! Mallerenga Rondinaire i Filadora, pa servil·lo! xD El meu nom complet de quan només tenia blog... ;)
ResponEliminaAixí m'agrada, Roger, amb energia! Però tranquil, si no és pel novembre és pel desembre, o sinó pel 2011, que qui dia passa any empeny.
ResponEliminaJa saps on trobar-nos. A reveure.
Pel que es veu tot va anant bé, i mica en mica torneu a la normalitat, ara pren-t'ho amb calma, com tu dius, no ho deixis però no t'agobiïs, si no pots fer entrada 1 per una fes entrada global amb apartats, i així estàs al dia sense massa embolics. Ptonets
ResponElimina@Jordi Tinc l'esperança que torni a casa per Nadal i durant les vacances em pugui refer una mica de tot plegat però si no pot ser i ens hem d'esperar una mica més, doncs esperarem, que el que importa és que torni recuperat del tot. Gràcies company! : )
ResponElimina@Abi Quan només publicava aquí sí que ho podria haver fet com dius però ara a cada bloc edito el text i les imatges d'una forma que ara no puc fer com abans però espero anar publicant i recuperant mica en mica. Gràcies i petonets : )