Després d'escriure l'entrada Amenaça Nuclear, no me'n vaig poder estar de cercar els videojocs enllaçats i mirar de trobar i comprar-ne algun. S.T.A.L.K.E.R. va ser el primer i també el més econòmic (Win - 9,95€ fnac).
Captura de pantalla d'S.T.A.L.K.E.R. a Txernòbil
(imatge de GSC Game World)
Per a conèixer les dades del joc aneu als enllaços de la web oficial i la Wikipedia però us comentaré que el joc està desenvolupat per un ucranià i que l'acció passa després d'un segon i pitjor desastre nuclear a Txernòbil.
Captura de pantalla d'S.T.A.L.K.E.R. a Pripyat
(imatge de GSC Game World)
No sóc gaire juganer i només m'hi he posat un parell de cops, pel que encara no puc donar cap valoració final, però de moment està força bé. És un joc de tipus dispara que es juga en primera persona i seguint missions.
Captura de pantalla d'S.T.A.L.K.E.R. a Txernòbil
(imatge de GSC Game World)
Després d'escriure l'entrada Ficció Nuclear 2, no me'n vaig poder estar de cercar més videojocs i mirar de trobar i comprar-ne algun més però només vaig trobar DRUNNA: Morbus Gravis (Win - 9,99$ web).
Per a conèixer les dades del joc us remeto als enllaços de la web oficial i la Wikipedia però us comentaré que el joc està desenvolupat per una empresa francesa i que l'acció segueix l'argument del primer còmic, Morbus Gravis.
De moment no em vull comprar en línia un joc tan vell que no se si em funcionarà però les imatges que he trobat per Internet són força interessants i fan venir ganes de veure la voluptuosa Druuna animada en tres dimensions.
Mirant les imatges, l'ambientació sembla força bona però se'm fa difícil creure que hagin aconseguit animar creïble i explícitament les transformacions dels mutants i les escenes sexuals però no puc afirmar el que no he provat.
L'altre joc que vaig cercar va ser AKIRA, del qual no n'he trobat cap MAME ni de la primera versió AKIRA (1988) per NES, ni de la segona AKIRA (1994) per Amiga. No confondre amb AKIRA Psycho Ball (2002) per a PS2.
Captura de pantalla d'AKIRA, 1994 (Amiga)
(imatge de GameSpot)
Per a conèixer les poques dades que hi han del joc us remeto a l'enllaç de la Wikipedia però us comentaré que el joc és una aventura gràfica on adoptem el paper d'en Kaneda després de la detenció d'en Tetsuo.
Captura de pantalla d'AKIRA, 2002 (PS2)
(imatge de UVL)
AKIRA Psycho Ball no te res a veure amb el còmic o la pel·lícula, es tracta d'un joc de pinball (o del milió) on les boles passen per pantalles amb imatges dels personatges. Només per nostàlgics addictes als recreatius.
Després de llegir aquesta entrada i veure els vídeos, ja em direu si no sentiu curiositat per...
Després de les entrades Amenaça Nuclear i Ficció Nuclear, continuo el menú radioactiu amb un tercer plat, Ficció Nuclear 2, aquest cop sobre còmic post-apocaliptic.
Els meus dos autors de còmics preferits, també en d'altres temes però especialment en aquest, són Richard Corben i Paolo Eleuteri Serpieri. Aviso que la seva obra, sobretot la de Serpieri, conté violència i sexe explícit.
Vaig descobrir ambdós artistes al mateix lloc i al mateix temps: a la llavors força coneguda revista de còmics 1984/Zona 84 i als vuitanta, gràcies a la desapareguda editorial catalana Tutain Editor del mític Josep Toutain.
Mutant World de Richard Corben
(imatge de Tutain Editor)
Les primeres històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Corben són Heirs of Earth, Kittens for Christian i Inna Pit (històries curtes de l'etapa Underground) i Mutant World i Son of Mutant World (1 i 2, novel·la gràfica).
Mutant World (1 i 2) ens presenta un món completament devastat per La Gran Explosió, on humans i mutants es barallen i maten per menjar. Personatges principals: Dimento i Julie i Dimentia i Hurshul a la segona part.
Nota: Les altres històries post-apocaliptiques d'en Corben són An Angel Shy of Hell, Vic and Blood, The Inducement i The Punisher: The End.
Morbus Gravis de Paolo Eleuteri Serpieri
(imatge de Tutain Editor)
Les primers històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Serpieri van ser Morvus Gravis i Drunna, primera i segona parts de la saga de Drunna, espectacular dona que a causa de la seva bellesa gaudeix i pateix el món on viu.
Morvus Gravis ens presenta un món completament degradat, on una dona sobreviu enmig de la misèria i la corrupció d'humans i monstres mutants. Personatges principals: Druuna, Schastar i Lewis.
Nota: La saga de Druuna consta de vuit volums: Morvus Gravis, Druuna, Creatura, Carnívora, Mandràgora, Afrodisia, El planeta oblidat i Clon.
AKIRA de Katsuhiro Otomo
(imatge de Dragon Glénat)
El meu autor de manga preferit, també en d'altres temes però especialment en aquest, és Katsuhiro Otomo i la primera història post-apocaliptica que vaig llegir va ser AKIRA, la gran saga que esdevindria pel·lícula.
AKIRA ens presenta Neo-Tòquio, una ciutat que reemplaça la vella Tòquio, destruïda per l'explosió que va ocasionar la III Guerra Mundial. Personatges principals: Kaneda, Tetsuo, Kei, Colonel Shikishima, Espers i Akira.
アキラ (AKIRA), 1988
Bé, per finalitzar aquesta entrada, un vídeo d'AKIRA, pel·lícula d'animació que (com els còmics esmentats) recomano extremadament a tots els que us agradi el tema, l'animació i el còmic en general. Exel·lent música.
Després de llegir aquesta entrada i veure les imatges i el vídeo, ja em direu si no sentiu curiositat per...
Després de l'entrada Amenaça Nuclear, algunes converses interessants i força comentaris escampats arreu (menys al bloc, és clar!), m'ha semblat interessant servir-vos un segon plat, aquest cop de Ficció Nuclear.
El meu interès per la ficció nuclear arrenca de la mateixa amenaça nuclear i es basa principalment en el cinema, el còmic i els videojocs. Així que, seguint aquest ordre, us enumeraré alguns dels meus tasts preferits.
The China Syndrome, 1979 (Trailer)
A El Síndrome de Xina (The China Syndrome, 1979) una periodista i el seu càmera fan un reportatge a una central nuclear quan, mentre miren la sala de control des d'una sala d'observació, es produeix una apagada d'emergència.
El títol és el d'una hipòtesi de la fusió d'un reactor nuclear a la qual els productes fosos del nucli travessen les barreres de sota i flueixen fora de l'edifici de contenció travessant l'escorça terrestre fins les antípodes.
Nota: El Síndrome de Xina es va estrenar dotze dies abans que es produís un accident real, fet que (sumat a la qualitat) va ajudar a que esdevingués un gran èxit.
WarGames, 1983 (Joshua Simulations)
A Jocs de guerra (WarGames,1983) un noi hackeja un sistema i posa en funcionament un joc de guerra. Sense adonar-se'n ha entrat a un superordinador militar i ha posat en marxa el sistema de defensa nuclear dels EUA.
El rerefons tracta la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, molt debatuda a l'època, segons la qual si un atac nuclear destruiria mig planeta, la resposta a un atac nuclear acabaria amb la destrucció del planeta.
Nota: Jocs de guerra te una seqüela WarGames: The Dead Code (2008) que es va fer per ser estrenada directament en DVD. A dia d'avui es pot trobar un pack d'oferta 2x1 amb les dues pel·lícules als punts de venda habituals.
The Day After, 1983 (Nuclear Attack)
A El dia després (The Day After, 1983) la consecució d'una sèrie de provocacions entre els dos blocs de la Guerra Freda desencadena en una Guerra Nuclear. A la pel·lícula en veiem les conseqüències focalitzades a Kansas.
El rerefons tracta els efectes de la guerra nuclear en famílies i individus, emfatitzant que el dia després d'un atac nuclear podria existir, contradient la idea popular que una guerra nuclear seria la fi del món instantània.
Nota: Aquesta pel·lícula em va marcar força de petit. Hi ha un abans i un després de l'estiu que vaig veure una exposició anti-nuclear, escoltar un sopar-tertúlia i veure aquesta pel·lícula. NUCLEARS NO, GRACIES!
When The Wind Blows, 1986 (Nuclear Attack)
A Quan el vent bufa (When The Wind Blows, 1986), una pel·lícula d'animació, veiem un atac nuclear al Regne Unit per part de la URSS i les conseqüències d'aquest des del punt de vista d'una família rural de Sussex.
El rerefons tracta sobre la inconsciència de la gravetat de la situació, la inutilitat del manual de defensa civil i el desconeixement dels efectes letals de la radiació. L'esperança (és el darrer que) s'acaba perdent.
Nota: Aquesta pel·lícula també em va marcar de petit. Malgrat ser una pel·lícula d'animació, que a priori podria semblar menys realista, compta amb unes tècniques d'stop-motion molt bones i una tendresa impactants.
Fail Safe, 2000 (Trailer)
A Sense retorn (Fail Safe, 2000) un error en el sistema de defensa dels EUA posa al món al límit d'una Guerra Nuclear. El sistema automatitzat enviarà per error a uns bombarders més enllà dels punts a prova de fallada.
El rerefons tracta, no només la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, sinó també com compensarien els EUA a la URSS -per aturar la Guerra Nuclear- en cas d'un atac nuclear per error sobre Moscou? Què sacrificarien?
Nota: Aquesta pel·lícula (en realitat és una obra que va ser televisada en directe i en blanc i negre) no és de l'època però està basada en la mateixa novel·la del mateix nom que una altra pel·lícula del mateix nom.
The Terminator, 1984 (Original Trailer)
A Terminator (The Terminator, 1984, 1984) un home i un robot són enviats des del futur fins al 1984 per cercar una dona, Sarah Connor. Mentre que el robot intentarà matar-la, l'home intentarà salvar-la. Ella és la clau del futur.
El rerefons tracta sobre un conflicte similar al de la revolució industrial, la màquina contra l'home. Si bé al segle XIX el que estava en joc eren els llocs de treball, al segle XX el que estava en joc era l'espècie humana.
Nota: He deixat aquesta pel·lícula pel final perquè és l'inici de la Saga Terminator, que a dia d'avui consta de sis pel·lícules (quatre estrenades) i una sèrie, amb múltiples escenes d'atacs i detonacions nuclears.
Terminator 2: Judgement Day, 1991 (Trailer)
A Terminator 2: El dia del judici final (Terminator 2: Judgement Day, 1991) dos robots són enviats des del futur per cercar un noi, John Connor. Mentre un és enviat per salvar-lo, l'altre és enviat per matar-lo. No hi ha destí.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de la primera part, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que la mare del noi, Sarah Connor, s'obsessiona amb els malsons sobre el Dia del Judici Final.
Nota: Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres on els efectes digitals enganyaven l'ull humà i impactaven l'espectador, que fins aleshores estava acostumat (i engrescat) a detectar les parts reals de les digitals.
Terminator 3: Rise of the Machines, 2003 (Trailer)
A Terminator 3: La rebel·lió de les màquines (Terminator 3: Rise of the Machines, 2003) dos robots tornen a ser enviats des del futur per cercar John Connor i el seu futur entorn. Un és enviat per salvar-los i l'altre per matar-los.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que el noi, que viu obsessionat amb el Dia del Judici Final, quan arriba el moment no el veu.
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra l'esperada rebel·lió de les màquines i el Dia del Judici Final des d'un punt de vista present, no flash-backs del futur o malsons premonitoris.
Terminator: The Sarah Connor Chronicles, 2008
(Season 1 Trailer)
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en canviar el futur abans del final del compte enrere, no només del Judici Final sinó de Sarah Connor.
Nota: Aquesta sèrie continua els fets de Terminator 2 però també conté i amplia dades revelades a les altres dues parts. També apareixen noves trames i gadgets mai vistos abans al cinema.
Terminator Salvation, 2009 (Trailer)
A Terminator Salvació (Terminator Salvation, 2009) una cadena d'esdeveniments portaran a un ex-convicte, agressiu i individualista a ajudar a John Connor i la resistència, fet inconscientment transcendental.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en fins a quin punt poden els humans ser màquines i les màquines ser humanes? En quines es pot confiar?
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra La Terra post-apocaliptica en present. L'argument i els impactants efectes visuals i sonors són el millor punt de partida que podria tenir aquesta nova trilogia.
Jericho, 2006 (Season 1 Trailer)
A Jericó (Jericho, 2006-2008) les vint-i-tres ciutats més importants dels EUA pateixen atacs nuclears. A la sèrie en veiem les conseqüències focalitzades al poble fictici de Jerichó i rodalies (Kansas), on l'impacte no és directe.
El rerefons tracta de com en les situacions més adverses afloreix el millor i el pitjor de les persones: la solidaritat i l'egoisme, la mort i la vida, la pau i la guerra, la tristesa i l'alegria, la democràcia i la dictadura...
Nota: Aquesta sèrie consta de dues temporades gràcies als fans que van organitzar una campanya per a la continuació de la primera temporada. Està prevista una pel·lícula i un còmic. L'amenaça nuclear és ben viva!
Després de llegir aquesta entrada i veure els vídeos, ja em direu si no sentiu curiositat per...
El Teló d'Acer va fer esclatar una altra guerra, més o menys discreta segons el moment, amb espionatge, assassinats encoberts, invasions finançades i dictadures recolzades: L'anomenada Guerra Freda.
I així, les dues curses van desencadenar l'amenaça nuclear, la por a una Guerra Nuclear i a les conseqüències d'aquesta: El destí dels possibles supervivents i les (de)generacions posteriors o La Fí del Món.
El temps i la informació contrastada, demostraria que res pot salvar la població d'una Guerra Nuclear, que l'armament existent podria rebentar el planeta vàries vegades i que si les bombes maten, la radiació remata.
Moviments socials, pacifistes i ecologistes van començar a conscienciar la població sobre l'amenaça nuclear real, no només de l'armament, també de les centrals nuclears, els reactors nuclears i els residus radioactius.
Accidents i avaries de reactors nuclears de centrals, refineries, vaixells, submarins i, sobretot, el Desastre de Txernòbil, van passar el relleu de l'amenaça nuclear de la possible guerra al possible accident o avaria.
Finalment, amb la caiguda del Teló d'Acer, el final de la Guerra Freda, la desintegració de la Unió Soviètica i el desmantellament parcial de l'armament nuclear, l'amenaça nuclear es va reduir a un "petit percentatge".
Amb la desaparició de la confrontació, van desaparèixer les curses d'armament nuclear i espacial i ara els dos bàndols col·laboraven tant en el desarmament nuclear, com en la investigació espacial.
Ara s'hauria de tranquil·litzar la població civil amb controls de seguretat, procediments d'emergència, plans d'evacuació, "eliminació" de residus radioactius i mesuraments de control de radiació...
El petit percentatge d'amenaça nuclear es va diluir fins a tal punt que la població civil es va anar despreocupant, prenent-se-la com a un petit risc controlat que hem de córrer per gaudir d'una energia "necessària".
Però la despreocupació ha arribat al punt de que molta gent desconeix les conseqüències de Txernòbil i de l'abandonament incontrolat d'antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears.
Txernòbil tenia sis reactors: El 4 del desastre (1986), els 5 i 6 la finalització dels quals es va aturar (1989), el 2 desconnectat després d'un incendi (1992), l'1 decomissat (1996) i el 3 el darrer apagat (2000).
El reactor 4 continua emanant grans quantitats radiació dins d'un sarcòfag de contenció temporal (1986-2016), del que se'n han fet restauracions el 1998 i el 1999 i a sobre del que se'n construirà un altre a finals del 2011 2017...
A l'interior dels sis reactors encara hi ha combustible i altres materials que seran decomissats i traslladats a un centre de control de residus radioactius que s'acabarà de construir a mitjans del 2013 en un futur...
Arran del desastre es van haver d'evacuar les poblacions de Txernòbil i Pripyat, avui ciutats fantasmes, la població i descendents supervivents de les quals pateixen tot tipus de malalties derivades de la radiació.
Aquestes ciutats, la central i les rodalies són una Zona d'Alienació només oberta sota permís per a científics, investigadors i tours fotogràfics, per curts períodes de temps i amb mesuradors de radioactivitat.
Internet s'ha començat a omplir de fotos de les ciutats fantasmes on, sorprenentment, la natura ha recuperat l'espai dels humans i la flora i fauna s'ha escampat retornant espècies locals desaparegudes.
Per si això no fos prou, uns pocs habitants van tornar-hi i, inexplicablement, hi viuen i cultiven enmig de l'alta radiació, aparentment sense desenvolupar les malalties associades a la permanent exposició.
El misteri que rodeja aquestes ciutats fantasmes, buides i aturades en el temps de l'era soviètica, ha desfermat la imaginació dels que se'n assabenten d'aquests fets i cerquen informació i fotografies.
A mida que es van popularitzant aquestes ciutats i els sorprenents fets, s'han anat convertint en escenaris de documentals, videojocs (1, 2 i 3) i llegendes urbanes... potser se'n farà alguna pel·lícula? [Actualització: Chernobyl Diaries (2012)]
Si em sembla una temeritat fer el guiri amb un Comptador Geiger, em preocupa força on ha anat a parar el material saquejat i em posa la pell de gallina pensar en si aguantarà El Sarcòfag fins que acabin el nou...
Tampoc es sap què se'n ha fet de totes les antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears que s'han anat abandonant o traficant al mercat negre. Podria haver arribat a la Unió Europea material radioactiu?
Un exemple alarmant són els fars nuclears abandonats de la Rússia Polar, dels quals me'n vaig assabentar llegint una entrada del bloc de William Gibson que enllaça amb una col·lecció de fotos del Far Nuclear d'Aniva.
Durant la Unió Soviètica es va construir una cadena de fars nuclears al Cercle Polar i zones allunyades de Rússia perquè fossin totalment autònoms, sobretot durant el centenar de dies de poca o cap llum solar.
Després de la desaparició de la Unió Soviètica aquests fars nuclears van caure en desús i es van abandonar durant anys, deixant el futur dels edificis i les seves unitats d'energia nuclear en mans del destí...
Finalment, malgrat el difícil accés i els rètols alertant Perill Radioactivitat, els saquejadors els van despullar de tots els materials aprofitables com ara metalls però, on han anat a parar els materials saquejats?
En aquest enllaç podem llegir la història d'aquests fars nuclears, veure fotos del Far Nuclear d'Aniva i comprovar com, fent cas omís dels rètols d'alerta, els saquejadors els han desballestat completament.
En aquest enllaç podem llegir informació general i en aquest altre informació històrica, ambdós sobre el far d'Aniva i d'altres fars (no nuclears) de Sakhalin. En aquest altre fotos geolocalitzades del far d'Aniva.
A part del risc de la filmació, la brillant postproducció i més enllà del toc de misteri marca del programa, aquest especial rescata el tema, repassant els fets passats i actuals amb testimonis i reobre el debat.
Després de llegir aquesta entrada i veure les fotos i el document especial, ja em direu si no sentiu...
