2 d’abril del 2009

Amenaça Nuclear

Amenaça Nuclear

Amb els bombardeigs atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el final de la Segona Guerra Mundial va conduir a la divisió del món en dos blocs, els Estats Units i la Unió Soviètica o l'OTAN i el Pacte de Varsòvia: L'anomenat Teló d'Acer.

El Teló d'Acer va fer esclatar una altra guerra, més o menys discreta segons el moment, amb espionatge, assassinats encoberts, invasions finançades i dictadures recolzades: L'anomenada Guerra Freda.

La Guerra Freda va comportar dues curses científiques amb objectius militars i propagandístics, la Cursa d'Armament Nuclear i la Cursa Espacial. La primera podia destruir el món i la segona podia trobar-ne un substitut.

I així, les dues curses van desencadenar l'amenaça nuclear, la por a una Guerra Nuclear i a les conseqüències d'aquesta: El destí dels possibles supervivents i les (de)generacions posteriors o La Fí del Món.

Hiroshima després de l'explosió nuclear
(fotografia de Wikipedia)

Així doncs, s'hauria de preparar la població civil amb manuals de Tècniques de Supervivència per a la Guerra Nuclear, amb plans d'evacuació, refugis nuclears i mesures (inútils) per evitar la radiació. Llegiu-lo!

El temps i la informació contrastada, demostraria que res pot salvar la població d'una Guerra Nuclear, que l'armament existent podria rebentar el planeta vàries vegades i que si les bombes maten, la radiació remata.

Moviments socials, pacifistes i ecologistes van començar a conscienciar la població sobre l'amenaça nuclear real, no només de l'armament, també de les centrals nuclears, els reactors nuclears i els residus radioactius.

Accidents i avaries de reactors nuclears de centrals, refineries, vaixells, submarins i, sobretot, el Desastre de Txernòbil, van passar el relleu de l'amenaça nuclear de la possible guerra al possible accident o avaria.

Txernòbil després de l'accident nuclear
(fotografia de Wikipedia)

Finalment, amb la caiguda del Teló d'Acer, el final de la Guerra Freda, la desintegració de la Unió Soviètica i el desmantellament parcial de l'armament nuclear, l'amenaça nuclear es va reduir a un "petit percentatge".

Amb la desaparició de la confrontació, van desaparèixer les curses d'armament nuclear i espacial i ara els dos bàndols col·laboraven tant en el desarmament nuclear, com en la investigació espacial.

Ara s'hauria de tranquil·litzar la població civil amb controls de seguretat, procediments d'emergència, plans d'evacuació, "eliminació" de residus radioactius i mesuraments de control de radiació...

El petit percentatge d'amenaça nuclear es va diluir fins a tal punt que la població civil es va anar despreocupant, prenent-se-la com a un petit risc controlat que hem de córrer per gaudir d'una energia "necessària".

Txernòbil després de la construcció d'El Sarcòfag
(fotografia de Wikipedia)

Però la despreocupació ha arribat al punt de que molta gent desconeix les conseqüències de Txernòbil i de l'abandonament incontrolat d'antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears.

Txernòbil tenia sis reactors: El 4 del desastre (1986), els 5 i 6 la finalització dels quals es va aturar (1989), el 2 desconnectat després d'un incendi (1992), l'1 decomissat (1996) i el 3 el darrer apagat (2000).

El reactor 4 continua emanant grans quantitats radiació dins d'un sarcòfag de contenció temporal (1986-2016), del que se'n han fet restauracions el 1998 i el 1999 i a sobre del que se'n construirà un altre a finals del 2011 2017...

A l'interior dels sis reactors encara hi ha combustible i altres materials que seran decomissats i traslladats a un centre de control de residus radioactius que s'acabarà de construir a mitjans del 2013 en un futur...

Vista de la ciutat fantasma de Pripyat, Ucraïna
(fotografia de deviant_man)

Arran del desastre es van haver d'evacuar les poblacions de Txernòbil i Pripyat, avui ciutats fantasmes, la població i descendents supervivents de les quals pateixen tot tipus de malalties derivades de la radiació.

Aquestes ciutats, la central i les rodalies són una Zona d'Alienació només oberta sota permís per a científics, investigadors i tours fotogràfics, per curts períodes de temps i amb mesuradors de radioactivitat.

Internet s'ha començat a omplir de fotos de les ciutats fantasmes on, sorprenentment, la natura ha recuperat l'espai dels humans i la flora i fauna s'ha escampat retornant espècies locals desaparegudes.

Per si això no fos prou, uns pocs habitants van tornar-hi i, inexplicablement, hi viuen i cultiven enmig de l'alta radiació, aparentment sense desenvolupar les malalties associades a la permanent exposició.

Interior d'un edifici fantasma de Pripyat, Ucraïna
(fotografia de deviant_man)

El misteri que rodeja aquestes ciutats fantasmes, buides i aturades en el temps de l'era soviètica, ha desfermat la imaginació dels que se'n assabenten d'aquests fets i cerquen informació i fotografies.

A mida que es van popularitzant aquestes ciutats i els sorprenents fets, s'han anat convertint en escenaris de documentals, videojocs (1, 2 i 3) i llegendes urbanes... potser se'n farà alguna pel·lícula? [Actualització: Chernobyl Diaries (2012)]

Si em sembla una temeritat fer el guiri amb un Comptador Geiger, em preocupa força on ha anat a parar el material saquejat i em posa la pell de gallina pensar en si aguantarà El Sarcòfag fins que acabin el nou...

Tampoc es sap què se'n ha fet de totes les antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears que s'han anat abandonant o traficant al mercat negre. Podria haver arribat a la Unió Europea material radioactiu?

Exterior del Far Nuclear d'Aniva, Rússia
(fotografia de Kamatoz)

Un exemple alarmant són els fars nuclears abandonats de la Rússia Polar, dels quals me'n vaig assabentar llegint una entrada del bloc de William Gibson que enllaça amb una col·lecció de fotos del Far Nuclear d'Aniva.

Durant la Unió Soviètica es va construir una cadena de fars nuclears al Cercle Polar i zones allunyades de Rússia perquè fossin totalment autònoms, sobretot durant el centenar de dies de poca o cap llum solar.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica aquests fars nuclears van caure en desús i es van abandonar durant anys, deixant el futur dels edificis i les seves unitats d'energia nuclear en mans del destí...

Finalment, malgrat el difícil accés i els rètols alertant Perill Radioactivitat, els saquejadors els van despullar de tots els materials aprofitables com ara metalls però, on han anat a parar els materials saquejats?

Interior del Far Nuclear d'Aniva, Rússia
(fotografia de Kamatoz)

En aquest enllaç podem llegir la història d'aquests fars nuclears, veure fotos del Far Nuclear d'Aniva i comprovar com, fent cas omís dels rètols d'alerta, els saquejadors els han desballestat completament.

En aquest enllaç podem llegir informació general i en aquest altre informació històrica, ambdós sobre el far d'Aniva i d'altres fars (no nuclears) de Sakhalin. En aquest altre fotos geolocalitzades del far d'Aniva.

La noche del fin del mundo
(document especial de Cuarto Milenio)

Bé, per finalitzar, el document especial "La noche del fin del mundo" que va realitzar el programa Cuarto Milenio d'Iker Jiménez a Cuatro. Si no l'heu vist, doneu-li una oportunitat.

A part del risc de la filmació, la brillant postproducció i més enllà del toc de misteri marca del programa, aquest especial rescata el tema, repassant els fets passats i actuals amb testimonis i reobre el debat.

Després de llegir aquesta entrada i veure les fotos i el document especial, ja em direu si no sentiu...

l'AMENAÇA NUCLEAR!

Entrades relacionades:
Ficció Nuclear
Ficció Nuclear 2
Ficció Nuclear 3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada