Després de molts anys participant activament en llistes de correu-e, fòrums, canals de xat, mons virtuals, missatgeria instantània i d'altres maneres de perdre el temps en el què alguns anomenàvem vida social virtual, vaig decidir plegar.
Sense entrar ara en detalls sobre les coses que vaig fer, no pas en solitari sinó paral·lelament o al costat de companys internautes amb alguns dels quals encara avui hi mantinc un cert contacte i gran estima, necessitava desconnectar.
Després de treballar tot el dia a Internet, el meu temps lliure el vaig dedicar a d'altres coses que tenia una mica oblidades i a la meva vida social real, abandonant completament la virtual, que estava vist m'havia deixat d'aportar res.
Amb la progressiva arribada de la nova fornada de mitjans de la Internet participativa (com si no ho hagués estat sempre...), vaig decidir donar una darrera oportunitat a la meva vida social virtual amb una petita nova embranzida.
De la mateixa manera que amb la primera fornada (segona per als més fricandons), vaig tornar a viure uns anys daurats, que a Internet es tradueixen amb un ascens tan vertiginós com estrepitosa la caiguda i efímer el record col·lectiu.
Així doncs, novament desenganyat per la decepció provocada per l'avorriment d'orkut, l'agonia de Textamerica i la sobre-popularització de flickr i YouTube, necessitava desconnectar altre cop i renunciar a les xarxes socials.
Malgrat tenir comptes inactius a molts d'aquests serveis, durant molt de temps m'he negat a perdre-hi més el poc temps lliure que dedico a Internet però novament, com si navegués contracorrent, he tornat a donar un cop de timó.
Arran d'un sopar d'ex-alumnes d'institut, vaig acabar creant un compte a Facebook (un servei tan maleït com incomprès pels que el maleeixen) per unir-me al grup que una amiga havia creat, punt d'inflexió per al meu nou retorn.
D'ençà fins al moment d'escriure aquesta entrada, he creat tres grups i un bloc, sóc membre de deu grups més, m'he apuntat a sis causes, he assistit a un altre sopar d'ex-alumnes i n'hi han dos o tres previstos pel curs vinent.
Per si tot això fos poc, instigat per un amic macaire, vaig crear un compte de Twitter, que després vaig afegir a Facebook per mitjà d'una de les dues úniques aplicacions que m'he instal·lat (no instal·lo cap joc).
Malgrat que endarrerit pel meu segon enretirament temporal, torno a gaudir d'aquesta nova època daurada que estic vivent (o del temps que li quedi a aquesta nova fornada de mitjans), tot i que procuro no perdre-hi gaire el temps.
El que més m'agrada d'aquesta tornada és que, per primera vegada, s'han fusionat les vides socials virtual i real. Els serveis actuals faciliten el retrobament d'amics. Ja no es tracta només de conèixer gent, sinó de trobar-te amb gent que coneixes.
Les conclusions que he tret després de tant de temps a la xarxa són moltes però la més important segurament és que sempre hi ha una darrera oportunitat i un nou retorn. Si bé convé allunyar-se de tot plegat de tant en tant, mai és definitiu.
Per si a algú li serveix d'ajuda, no s'hauria de perdre més temps del que després et sàpiga greu haver perdut si desapareix el servei, per molt popular que sigui ara. Cap servei es salva de possibles compres, fusions o morts d'èxit.
I un consell que dono, és tenir còpia de seguretat de tot el que es publiqui a Internet, que la xarxa no sigui la còpia de seguretat. Hi publiques text, àudio, fotos, vídeos? Molt bé però no descuidis el originals, mai se sap i més val prevenir.
D'aquesta manera, he volgut fer una entrada introductòria del que seran una sèrie d'entrades sobre aquests serveis, que porto algun temps anunciant i que properament aniré publicant pels que volen gaudir-los però es perden.
