Dissabte passat vaig anar al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que és un dels més importants d'Europa però que cada any te més ressò fora del continent. Tant és així que enguany, coincidint amb el saló, han llançat al mercat el nou còmic de Batman a Barcelona, el primer fora de Gotham i en català.
Jo sóc un antic assistent al saló, des petit que he vist com creixia passant d'El Born a Drassanes, a Estació de França i a La Fira però ara feia anys que no hi anava. El reclam del nou còmic de Batman a Barcelona i en català ha estat prou potent com perquè gent com jo, que ens havíem distanciat una mica del còmic hi tornéssim amb il·lusió.
Quina desil·lusió quan en arribar dissabte a primera hora de la tarda el còmic estrella s'havia esgotat! Les cues per signar eren tan llargues que ni vaig veure als autors... Però no hi ha mal que per be no vingui i a la parada de Montana Colors vaig trobar un llibre de graffiti que feia més de vint anys que cercava Subway Art, la vella escola!
M'agradaria destacar coses positives i negatives d'aquest saló. Com a negatiu, les parades grans arriben al tamany d'una botiga però les petites s'amunteguen als marges i la versió en català de la web falla. Com a positiu, les exposicions. N'hi han un munt, molt interessants i molt ben organitzades. També hi han força àrees de descans.
(Vídeo d'ACN)
Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és obra de Mark Waid (guió), Diego Olmos (dibuix), Marta Martínez (color), Jim Lee (portada) i Mike Marts (editor). El publica Planeta DeAgostini simultàniament en català, castellà i italià (properament d'altres llengües), en una edició de luxe en color, paper satinat i tapa dura brillant.
Un cop feta pública la meva desil·lusió per quedar-me sense el còmic de Batman, en David (gràcies!) es va oferir a comprar-me'n un al quiosc de sota casa seva, on afortunadament encara en quedaven i ahir dimarts ja el tenia a les mans. Me'l vaig llegir la mateixa nit i avui no me'n he pogut estar de fer-ne aquesta entrada.
L'edició catalana comença amb una introducció de l'alcalde de Barcelona i acaba amb uns extres exclusius de Planeta DeAgostini (que no es publicaran enlloc més) on es desvetllen els secrets del procés de creació. La història es llegeix ràpid, els dibuixos estan ben fets amb localitzacions molt acurades i els colors ben trobats.
L'edició nord-americana de DC Comics no sortirà fins al juliol amb el nom de Batman in Barcelona: Dragon's Knight i no es publicarà en edició de luxe (costarà 3,99$, uns 2,80€ enlloc de 5,99€). Pel que he vist a la descripció i mostra, el diàleg serà menys real/identitari (almenys en Bruce i la Cristina parlen espanyol enlloc de català).
La meva conclusió del saló és al·lucinar amb les paraules que en Mark Waid diu al seu bloc: "fa semblar petita la Comic-Con de San Diego". Si això fos veritat, només caldria millorar-ne la imatge, amb una web més professional, que no falli en cap llengua i un pavelló més renovat, amb parades petites menys amuntegades.
La meva conclusió del còmic és que em sembla un còmic molt xulo i ben fet, a més d'una postal de Barcelona. Crec que no es pot demanar més a un còmic que s'inicia i clou en tan poques pàgines amb un protagonista fora del seu context. Potser és un petit pas per a l'Univers DC però és un gran pas pel còmic a Catalunya. FELICITATS!
Finalment, no podia acabar aquesta entrada sense anomenar la zona de videojocs, disfresses i, sobretot, la presència de l'Imperi al Saló del Còmic. No parlo dels pepers fent campanya, sinó de la Legión 501 Spanish Garrison (no se a què estem esperant els catalans a organitzar La Rebel·lió amb un Esquadró Roig!).
Nota: Si voleu comprar-vos en línia el còmic el trobareu a Planetacomic.net, web on treballa la meva amiga Meritxell i versió en línia de la botiga Cosmic.
Entrades relacionades a aquest bloc:
Saló del Còmic de Barcelona (2019)
Saló del Còmic de Barcelona (2018)
Saló del Còmic de Barcelona (2017)
Death Row (2016)
Saló del Còmic de Barcelona (2016)
Saló del Còmic de Barcelona (2015)
Saló del Còmic de Barcelona (2014)
Saló del Còmic de Barcelona (2013)
Saló del Còmic de Barcelona (2012)
La noche de los cautivos (2011)
Saló del Còmic de Barcelona (2011)
Saló del Còmic de Barcelona (2010)
Saló del Còmic i Batman Barcelona (2009)
Entrades relacionades fora d'aquest bloc:
Saló del Còmic de Barcelona (2019 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2018 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2017 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2016 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2015 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2014 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2013 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2012 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2011 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2010 BHH)
Jo tambe hi vaig anar i... bueno, com cada any, m'ha encantat. Persuposat, jo vaig comprar tambe el comic de Batman, peró en castella. La veritat es que esta molt xulo i com que resulta curios vore al Batman a BCN... Abanda tambe vaig comprar un comic de "Superman/Juicio Final" que era el comic estrella de Superman aquest any, on recopilen els darrers enfrontaments amb el monstre que el va matar...
ResponEliminaBueno, m'alegre que disfrutares al saló!!! ;-)
L'única cosa que no m'agrada de les edicions no catalanes és que (almenys a la versió nord-americana), tot i estar escrites en altres llengües, podrien dir el mateix que a la catalana, haver fet notar que a Barcelona es parla una llengua que es diu català (a banda del castellà i d'altres llengües). Almenys sembla que no han traduït els noms dels llocs (no se a la castellana), que ja és un gran què, però els lectors estrangers no sabran d'on venen aquells noms tan estranys que no són castellà.
ResponEliminaRecordo la portada de La Mort de Superman i que em vaig dir que ja me'l compraria... i al final no ho vaig fer... Vaig deixar d'anar al Saló del Còmic quan em vaig adonar que el número de còmics que em faltava (dels que habitualment comprava) ja era molt superior al de les novetats de cada any. Em posava malalt veure que ja no podria comprar-los tots. Ara, un cop triats els meus artistes preferits, em prenc el saló com un bon moment per repassar el què tinc i el poc què vull acabar de tenir (a més de descobrir algun artista nou o volum interessant).