iomega MiniMax 1TB

iomega MiniMax 1TB (front)
El passat 25 de novembre em vaig comprar un disc dur iomega MiniMax (que ja tocava!) i després d'uns dies fent-lo servir, és hora de fer-ne una valoració.

Em vaig decidir per aquest model, en primer lloc per la marca, en segon lloc per les característiques tècniques, en tercer lloc pel disseny i finalment pel preu.

Tinc molts aparells de la marca iomega i tots i cadascun d'ells m'ha donat molt bon resultat, tant en qualitat, com en compatibilitat, com en durabilitat, quasi eterna!

L'iomega MiniMax 1TB és un disc dur Firewire 400 i USB 2.0, amb concentrador (HUB) de tres ports Firewire i tres ports USB (i cables Firewire 400-400, 400-800 i USB 2.0).

El disseny del MiniMax és més macaire impossible, amb el disseny, colors i mida exacta del Mac Mini i la línia blanca i plata mat dels iMac i Macbook anteriors, com el meu.

iomega MiniMax 1TB (dors)
A banda del disseny, una de les coses que més m'agrada i que fa d'aquest disc dur una opció tècnicament diferent és el concentrador Firewire i USB (i el botó de connexió).

És compatible Mac + Win però ve formatat per Mac, pel que si el volem fer servir per Win l'haurem de reformatar. En el meu cas ja m'estava bé i no vaig haver de fer res.

Al connectar-lo al Mac, aquest no només el detecta perfectament sinó que automàticament ens pregunta si el volem fer servir per la Time Machine. No és el meu cas.

El HUB Firewire i USB te un inconvenient: si fem servir el disc dur per Firewire, ocuparem un dels tres ports del concentrador i aquest només funcionarà per Firewire.

En canvi, si fem servir el disc dur per USB, no ocuparem cap dels tres ports de tipus A perquè disposem d'un port extra de tipus B, que serveix per connectar-lo al Mac.

iomega MiniMax 1TB (instal·lat)
Si no fos que els cables no ho permeten, cabria perfectament sobre el peu metàl·lic de sota l'iMac però queda igual de bé i millor ventilat al costat.

No cal dir que està dissenyat per apilar-se i que sota un Mac Mini o una Airport Extreme o sota tots dos o sota d'altres MiniMax, sempre encaixa com un guant!

De moment funciona igual de bé o millor que l'altre iomega que tinc, ja que sembla que el format HFS+ (Mac) va més ràpid que el FAT32 (Mac + Win). Que duri igual!

La línia MiniMax costa una mica de trobar però ara la tenen a les Apple Shop de la fnac, en la seva versió d'1TB. Hi ha una versió de 2TB que mai he vist enlloc.

Ficció Nuclear 2

Ficció Nuclear 2
Després de les entrades Amenaça Nuclear i Ficció Nuclear, continuo el menú radioactiu amb un tercer plat, Ficció Nuclear 2, aquest cop sobre còmic post-apocaliptic.

Richard Corben i Josep Toutain a Kansas
(fotografia de Joan Navarro Badia)
Els meus dos autors de còmics preferits, també en d'altres temes però especialment en aquest, són Richard Corben i Paolo Eleuteri Serpieri. Aviso que la seva obra, sobretot la de Serpieri, conté violència i sexe explícit.

Vaig descobrir ambdós artistes al mateix lloc i al mateix temps: a la llavors força coneguda revista de còmics 1984/Zona 84 i als vuitanta, gràcies a la desapareguda editorial catalana Tutain Editor del mític Josep Toutain.

Mutant World de Richard Corben
(imatge de Tutain Editor)
Les primeres històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Corben són Heirs of Earth, Kittens for Christian i Inna Pit (històries curtes de l'etapa Underground) i Mutant World i Son of Mutant World (1 i 2, novel·la gràfica).

Mutant World (1 i 2) ens presenta un món completament devastat per La Gran Explosió, on humans i mutants es barallen i maten per menjar. Personatges principals: Dimento i Julie i Dimentia i Hurshul a la segona part.

Nota: Les altres històries post-apocaliptiques d'en Corben són An Angel Shy of Hell, Vic and Blood, The Inducement i The Punisher: The End.

Morbus Gravis de Paolo Eleuteri Serpieri
(imatge de Tutain Editor)
Les primers històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Serpieri van ser Morvus Gravis i Drunna, primera i segona parts de la saga de Drunna, espectacular dona que a causa de la seva bellesa gaudeix i pateix el món on viu.

Morvus Gravis ens presenta un món completament degradat, on una dona sobreviu enmig de la misèria i la corrupció d'humans i monstres mutants. Personatges principals: Druuna, Schastar i Lewis.

Nota: La saga de Druuna consta de vuit volums: Morvus Gravis, Druuna, Creatura, Carnívora, Mandràgora, Afrodisia, El planeta oblidat i Clon.

AKIRA de Katsuhiro Otomo
(imatge de Dragon Glénat)
El meu autor de manga preferit, també en d'altres temes però especialment en aquest, és Katsuhiro Otomo i la primera història post-apocaliptica que vaig llegir va ser AKIRA, la gran saga que esdevindria pel·lícula.

AKIRA ens presenta Neo-Tòquio, una ciutat que reemplaça la vella Tòquio, destruïda per l'explosió que va ocasionar la III Guerra Mundial. Personatges principals: Kaneda, Tetsuo, Kei, Colonel Shikishima, Espers i Akira.

アキラ (AKIRA), 1988
Bé, per finalitzar aquesta entrada, un vídeo d'AKIRA, pel·lícula d'animació que (com els còmics esmentats) recomano extremadament a tots els que us agradi el tema, l'animació i el còmic en general. Exel·lent música.

Després de llegir aquesta entrada i veure les imatges i el vídeo, ja em direu si no sentiu curiositat per...

la FICCIÓ NUCLEAR!
Entrades relacionades:
Amenaça Nuclear
Ficció Nuclear
Ficció Nuclear 3

BOTY IBERICA

BOTY IBERICA
Sembla que enguany ha desaparegut la Battle Of The Year Iberica, el campionat de breakdance de la Península Ibèrica, que els darrers anys es celebrava a Barcelona.

El primer any que hi vam anar a Barcelona es va celebrar al Poliesportiu de Montigalà (Badalona), el segon al Teatre Grec (dins d'El Grec) i el tercer al CCCB (dins de l'Hipnotik Festival).

Els Electro Breakers hi vam assistir a totes tres i esperem poder assistir a moltes més en el futur, ja que els guanyadors de les BOTY Iberica van a la final, la BOTY Internacional.

És una llàstima que l'any del 25è Aniversari del Hip Hop i l'any del 20è Aniversari de la BOTY Internacional, hagi estat l'any de la desaparició de la nostra BOTY Iberica.

Esperem que no sigui una decisió definitiva i que Hipnotik Faktory torni a organitzar un dels esdeveniments de hip hop més importants de la ciutat, la península i Europa.

25 ANYS DE HIP HOP! : D

NOTA IMPORTANT:
La primera Battle Of The Year que es va celebrar a l'Estat va ser la BOTY Spain, organitzada pel Kapi i el Moockie l'any 2000. No sé quants anys consecutius es va celebrar, ni per quins motius va canviar de lloc, de nom i d'organitzadors però del 2000 al 2003 la van guanyar els Barcelona Addictos.

Entrades relacionades:
BOTY IBERICA 2009 (entrada ampliada 13-03-10)
Hipnotik Festival + BOTY Iberica 2008
BOTY IBERICA 2007
BOTY IBERICA 2006

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

Crònica d'una altra mort anunciada

La fi de GeoCities
Dilluns passat Yahoo! va tancar GeoCities. Segurament molta gent es quedarà igual o fins i tot es preguntarà què dimonis era però pels internautes veterans amb presència a Internet des dels noranta hi ha un abans i un després.

GeoCities era un servei on crear i hostatjar webs personals. Amb els anys es van començar a posar de moda els blocs i les webs personals van passar de moda. GeoCities va ser el que avui és Blogger.

GeoCities va donar un servei gratuït prou bo en un moment on es començava a popularitzar Internet, on poca gent comprava per Internet, on els serveis eren molt cars i on molt poca gent tenia dominis i hostatges.

GeoCities va ser comprat per Yahoo! en el millor moment d'ambdues companyies. Poc temps després es popularitzarien els blocs i un cercador, Yahoo! perdria la supremacia i GeoCities entraria en decadència.

Personalment, m'ho esperava perquè el servei no havia evolucionat gaire i es veia venir però m'ha sobtat el quan perquè no n'he rebut cap avís, sent-ne usuari i tenint-hi desades dues webs personals antigues.

Dreadful® d_webs i Dreadful® Vilanet
Dreadful® d_webs va néixer l'any 2000 com a web independent per a resoldre la falta d'espai que tenia a l'apartat d_webs de la web que avui s'anomena Dreadful® RogeRweb.cat des del 1998.

Dreadful® d_webs era la web de les festes d_webs, un lloc on trobar les fotos de les festes que fèiem "pocs dies" després de celebrar-les, en una època sense càmeres digitals (revelar, escanejar i publicar, tot manualment).

Dreadful® Vilanet va néixer l'any 1998 com a web oficial del #Vilanet (canal d'IRC, semblant al que avui és una sala de xat), un lloc on publicar notícies i dates de trobades (el que avui és un bloc), arxius i fotos...

Dreadful® Vilanet era la web dels amics del #Vilanet, canal que va néixer arran del fòrum Amistats de Vilaweb. Per tenir una imatge semblant a la del diari electrònic vaig demanar permís a Vicent Partal, que va acceptar.

Tant Dreadful® d_webs com Dreadful® Vilanet ja feia molts anys que no tenien cap activitat, tret de les obligades actualitzacions per no perdre els comptes, però eren un testimoni del passat que ja ha desaparegut.

Sovint no som conscients que els serveis tan populars que avui fem servir i on hi invertim tantes hores lliures, demà poden desaparèixer. Ho va fer Textamerica el 2007, GeoCities el 2009... Quin serà el següent?

Entrades relacionades:
Crònica d'una mort anunciada