18 d’octubre de 2007

El meu regne per una foto

Tradicional retrat de borbó capgirat

L'Espanya més rància és més papista que el papa i quan li toquen els símbols del seu unionisme radical s'enfila per les parets i treu la cara més fosca de les seves arrels.

La qüestió és que no importa que s'ataquin tradicions, sempre i quan no siguin les tradicions espanyoles, que no se quines son però que estan per sobre de les altres.

Des de la Guerra de Successió que es tradició anomenar els lavabos amb noms de borbons, penjar els seus retrats capgirats i, de tant en tant, cremar-ne algun brindant.

Ara un noi que va fer la tradicional crema de retrat de borbó capgirat, com va sortir per la tele, els mitjans han condemnat l'acte i els jutges volen condemnar el noi.

Ara bé, quan unionistes radicals espanyols amenacen de mort o cremen fotos d'en Carod-Rovira no passa res, als separatistes radicals catalans que ens bombin.

Però d'on ve aquesta nostrada tírria als borbons? Doncs ve de la Guerra de Successió, fa tres-cents anys, i és que ”quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.

Encara que vesteixin la mona de seda, mona es queda i en el rei d'Espanya i la Monarquia Parlamentaria no son altra cosa que el successor de Franco i la seva España.

Abans de morir, el darrer dictador espanyol va dir que ho havia deixat tot "atado y bién atado", nomenant el seu successor al llavors príncep no-heureu de la corona.

D'aquesta manera, un cop mort el gos no va morir la ràbia i es va disfressar la mona per aparentar que la monarquia parlamentaria era escollida democràticament...

Un moment... monarquia i democràcia en una mateixa frase? A Catalunya els reis no es trien des de 1714 i va ser un borbó qui ens va robar aquest dret.

Aquest dret, juntament amb tots els altres que teníem a la nostra Constitució, com el de ser un Estat independent de la resta d'estats ibèrics, ens va ser robat per les armes.

Felipe V, el borbó invasor de Catalunya, es va plantar al Principat a mata-degolla i unes quantes guerres i dictadures després, un parent seu diu que és demòcrata.

El rei d'Espanya es disfressa de defensor de la democràcia quan en realitat exerceix de cap de l'unionisme radical espanyol, vuit generacions després de Felipe V...

I és que la unió, no només dinàstica sinó estatal, el que avui coneixem com a Estat Espanyol, la van fundar els borbons i aquests són els únics fonaments d'aquesta.

Alguns pensem que ja és hora que es faci justícia, la que Espanya sempre ens ha negat i que la democràcia ens ha de tornar el 2014 el que la violència ens va robar el 1714.

Per això, quasi tres-cents anys després, els que continuem la resistència simbòlica tenim el dret de capgirar, cremar, dibuixar, escriure o cantar contra els borbons.

Que quedi clar que cremar un símbol no vol dir cremar ningú. Cremar un retrat capgirat d'un borbó és una tradició, com la crema de banderes unionistes.

Que quedi ben clar que no he cremat cap retrat capgirat de l'actual borbó però defenso el dret dels que ho han fet, ja que l'única diferència entre nosaltres és la foto.

I que quedi ben ben clar que no tinc res en contra del territori i la població d'Espanya, on tinc amics i familiars, sinó contra la política i els polítics unionistes radicals.

Com diu la cançó tradicional, interpretada per Mesclat:

"Si el rei vol corona, corona li darem
que vingui a Barcelona i el coll li tallarem"
.

Nota: 2 de novembre NOU DISC a la venda de Mesclat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada