Avui fa un any que em vaig apuntar a Twitter i vaig fer la meva primera piulada. Segons com es miri no és gaire temps però segons com n'és molt. Ja m'entendreu.
Amb aquesta entrada hauré piulat 1150 vegades, actualitzacions d'estat de Twitter i Facebook, entrades noves als blocs, ànims pel Barça, comentaris i respostes...
Sense comptar les errades d'actualitzacions per sms no publicades, les errades de sincronització amb Facebook i les proves de serveis associats posteriorment esborrades...
A mi mai m'ha agradat provar totes les coses noves que surten. N'hi han que no paren d'instal·lar, subscriure's i provar-ho tot. Jo no en sóc un d'ells.
A mi m'agrada deixar passar un temps, esbrinar perquè serveix, si funciona bé i si val la pena. Només llavors provo les coses, tant si estan de moda com si no.
Quan la gent començava a piular, sincerament, vaig pensar que els microblocs eren una altra nova bestiesa, com a molt un afegit a la web o bloc.
No em va entrar el cuquet fins que alguns companys macaires, armats amb els seus iPhones, no paraven de piular i comparar els microblocs amb les xarxes socials.
No podia ser un altre que en Tomàs qui em va convèncer i fer decidir a provar-ho. No és que ara pensi com ell, potser perquè no tinc iPhone, però li he trobat utilitat.
I des d'ahir, com a regal d'aquest primer aniversari, també em servirà per publicar fàcilment fotos per mms i web, cosa que trobava a faltar des del tancament de TA.
Ahir vaig provar Twitpic i he de dir que m'ha sorprès molt positivament, tant la publicació per mms i web, com la sincronització amb Twitter (i aquest amb Facebook).
Hi han un munt de serveis i eines associades a Twitter i el propi servei de microblocs també te un cercador intern i algunes opcions més o menys útils segons cadascú.
Mentre no tingui iPhone (esperem a veure el 3.0), de moment, seguiré pensant el mateix sobre les comparacions entre microblocs i xarxes socials.
I joined twitter on 26 May 2008
Recordo quan em vaig apuntar a Twitter perquè va ser el mateix dia de la meva primera piulada i la tinc marcada com a favorita. Si no ho recordeu, ho podeu saber aquí.
I tu, quan et vas apuntar a Twitter? : )
Estic d'acord amb tu Roger que "l'ús fa la cosa" :)
ResponEliminaVaig obrir, com tu, fa temps, comptes a Tweeter i a Facebook, inicialment amb la mateixa intenció de provar-los i un cert escepticisme pel que fa a les modes.
Passat més d'un any, a Facebook només en connecto per a acceptar persones que s'adhereixen al grup de mossegalapoma i, esporàdicament, contestar algú que deixa un comentari al mur.
En canvi Tweeter està present tot el dia, al Mac, a l'iPhone, quan juga el Barça, quan aquest no juga, :) és a dir SEMPRE.
El perquè, és fàcil. Al final del dia, de forma simple, sense que hagi estat una obligació respondre a tort i a dret, amb un senzill seguiment del Tweetie, acabo tenint la sensació que, en certa manera, he estat en contacte amb gent que m'interessa i que, d'altra forma, no hagués tingut la possibilitat d'estar en contacte.
Per tant Tweeter, per a mi, en contra de Facebook, té un component d'interès emocional.
:)
M'alegra haver-te portat al costat obscur de la força
Aquesta sensació que tens amb Twitter, jo la tinc amb Facebook.
ResponEliminaA Facebook m'he tornat a trobar amb un munt d'amics d'aquí i de fora, del passat i del present i fins i tot algun familiar llunyà. Alguns només són a l'agenda però amb d'altres he recuperat el contacte.
A Twitter gairebé només us tinc als amics macaires i internautes que, curiosament, gairebé tots teniu iPhone... li deu donar alguna utilitat addicional a la que ja li he trobat. Algun dia ho comprovaré!
Per a mi Facebook i Twitter són dues coses totalment diferents, incomparables, complementaries, a les que amb l'ús els trobes la teva pròpia utilitat. Com amb la resta d'eines socials, blocs, webs... has de trobar-li el què.
Un plaer que m'hi hagis portat tu : )