Avui fa vint anys que en tenia catorze i vaig sentir un esclat apagat.... boom!
Com que estem als voltants de Sant Joan no li vaig donar importància, seria un petard...
En aquells temps, els meus pares tenien un negoci al barri de Navas, entre Sagrera i Clot.
Des que s'hi van instal·lar que hi vaig fer amics i hi passava moltes tardes després d'escola.
Pocs minuts després d'aquell soroll, es van començar a sentir sirenes, moltes sirenes...
Em vaig acostar a l'Avinguda Meridiana per veure si hi havia hagut un accident a prop...
L'avinguda estava col·lapsada, plena de cotxes, sobretot d'ambulàncies, bombers i policia...
Els primers testimonis del barri no trigarien a arribar cridant: Una bomba d'ETA!
Quan vaig tornar del carrer la ràdio i la televisió ja n'anaven plens i corroboraven la desgràcia.
Fins aquell moment, la majoria d'atemptats d'ETA estaven destinats a franquistes...
No és que fossin menys greus però molta gent mig simpatitzava amb els etarres.
Aquest atemptat va suposar un abans i després respecte a la posició de la societat catalana.
Aquest atemptat no anava dirigit a soldats, guardia civils, policies o falangistes...
...aquest atemptat anava dirigit a gent corrent que estava en uns grans magatzems...
...homes, dones, nens, joves, grans, clients, treballadors... morts, ferits... una massacre.
Avui s'ha fet un acte commemoratiu davant del monument... autoritats, víctimes i gent corrent.
Un moment per al record i suport dels que en van patir les conseqüències i un desig: PAU!
A terrible memory I can imagine...
ResponEliminaSome months after this ETA bombing I arrived in Barcelona for the first time...
It was October and this was still a hot topic that came up in many of my first conversations with 'the locals'. The impact could and maybe even can still be felt.
{sorry the Catalan mode is off]
Als vuitanta no hi havia tants grans magatzems i centres comercials com ara, l'Hipercor era molt conegut i l'únic fora del centre de la ciutat.
ResponEliminaDesprés de les reparacions de l'atemptat feia cosa d'anar-hi, era un lloc marcat per la mort però com desgraciadament aquí tenim molts llocs marcats, aviat hi vam tornar.
Des que els meus pares van deixar de tenir aquell negoci que ja no vaig gaire pel barri, però mentre el tenien, de tant en tant anava a l'Hipercor i sovint ho recordava.
Continua sent l'atemptat més sagnant d'ETA i el que ha deixat seqüeles a més gent. Ara hi ha un monument a prop perquè el fet quedi tatuat al carrer per la posteritat.