20 de novembre de 2007

Mort el gos però no la ràbia

Avui fa 32 anys que vaig tastar el cava per primer cop, quan els meus pares van obrir una ampolla reservada.

Avui fa 32 anys que va morir un gos rabiós, el darrer dictador espanyol, però la seva herència encara està viva.

Les esquerres han aconseguit que enguany sigui el darrer cop que es fa la commemoració al Valle de los Caidos.

Aquesta fira de l'horror segurament acabarà sent un centre d'interpretació històrica o una estació de l'AVE...

Sembla que cada cop que es dona un petit pas endavant, se'n donen dos endarrere per culpa dels feixistes.

Els unionistes radicals espanyols belluguen impunement com mai des que el gos rabiós va estirar la pota.

El govern, per molt d'esquerres que sigui, no s'atreveix a donar passes fermes davant la febrada energúmena.

Els falangistes desfilen sense vergonya amb la ma en l'aire, roba, símbols, banderes antidemocràtiques...

Multen a dibuixants per fer caricatures dels prínceps i a manifestants per cremar fotos dels reis, els intocables.

El vaticà beatifica religiosos assassinats per incontrolats republicans i la COPE continua fomentant l'odi.

Es continuen cercant les fosses comunes dels assassinats pels franquistes, molts condemnats per religiosos.

Els populistes comencen la campanya electoral amb discursos que semblen trets dels seus fundadors.

Tornen una part dels documents robats i desats a Salamanca, mentre l'altra part s'espera indefinidament.

Però siguem optimistes, la desafecció de Catalunya vers Espanya cada dia creix més i més, sense parar.

I ara un brindis:
Que cremi a l'infern el gos rabiós,
així com tots els seus seguidors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada