8 de maig de 2008

Aquest any tampoc

Si l'any passat el Barça va acabar malament, enguany ha acabat molt pitjor. No només pels títols sinó per l'actitud.

Com a optimista que sóc, no m'agrada criticar els jugadors amb la pobre excusa que cobren per guanyar.

Però l'actuació d'ahir nit, davant del nostre etern rival, va ser vergonyosa, lamentable, patètica... indignant!!!

No només vam haver de suportar el passadís que van haver de fer al guanyador de Lliga i en territori enemic.

A més vam haver de creure el que veien els nostres ulls però el nostre culer interior no es podia creure.

Mai se m'havia fet tan llarg un partit i mai m'havien decebut tant els jugadors de cap temporada. Pèssims!

Si els presents van fer el ridícul, els que no hi eren encara més. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya!!!

No sóc dels que generalitza, porto dos anys defensant alguns jugadors a casa i amb els amics, justificant-los.

No me'n se avenir que tots els rumors i vaticinis sobre en Ronaldinho s'hagin fet realitat i superat!

Penso que l'entrenador no te tota la culpa i que s'ha de recordar que ens va portar la segona Champions.

Si bé el canvi s'ha fet imprescindible, espero que almenys surti per la porta gran i amb el merescut reconeixement.

Tampoc crec que s'hagi de fer fora a tots els jugadors, ni només salvar als de la pedrera, s'ha de fer amb cura.

Amb la mateixa cura s'ha de fitxar, tant entrenador com jugadors i no només pels noms, que ja n'hi ha prou...

Encara crec menys que s'hagi de fer fora al president que ha complert totes i cadascuna de les promeses electorals.

Esperem que es recompensin els que han pencat i que es castiguin els que no ho han fet. Que es faci justícia.

Esperem que si ve en Guardiola no el cremin i si ve en Mourinho no el vangaalitzin. I tinguem paciència.

Esperem que el president retorni la il·lusió amb la que va arribar i que els jugadors que marxen s'han endut.

Esperem que l'any vinent s'assembli, ni que sigui una mica, al primer any de l'era Laporta. Que compleixin.

Esperança és el que ens cal ara, perquè el Barça és més que un club i més encara que uns jugadors que marxaran.

2 comentaris:

  1. Jo sóc un ferm defensor de l'opció Guardiola, però el què es trobarà és que no hi haurà paciència (i a sobre un ambient enrarit).
    El Dream Team no el van construir en un any. El primer any del Reijkaard també va ser fluix. Però no sé si en Pep tindrà una temporada d'aclimatació. La gent està rebotada amb la junta (en alguns aspectes amb força raó) i el primer que rebrà serà l'entrenador.
    No obstant això, si supera la pressió, crec que ens pot portar grans moments de bon futbol.

    L'any que vé, siiiiií!

    ResponElimina
  2. Amb Guardiola fins al final! Crec que si li donen carta blanca per triar nous i rebutjar vells jugadors, potser tindrà possibilitats però com li imposin vaques sagrades, suposades noves descobertes i algun galàctic de capa caiguda... ja veurem com ho fa casar tot. Si te un bon pla i el pot dur a terme, segur que se'n sortirà. Si va suportar i superar el tema del dopatge, això no serà res!

    M'emprenya quan diuen que el bon culer és crític amb el Barça. En principi, bons culers ho som tots però els que pensem que el Barça és més que un club, crec que hem de ser optimistes i recolzar el club per sobre de cap equip, directiu, tècnic o esportiu. Penso que hem de desitjar que guanyi, a les verdes i a les madures, no només quan guanyem títols. Dit això, quan ho han fet malament, s'han de pagar els plats trencats, però al final i no durant tota la temporada.

    Força Barça! : )

    ResponElimina