12 de setembre de 2013

Diada Nacional de Catalunya

Diada Nacional de Catalunya
Via Catalana cap a la Independència


Ahir va ser la Diada Nacional de Catalunya. Com cada any, es van celebrar les ofrenes florals al Fossar de les Moreres i el Monument a Rafael Casanova, així com l'acte institucional al Parc de la Ciutadella, el concert reivindicatiu a l'Arc de Triomf, les manifestacions i... la Via Catalana cap a la Independència! Genial!

Com que no vaig poder saber fins al darrer moment si podria anar-hi en família o sol, no em vaig poder apuntar als trams designats per cobrir tot el territori, així que ens vam apuntar al Tram 0, que permetia anar a qualsevol tram i demanar lloc, i finalment vam anar al Tram 754 a Diagonal Mar, Barcelona.

Va anar tot molt bé. Ens van assegurar lloc, ens vam fer la foto del photocall, arribada l'hora ens vam col·locar al lloc per l'assaig, a les 17:14 vam fer la cadena humana, ens van fer les fotos per la GIGAFOTO, ens van gravar des d'un helicòpter i finalment vam cantar Els Segadors, l'Himne Nacional de Catalunya.

Diada Nacional de Catalunya
GIGAFOTO a la Via Catalana

Celebrem La Diada cada any però ahir vam tornar a fer història. L'11 de setembre de 2012 a Barcelona vam fer història en fer la manifestació més gran de la nostra història i ahir 11 de setembre de 2013 a Catalunya ho vam tornar a fer en fer la cadena humana més gran de la nostra història, ambdues per la independència.

Aquestes dues diades ja formen part de la nostra història i es registraran al costat de la de l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi, la primera legal des de les darreres guerra i dictadura, i la de l'11 de setembre de 1977 a Barcelona, la més multitudinària de la història fins aquell moment, Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

L'any passat ens vam manifestar a Barcelona sota el lema Catalunya, nou estat d'Europa i vam aconseguir empènyer als polítics del dret de decidir al referèndum del 2014. Ahir vam unir les nostres mans per tot Catalunya sota el lema Via Catalana cap a la Independència i esperem empènyer-los fins la data i pregunta concreta.

Diada Nacional de Catalunya
Família Silva i Vilalta a la Via Catalana

Són moltes les esperances que tenim dipositades en aquest procés d'independència i l'esperança és el darrer que es perd però tenim pressa. Els meus besavis l'esperaven i no la van poder veure. El meu avi i la meva tieta-àvia també i tampoc no la van poder veure. La meva àvia de 89 anys també i espera almenys votar!

Els meus pares i jo també l'esperem i el 2010 el meu pare gairebé s'hi queda esperant. Mai se sap quan morirem, ni com a persones, ni com a poble, però esperant indefinidament segur que no aconseguirem res en vida. Volem una terra i unes eines pròpies per poder llaurar-nos un futur propi, segur que millor que el que tenim.

Amb quines expectatives podem afrontar el futur si se'ns obliga a dependre d'altres que ens maltracten i ens insulten constantment? Cada cop som més els que volem un país lliure però encara en són més els que l'han lluitat i no l'han vist. Són quasi 300 anys de maltracte social, econòmic, lingüístic, cultural, històric...

Després de guerres, dictadures i regnes de càstig, ja són quasi 39 anys des que va morir el darrer dictador... i continuem maltractats. Quant més hem d'esperar? Jo ja només espero que l'any vinent hàgim exercit el nostre dret de decidir i, tan de bo, tornem a tenir estat propi i data per celebrar el nostre Dia de la Independència.

Visca Catalunya Lliure!!!

Nota: Aquesta és la primera entrada sobre política catalana que escric des de l'11 de setembre de 2009 per diferents motius. El primer és que l'11 de setembre de 2010 encara no havia fet El Retorn i encara no estava per fer entrades. El segon és que el 2009 ja estava massa emprenyat amb els unionistes radicals espanyols i el 2011 no tenia cap ganes de tornar a escriure altre cop del mateix, així que vaig decidir que ja no ho faria més mentre continués la comèdia del políticament correcte als actes commemoratius de la Diada. El tercer és que l'11 de setembre de 2012 vaig quedar tan content, esgotat i emocionat amb l'experiència de la manifestació per la independència, que ni vaig pensar en escriure una entrada. Després de tots els fets desencadenats arran d'aquella manifestació milionària, ara fa tot just un any, del retorn del meu pare a les manifestacions amb la cadena humana milionària d'ahir i de la desaparició definitiva de populares i ciudadanos de la foto de tots els actes commemoratius de La Diada, crec que són motius més que suficients per tornar a escriure una entrada del que podria ser el darrer 11 de setembre dins l'estat espanyol. No dic que hagi de passar però per primera vegada a la meva vida podria passar.

Imatges relacionades:
Diada Nacional de Catalunya 2016:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4 i Foto 5
Diada Nacional de Catalunya 2015:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6, Foto 7, Foto 8, Foto 9, Foto 10 i Foto 11
Diada Nacional de Catalunya 2014:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6, Foto 7 i Foto 8
Diada Nacional de Catalunya 2013:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6 i Foto 7
Diada Nacional de Catalunya 2012:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6 i Foto 7
Diada Nacional de Catalunya 2011:
Foto 1, Foto 2, Foto 3 i Foto 4
Diada Nacional de Catalunya 2010:
Foto 1


Entrades relacionades:
Diada Nacional de Catalunya 2016
Diada Nacional de Catalunya 2015
Diada Nacional de Catalunya 2014
Diada Nacional de Catalunya 2013
Diada Nacional de Catalunya 2009
Diada Nacional de Catalunya 2008
Diada Nacional de Catalunya 2007
Diada Nacional de Catalunya 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada