Dissabte passat va ser el derbi de futbol de la ciutat de Barcelona, un partit esperat per ambdues aficions.
El partit es va jugar a l'estadi temporal de l'Espanyol, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc.
El partit va acabar en empat a u, jugant el Barça millor a la primera part i l'Espanyol a la segona. Just i tranquil.
RCD Espanyol Vs. FC Barcelona, o Espanyol Vs. Barça, o pericos Vs. culers, o antigament Sarrià Vs. Les Corts...
És el mític duel de dos rivals, dos clubs, dues aficions, al meu parer, dues maneres d'entendre les coses.
El Barça és més que un club, tothom ho sap arreu del món... i l'Espanyol s'ho pren com a una indirecta.
Comparem:
L'Espanyol va ser fundat per un català, bandera que sempre oneja, malgrat l'espanyolitat que el nom delata.
El Barça va ser fundat per un català d'origen suís, la catalanitat del qual sempre ha marcat al club.
L'Espanyol va ser el club de l'unionisme espanyol, el botiflerisme, el messellisme i el jaqueterisme.
El Barça va ser el club del separatisme català, l'independentisme, el republicanisme, el nacionalisme.
L'Espanyol no va tenir gaires problemes a la darrera guerra i dictadura, essent tolerat i fins i tot recolzat.
El Barça va tenir molts problemes a la darrera guerra i dictadura, essent assassinat el president i tancat l'estadi.
L'Espanyol és un club que ha passat esportivament més penes que glòries però actualment està en bona posició.
El Barça és un club que ha passat esportivament més glòries que penes i sempre està en molt bona posició.
Les penes de l'Espanyol han estat degudes al propi club, sovint marcat per la provisionalitat de categoria i estadi.
Les penes del Barça sovint han estat degudes al govern espanyol, afavorint l'equip de l'estat, el Real Madrid.
Els pericos tenen la paranoia del menyspreu, creuen que tothom els menyspreua, quan només ho fan ells.
Els culers tenen la paranoia de l'autocrítica, sempre s'autocritiquen abans que els critiqui ningú.
Els pericos odien els culers, anomenant-los "els de l'altra acera", "l'altre club de la ciutat" o "els suïssos".
Els culers passen dels pericos, ignorant-los i només recordant-los pels derbis o per fer bromes o acudits.
El major rival dels pericos és el Barça, si aconsegueixen guanyar-lo ja es donen per contents.
El major rival dels culers és el Madrid, si aconsegueixen guanyar-lo es donen un petit descans d'autocritica.
L'objectiu de l'Espanyol és guanyar la Copa del Rei, gairebé l'únic trofeu a l'abast dels pericos.
L'objectiu del Barça és tenir més copes d'Europa que les que el Madrid ha guanyat en democràcia (tres).
L'Espanyol oneja banderes periques, senyeres, espanyoles i feixistes, mentre es crida contra el Barça.
El Barça oneja banderes culers, senyeres i estelades, mentre es canta a favor del Barça.
(...)
Actualment és políticament incorrecte parlar de la superioritat del Barça respecte l'Espanyol.
Encara que el Barça sigui el club amb més socis, més títols, tingui el millor i més gran estadi o jugadors!
Els culers han de deixar que els pericos siguin tractats pels mitjans i autoritats com si fossin comparables!
Quan algun mitjà o administració presta més atenció al Barça, el president de l'Espanyol es queixa d'injustícia!
Els darrers anys alguns personatges públics han sortit de l'armari declarant-se pericos, com si fossin perseguits!
D'aquesta manera, els culers estan acostumats a que es rebaixi al Barça per posar-lo a l'alçada de l'Espanyol.
Als culers no els sap greu perquè malgrat les comparacions tots saben que el Barça és més que un club.
Eus aquí algunes de les moltes diferències entre els dos equips, que expliquen part de la rivalitat entre ells.
No es tracta del que és l'un, sinó del que no pot ser l'altre. És tracta del clàssic vol i dol.
Visca el Barça i visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada