19 de juny de 2006

Nou Estatut

El Referèndum per a l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ja ha acabat, posant fi a aquesta eterna polèmica.

Ara que ja s'ha aprovat, es suposa que ja no hi hauran més polèmiques, ni rivalitats entre partits, ni atacs a Catalunya... de veritat?

Això no s'ho creu ni el bo d'en Saura... Ara toquen les nacionals! Qui serà el proper President de la Generalitat de Catalunya?

Qui es podrà creure cap de les promeses que ara ens faran, quan ens han enganyat, decepcionat i traicionat? En Saura?

He de reconèixer que el Tripartit ha estat un fracàs estrepitós, no només per culpa dels integrants sinó pels continus atacs de tots.

Ja la campanya electoral va començar amb els despietats atacs infundats de la Brunete Mediática del PP i les falses promeses d'en ZP.

L'home que va mediar el final de Terra Lliure, en intentar mediar el final d'ETA, el diàleg va ser criminalitzat per uns i desterrat pels altres.

CiU no va respectar el marge de silenci tan promès i a sobre es va aprofitar de la desgràcia del Carmel fins que el 3% li va tancar la boca.

Des del moment en què es va signar el Pacte del Tinell que la dreta no va parar d'atacar fins que es va aliar amb l'esquerra, menys ERC.

ZP va mentir i es va aliar amb en Mas, que també va mentir, per obligar als demés a trair la unitat, menys ERC que va mantenir la paraula.

El diàleg i la paraula han estat castigats, tergiversats per fer-los semblar terrorisme i escissió, fora Carod, fora ERC, fora el NO.

Jo he votat NO. M'ha costat i sóc conscient que molta gent no ha pogut fer-ho però el SÍ hauria estat trair als únics que no m'han decepcionat.

D'aquí a ben poc, veurem com aquest Estatut queda curt i com els polítics es desentenen del que ens acaben de vendre, menys ERC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada