Crònica d'una altra trobada

2a Trobada de macaires catalans
Dissabte vaig assistir a la 2a Trobada de macaires catalans, celebrada a Barcelona ciutat.

Jordi, Iknasi, Marc i Delfí
Ens vam trobar directament al Viena del Carrer Pelai i de seguida va anar arribant tothom.

Oriol, Roger, Ricard i Marta
Assistents: Jordi, Iknasi, Marc, Delfí, Oriol, Roger, Ricard, Marta, Ernesto, Miquel i jo mateix.

Ernesto, Miquel i Roger
Vam parlar d'Apple, Macs, iPhones, Mac OS X... però la conversa no va trigar gens a decantar-se cap al GUAC.

Macaires catalans al Viena
Durant la trobada vam estar pendents de la final del Mundial de Clubs i en acabar vaig anar a Canaletes!

Macaires catalans al Viena
Qualificaria la trobada d'èxit, onze assistents (la primera en va tenir vuit) i una altra bona tertúlia.

Fins la propera! : )

Dreceres a les cròniques de la trobada publicades:
2a Trobada de macaires catalans (Bloc d'Apple en Català)
2a Trobada de macaires catalans (Dreadful® RogeRbloc)

Enllaços a Facebook:
Àlbum 2a Trobada de macaires catalans
Esdeveniment 2a Trobada de macaires catalans

Enllaç a Twitpic:
2a Trobada de macaires catalans

Entrades relacionades:
Com va ser la 2a Trobada de macaires catalans (BAC)
2a Trobada de macaires catalans
2a Trobada de macaires catalans (BAC)
Dos anys de trobades de macaires catalans
Un any de trobades de macaires catalans
Apple Aperture & Final Cut World Tour
Crònica de la 1a GUAC & Beers
Crònica de la 1a Assemblea del GUAC
Adobe CS3 Seminars
Apple Pro Series
Crònica d'una trobada
1a trobada de macaires catalans

2a Trobada de macaires catalans

2a Trobada de macaires catalans
El proper dissabte 19 de desembre, si tot va bé, es celebrarà la 2a Trobada de macaires catalans, dos anys i escaig després de la primera. Ja tocava!

A la recent entrada Dos anys de trobades de macaires catalans vaig proposar fer una trobada oberta, informal i commemorativa, res a veure amb el GUAC.

Uns quants comentaris i piulades després, ens hem posat d'acord i aquí la tenim! Si us hi voleu apuntar, deixeu un comentari aquí o a l'entrada que he escrit al BAC.


Mostra un mapa més gran
La trobada serà al Viena del Carrer Pelai de Barcelona, a les 17h. Qui no arribi a l'hora que entri, demani alguna cosa i pugi al pis de dalt (és un auto-servei).

Qui vulgui abans es pot passar per l'Apple Shop de la fnac d'El Triangle, molt a prop del Viena i punt de trobada de l'anterior trobada. També s'hi pot anar després.

Fent una mica de memòria, te la seva gràcia veure el que va costar trobar un nom definitiu per la primera trobada, inicialment dita 1a trobada catalana de maqueros.

Vinga macaires catalans, us hi esperem! : )

ACTUALITZACIÓ:
Culers! Estarem pendents del partit per ràdio i preparats per Canaletes (el Viena és a pocs metres).

Assistents confirmats (en ordre alfabètic):
Delfí R
Ernesto S
Iknasi M
Jordi F
Jordi R
Jordi V
Marc N
Marta A
Miquel L (BAC)
Oriol F (BAC)
Ricard C
Roger M
Roger SV (BAC)
Xavi R

Enllaços a Facebook:
Esdeveniment 2a Trobada de macaires catalans

Entrades relacionades:
Crònica d'una altra trobada
Com va ser la 2a Trobada de macaires catalans (BAC)
2a Trobada de macaires catalans (BAC)
Dos anys de trobades de macaires catalans
Un any de trobades de macaires catalans
Apple Aperture & Final Cut World Tour
Crònica de la 1a GUAC & Beers
Crònica de la 1a Assemblea del GUAC
Adobe CS3 Seminars
Apple Pro Series
Crònica d'una trobada
1a trobada de macaires catalans

Dos anys de trobades de macaires catalans

Dos anys de trobades de macaires catalans
Dijous va fer dos anys que es va celebrar la 1a Trobada de macaires catalans i aprofitant aquest segon aniversari, he volgut tornar a fer una entrada sobre aquest any macaire.

Deixant de banda les novetats d'Apple, que tants companys macaires van anunciant puntualment des dels seus respectius blocs, jo em centraré en l'aspecte social.

La crisi ens ha estomacat de ple. En un any hem passat de tenir un grup d'usuaris organitzat i amb bones expectatives, a tenir un grup completament abandonat.

Suposo que prou problemes tenim amb l'economia i la política com per carregar-nos a les espatlles amb més problemes extres. Potser és moment d'esbargir-nos.

No, com a grup tampoc ens esbargim. D'aquelles trobades, assemblees, xats i seminaris, hem passat a res en any i mig, tret d'alguna keynote i una celebració.

Tant les clàssiques keynotes com la celebració van tenir lloc en horari laboral, no eren trobades generals en horari d'esbarjo o cap de setmana.

La cosa ja no és que estigui temporalment força aturada, és que ja no es fa res de res i la poca il·lusió que haguéssim despertat ha esdevingut escepticisme total.

Penso que aquest segon any ha estat força negatiu. Ni hem assolit els objectius que ens havíem marcat, ni ens hem continuat organitzant, ni que fos cada x mesos.

Però la crisi també és oportunitat de renovació i aquí és on hem de trobar l'esperança, almenys a dos blocs, un que s'ha reorientat i un altre que s'ha reposicionat.

S'ha reorientat el bloc d'en Jordi F., que des de l'estiu ha passat a dir-se no TOT és MAC i ha passat a ser "Un blog amb un poc de tot i un xic de mac". Felicitats Jordi!

S'ha reposicionat el bloc d'en Miquel Labòria qui ha engegat i promocionat la causa Volem l'iPhone en Català oficialment! i l'iPhoneCat. Felicitats Miquel!

Renovacions a part, hi ha un altre parell de blocs macaires que han estat de celebració enguany, un ha aconseguit un premi i l'altre ha assolit un rècord.

Ha aconseguit un premi el bloc de n'Oriol Farré, que l'estiu passat va guanyar el premi del Concurs de blocs de l'Ajuntament de Sabadell. Felicitats n'Oriol!

Ha assolit un rècord el bloc d'en Tomàs Manzanares, en arribar a la xifra de ni més ni menys que 50 podcasts! Felicitats Tomàs i resta d'equip mossegui!

A nivell col·lectiu, com a grup, l'any ha estat per oblidar però a nivell individual, com a blocs, ha estat per recordar, doncs potser hem de canviar de xip.

Penso que si les iniciatives engegades per blocs tiren endavant millor que les engegades com a grup, potser cal oblidar-nos del grup i recolzar les iniciatives.

Aquí deixo la meva reflexió i ara llenço una proposta com la que vaig fer ja fa un parell d'anys: I si fem una trobada i en parlem? Aquí ho deixo pel BAC i el MLP : )

Entrades relacionades:
Crònica d'una altra trobada
2a Trobada de macaires catalans
Un any de trobades de macaires catalans
Apple Aperture & Final Cut World Tour
Crònica de la 1a GUAC & Beers
Crònica de la 1a Assemblea del GUAC
Adobe CS3 Seminars
Apple Pro Series
Crònica d'una trobada
1a Trobada de macaires catalans

iomega MiniMax 1TB

iomega MiniMax 1TB (front)
El passat 25 de novembre em vaig comprar un disc dur iomega MiniMax (que ja tocava!) i després d'uns dies fent-lo servir, és hora de fer-ne una valoració.

Em vaig decidir per aquest model, en primer lloc per la marca, en segon lloc per les característiques tècniques, en tercer lloc pel disseny i finalment pel preu.

Tinc molts aparells de la marca iomega i tots i cadascun d'ells m'ha donat molt bon resultat, tant en qualitat, com en compatibilitat, com en durabilitat, quasi eterna!

L'iomega MiniMax 1TB és un disc dur Firewire 400 i USB 2.0, amb concentrador (HUB) de tres ports Firewire i tres ports USB (i cables Firewire 400-400, 400-800 i USB 2.0).

El disseny del MiniMax és més macaire impossible, amb el disseny, colors i mida exacta del Mac Mini i la línia blanca i plata mat dels iMac i Macbook anteriors, com el meu.

iomega MiniMax 1TB (dors)
A banda del disseny, una de les coses que més m'agrada i que fa d'aquest disc dur una opció tècnicament diferent és el concentrador Firewire i USB (i el botó de connexió).

És compatible Mac + Win però ve formatat per Mac, pel que si el volem fer servir per Win l'haurem de reformatar. En el meu cas ja m'estava bé i no vaig haver de fer res.

Al connectar-lo al Mac, aquest no només el detecta perfectament sinó que automàticament ens pregunta si el volem fer servir per la Time Machine. No és el meu cas.

El HUB Firewire i USB te un inconvenient: si fem servir el disc dur per Firewire, ocuparem un dels tres ports del concentrador i aquest només funcionarà per Firewire.

En canvi, si fem servir el disc dur per USB, no ocuparem cap dels tres ports de tipus A perquè disposem d'un port extra de tipus B, que serveix per connectar-lo al Mac.

iomega MiniMax 1TB (instal·lat)
Si no fos que els cables no ho permeten, cabria perfectament sobre el peu metàl·lic de sota l'iMac però queda igual de bé i millor ventilat al costat.

No cal dir que està dissenyat per apilar-se i que sota un Mac Mini o una Airport Extreme o sota tots dos o sota d'altres MiniMax, sempre encaixa com un guant!

De moment funciona igual de bé o millor que l'altre iomega que tinc, ja que sembla que el format HFS+ (Mac) va més ràpid que el FAT32 (Mac + Win). Que duri igual!

La línia MiniMax costa una mica de trobar però ara la tenen a les Apple Shop de la fnac, en la seva versió d'1TB. Hi ha una versió de 2TB que mai he vist enlloc.

Ficció Nuclear 2

Ficció Nuclear 2
Després de les entrades Amenaça Nuclear i Ficció Nuclear, continuo el menú radioactiu amb un tercer plat, Ficció Nuclear 2, aquest cop sobre còmic post-apocaliptic.

Richard Corben i Josep Toutain a Kansas
(fotografia de Joan Navarro Badia)
Els meus dos autors de còmics preferits, també en d'altres temes però especialment en aquest, són Richard Corben i Paolo Eleuteri Serpieri. Aviso que la seva obra, sobretot la de Serpieri, conté violència i sexe explícit.

Vaig descobrir ambdós artistes al mateix lloc i al mateix temps: a la llavors força coneguda revista de còmics 1984/Zona 84 i als vuitanta, gràcies a la desapareguda editorial catalana Tutain Editor del mític Josep Toutain.

Mutant World de Richard Corben
(imatge de Tutain Editor)
Les primeres històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Corben són Heirs of Earth, Kittens for Christian i Inna Pit (històries curtes de l'etapa Underground) i Mutant World i Son of Mutant World (1 i 2, novel·la gràfica).

Mutant World (1 i 2) ens presenta un món completament devastat per La Gran Explosió, on humans i mutants es barallen i maten per menjar. Personatges principals: Dimento i Julie i Dimentia i Hurshul a la segona part.

Nota: Les altres històries post-apocaliptiques d'en Corben són An Angel Shy of Hell, Vic and Blood, The Inducement i The Punisher: The End.

Morbus Gravis de Paolo Eleuteri Serpieri
(imatge de Tutain Editor)
Les primers històries post-apocaliptiques que vaig llegir d'en Serpieri van ser Morvus Gravis i Drunna, primera i segona parts de la saga de Drunna, espectacular dona que a causa de la seva bellesa gaudeix i pateix el món on viu.

Morvus Gravis ens presenta un món completament degradat, on una dona sobreviu enmig de la misèria i la corrupció d'humans i monstres mutants. Personatges principals: Druuna, Schastar i Lewis.

Nota: La saga de Druuna consta de vuit volums: Morvus Gravis, Druuna, Creatura, Carnívora, Mandràgora, Afrodisia, El planeta oblidat i Clon.

AKIRA de Katsuhiro Otomo
(imatge de Dragon Glénat)
El meu autor de manga preferit, també en d'altres temes però especialment en aquest, és Katsuhiro Otomo i la primera història post-apocaliptica que vaig llegir va ser AKIRA, la gran saga que esdevindria pel·lícula.

AKIRA ens presenta Neo-Tòquio, una ciutat que reemplaça la vella Tòquio, destruïda per l'explosió que va ocasionar la III Guerra Mundial. Personatges principals: Kaneda, Tetsuo, Kei, Colonel Shikishima, Espers i Akira.

アキラ (AKIRA), 1988
Bé, per finalitzar aquesta entrada, un vídeo d'AKIRA, pel·lícula d'animació que (com els còmics esmentats) recomano extremadament a tots els que us agradi el tema, l'animació i el còmic en general. Exel·lent música.

Després de llegir aquesta entrada i veure les imatges i el vídeo, ja em direu si no sentiu curiositat per...

la FICCIÓ NUCLEAR!
Entrades relacionades:
Amenaça Nuclear
Ficció Nuclear
Ficció Nuclear 3

BOTY IBERICA

BOTY IBERICA
Sembla que enguany ha desaparegut la Battle Of The Year Iberica, el campionat de breakdance de la Península Ibèrica, que els darrers anys es celebrava a Barcelona.

El primer any que hi vam anar a Barcelona es va celebrar al Poliesportiu de Montigalà (Badalona), el segon al Teatre Grec (dins d'El Grec) i el tercer al CCCB (dins de l'Hipnotik Festival).

Els Electro Breakers hi vam assistir a totes tres i esperem poder assistir a moltes més en el futur, ja que els guanyadors de les BOTY Iberica van a la final, la BOTY Internacional.

És una llàstima que l'any del 25è Aniversari del Hip Hop i l'any del 20è Aniversari de la BOTY Internacional, hagi estat l'any de la desaparició de la nostra BOTY Iberica.

Esperem que no sigui una decisió definitiva i que Hipnotik Faktory torni a organitzar un dels esdeveniments de hip hop més importants de la ciutat, la península i Europa.

25 ANYS DE HIP HOP! : D

NOTA IMPORTANT:
La primera Battle Of The Year que es va celebrar a l'Estat va ser la BOTY Spain, organitzada pel Kapi i el Moockie l'any 2000. No sé quants anys consecutius es va celebrar, ni per quins motius va canviar de lloc, de nom i d'organitzadors però del 2000 al 2003 la van guanyar els Barcelona Addictos.

Entrades relacionades:
BOTY IBERICA 2009 (entrada ampliada 13-03-10)
Hipnotik Festival + BOTY Iberica 2008
BOTY IBERICA 2007
BOTY IBERICA 2006

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

Crònica d'una altra mort anunciada

La fi de GeoCities
Dilluns passat Yahoo! va tancar GeoCities. Segurament molta gent es quedarà igual o fins i tot es preguntarà què dimonis era però pels internautes veterans amb presència a Internet des dels noranta hi ha un abans i un després.

GeoCities era un servei on crear i hostatjar webs personals. Amb els anys es van començar a posar de moda els blocs i les webs personals van passar de moda. GeoCities va ser el que avui és Blogger.

GeoCities va donar un servei gratuït prou bo en un moment on es començava a popularitzar Internet, on poca gent comprava per Internet, on els serveis eren molt cars i on molt poca gent tenia dominis i hostatges.

GeoCities va ser comprat per Yahoo! en el millor moment d'ambdues companyies. Poc temps després es popularitzarien els blocs i un cercador, Yahoo! perdria la supremacia i GeoCities entraria en decadència.

Personalment, m'ho esperava perquè el servei no havia evolucionat gaire i es veia venir però m'ha sobtat el quan perquè no n'he rebut cap avís, sent-ne usuari i tenint-hi desades dues webs personals antigues.

Dreadful® d_webs i Dreadful® Vilanet
Dreadful® d_webs va néixer l'any 2000 com a web independent per a resoldre la falta d'espai que tenia a l'apartat d_webs de la web que avui s'anomena Dreadful® RogeRweb.cat des del 1998.

Dreadful® d_webs era la web de les festes d_webs, un lloc on trobar les fotos de les festes que fèiem "pocs dies" després de celebrar-les, en una època sense càmeres digitals (revelar, escanejar i publicar, tot manualment).

Dreadful® Vilanet va néixer l'any 1998 com a web oficial del #Vilanet (canal d'IRC, semblant al que avui és una sala de xat), un lloc on publicar notícies i dates de trobades (el que avui és un bloc), arxius i fotos...

Dreadful® Vilanet era la web dels amics del #Vilanet, canal que va néixer arran del fòrum Amistats de Vilaweb. Per tenir una imatge semblant a la del diari electrònic vaig demanar permís a Vicent Partal, que va acceptar.

Tant Dreadful® d_webs com Dreadful® Vilanet ja feia molts anys que no tenien cap activitat, tret de les obligades actualitzacions per no perdre els comptes, però eren un testimoni del passat que ja ha desaparegut.

Sovint no som conscients que els serveis tan populars que avui fem servir i on hi invertim tantes hores lliures, demà poden desaparèixer. Ho va fer Textamerica el 2007, GeoCities el 2009... Quin serà el següent?

Entrades relacionades:
Crònica d'una mort anunciada

Enderrock

Enderrock
La setmana passada Hipnotik Faktory em va comunicar que Enderrock, Propaganda pel fet i Hipnotik presentaven al CCCB el projecte HIP-HOP.CAT per difondre el rap en català, amb un especial de la revista amb un disc recopilatori, un concurs de rap pels instituts dels Països Catalans i una web com a punt de trobada.

Del concurs i la web haurem d'esperar una mica per veure com funciona però de la revista i el disc ja en puc parlar. La revista + disc recopilatori costa 4,95€. Sobre hip hop la revista inclou l'editorial, un apartat titulat Rap en català (amb entrevistes a onze dels setze artistes del disc i un resum de les cançons del mateix) i les bases del concurs.

Els entrevistats són: At Versaris (4 pàgs.), Gato-El-Quiman (1 pàg.), El Nota (1 pàg.), Latecnika i Rapsodes (1 pàg. els dos), Komando Noguera, Rapapolvo i Vazili (1 pàg. els tres), In*digna, Nano i Shían (1 pàg. els tres). Comptant l'editorial (1 pàg.), l'apartat Rap en català (10 pàgs.) i les bases (2 pàgs.), són tretze pàgines!

El disc recopilatori inclou setze cançons de setze artistes diferents. Els artistes no entrevistats a la revista (no se perquè) són: El gordo del puru, Jezie, Nitropic, Ender i Dague. He escoltat tot el disc i he de dir que en general m'ha agradat molt. Malgrat tinc predilecció pel rap dels EUA, he de reconèixer que algunes cançons molen molt.

25 anys després de l'arribada del hip hop a les nostres terres, sembla que el rap en català comença a quallar. Si bé alguns dels artistes més importants i pioners del rap en castellà són catalans, no ha estat fins els darrers anys (amb excepcions) que ha aparegut rap en català, en una situació similar a la del rap en castellà dels noranta.

Rap en català a Enderrock
Enderrock és la revista musical dels Països Catalans. Encara recordo quan la llegia, amb un format molt més reduït i econòmic, mentre esperava que arribés la colla, a un bar musical que fa anys freqüentava els caps de setmana. S'ha d'agrair l'esforç fet per donar un petit impuls al rap en català que tot just comença créixer.

Propaganda pel fet és una discogràfica que funciona com una plataforma catalitzadora de projectes musicals. Treballen, entre d'altres, amb artistes com At Versaris o El Nota. Els seus discs els podeu comprar a les botigues o escoltar gratuïtament a l'ordinador amb l'Spotify. S'ha d'agrair la seva participació, el disc i la feina que fan.

Hipnotik és un festival de hip hop. El punt més criticable sempre ha estat l'absència pràcticament total del català en l'organització, promoció i informació electrònica i impresa, fins al punt de castellanitzar-ne noms catalans. Sempre els ho he criticat constructivament i em complau molt felicitar-los per participar en aquest projecte.

Si bé fa pocs dies deia que no acostumo a llegir premsa musical, darrerament 10nidó. Després de llegir i publicar una entrada sobre el primer número de Hip Hop Life pels 25 anys de hip hop i llegir el segon número pel reportatge sobre l'Hipnotik Festival, crec que valia la pena llegir i publicar una entrada sobre aquest Enderrock.

El número 168 d'Enderrock encara és a la venda!

25 Anys de Hip Hop! : D

Entrada relacionada:
Enderrock (entrada ampliada 10-03-10)

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

Dia d'Acció del Bloc 2009

Dia d'Acció del Bloc
Avui 15 d'octubre és el Dia d'Acció del Bloc, la cita anual en la que un munt de blocs s'adhereixen a una mateixa campanya per tractar un mateix tema global.

Aquest és el tercer any que hi participo. L'any passat el tema era la pobresa, l'anterior era el medi ambient i enguany és el canvi climàtic.

Com que no puc dir res que no se sàpiga i del que es tracta és de parlar sobre el tema, intentaré enfocar-ho d'una manera diferent, basant-me en com l'impacte d'unes pel·lícules han acabat conscienciant al món.

Crec que hi ha un abans i un després d'una pel·lícula que es va estrenar al 2004 quan, amb la dreta governant prepotentment a mig món, encara es posava en dubte el canvi climàtic i que els humans l'acceleréssim.

La pel·lícula El dia de demà (The Day After Tomorrow, 2004) d'en Roland Emmerich, critica la inconsciència dels polítics davant les evidències científiques, portant les conseqüències als extrems en un període de temps rècord.

Inspirada en fets i situacions meteorològiques de la novel·la La propera supertormenta global (The Coming Global Superstorm, 1999) d'Art Bell and Whitley Strieber, la pel·lícula va estar assessorada per científics.

En el seu moment els polítics de dretes la van criticar molt i amb el temps els científics n'han moderat les possibilitats que els fets puguin succeir però això no resta la importància que va tenir l'impacte en els espectadors.

Una altra pel·lícula, en aquest cas documental, que va impactar va ser Una veritat incòmoda (An Inconvenient Truth, 2006) d'en Davis Guggenheim i protagonitzada per n'Al Gore, el candidat a president atracat per en Bush Jr.

La idea del documental es va gestar durant la presentació d'una de les conferències sobre el canvi climàtic de la gira que en Gore estava realitzant per tot el món, el mateix dia de l'estrena de la pel·lícula El dia de demà.

Al Gore va treballar de valent per que la gent prengués consciència sobre el canvi climàtic, promocionant la pel·lícula i el llibre, fent conferències i mobilitzant la societat amb aliances i projectes sobre el clima.

No hi ha dubte que va impactar molt. El documental va guanyar dos Oscars el 2007, l'audiollibre un Grammy el 2009 i n'Al Gore i el Grup de l'ONU pel Canvi Climàtic van guanyar el Premi Nobel de la Pau el 2007.

Una altra pel·lícula, altre cop documental, que també va impactar va ser Home (Home, 2009) d'en Yann Arthus-Bertrand, estrenada simultàniament al cine, en DVD i Blu-ray, i gratis per la tele i YouTube a tot el món.

Per primer cop a la història tot el planeta pot veure un missatge en forma de documental que precisament afecta a tot el planeta, en múltiples idiomes (en català per TVC), diferents formats, qualitats, gratis i de pagament.

El documental, a banda de ser una altra excel·lent forma de despertar les consciències dels pocs escèptics que encara puguin quedar, és una meravellosa forma de veure el planeta amb imatges excepcionals de gran qualitat.

Aquest no serà el darrer documental, ni cap d'aquestes són les úniques pel·lícules en parlar i conscienciar sobre el tema però sí han estat pioneres en alguns aspectes i, sobretot, han tingut un impacte global superior.

Malgrat que aquestes pel·lícules, juntament amb l'increment de desastres climatològics succeïts els darrers anys, ens han conscienciat que el canvi climàtic és un fet, no ens hem d'adormir en desaccelerar el procés.

La realitat incòmoda ens ha de fer corregir els mals hàbits perquè la nostra llar arribi el millor possible als nostres descendents el dia de demà o el món i la nostra forma de viure tal i com ho coneixem avui desapareixerà.

Bé, aquesta ha estat la meva entrada sobre el canvi climàtic el Dia d'Acció del Bloc. Espero que hi torni a participar molta gent i que torni a ser tot un èxit arreu del món. Us animeu a participar-hi? : )

Aquesta entrada és part del
Dia d'Acció del Bloc 09 - Canvi Climàtic


Enllaços relacionats a YouTube:
The Day After Tomorrow Trailer
An Inconvenient Truth Trailer
HOME (English with subtitles)
HOME (ES)

Hip Hop Life

Hip Hop Life
Durant el darrer Hipnotik Festival es va presentar el primer número de Hip Hop Life, la nova revista de hip hop en castellà, a un preu de només 2,50€ amb un suplement especial de posters de regal. A l'Hipnotik no la vaig veure però uns dies després me la vaig comprar per veure què tal és i fer-ne aquesta entrada.

Al obrir la revista ho vaig fer d'una manera escèptica però amb la ment oberta a noves propostes. Dic d'una manera escèptica perquè m'agraden molt pocs artistes de parla castellana, simplement perquè sempre m'han agradat més els de llengua anglesa, i perquè no acostumo a llegir premsa musical.

No és tracta d'una revista d'aquestes. Es tracten artistes castellanoparlants (alguns dels pioners) però també d'altres llengües i, més breument, toquen el ball i la pintura. Els quatre pilars representats. Una de les coses que es deixen veure és que l'equip de la revista és el mateix que l'anterior de Hip Hop Nation.

25 años de hip hop a Hip Hop Life
L'equip transpira per les pàgines, no només amb el seu treball escrit, gràfic o participatiu, sinó també en forma de sessió fotogràfica de models de roba! Ho trobo molt divertit i original. Articles preferits: CPV, 25 años de hip hop, DJ Premiere, Mai, Pioneros del graffiti en España i Koa. Molt guai l'apartat Graff.

He de reconèixer que, en aquest cas, ha estat tota una sorpresa, no està gens malament i també és una bona font per descobrir, no només artistes o festivals, sinó també marques i botigues de roba hip hop. La recomano a la penya del rotllo, fans del rap en castellà o qui vulgui estar una mica al dia sobre el tema. Segur que repeteixo.

El segon número de Hip Hop Life ja és a la venda!

25 Anys de Hip Hop! : D

Entrada relacionada:
Hip Hop Life (entrada ampliada 03-03-10)

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

f.b.Sarabia

f.b.Sarabia
Divendres passat vaig assistir al concert d'f.b.Sarabia, nom artístic d'en Ferran Berron Sarabia, cantant, compositor i membre del grup Endorfina.

"Velada Dramacústica" va consistir en l'actuació acústica d'en Ferran en solitari, exceptuant una cançó acompanyat del guitarrista i compositor, Sergio Giunta Elsangre.

Malgrat no ser el meu estil musical, el concert va estar força bé. Les cançons van ser dramàtiques, amb canvis de ritme i volum tan impactants com les lletres.

El local Plug*Play és petit. Un escenari en un racó, una barra, tres sofàs (un en forma d'L) i un parell de fileres de cadires. La poca llum, donava el to de vetllada íntima.

A banda de les cançons composades pel pròpi Ferran, també va interpretar-ne dues en anglès, Creep dels Radiohead i Wave of Mutilation dels Pixies.

El millor, en Ferran. Ho va fer molt bé, va xerrar amb el públic abans, durant un petit descans a la meitat i després de l'actuació. Va omplir i va quedar gent de peu.

Ferran i Roger
En Ferran és amic meu. Era el germà del meu amic i company d'escola i break, l'Alex, amb qui vaig fundar el grup Electro Breakers, aviat farà 25 anys.

Enguany estem celebrant els 25 anys del hip hop a Europa i preparant les celebracions dels 25 anys del grup, fet pel qual he estat recordant i escrivint anècdotes.

Recordo al Ferran des que era petit, de l'escola on "estudiàvem" i de casa seva on sovint hi anava a escoltar música i fer mixtapes per les nostres coreografies.

Em va fer molta il·lusió tornar-lo a veure, a ell i a la seva mare, i poder xerrar una mica després de tants anys i en motiu d'un fet tan bonic com l'obra d'un artista.

Estic content de reprendre el contacte, "gràcies a" però "més enllà de" Facebook, i animo tothom que coneixia als Berron o que vulgui descobrir un nou artista, que l'escolti.

FELICITATS FERRAN! : )

Enllaços relacionats a Facebook:
Àlbum Concert f.b.Sarabia

Enllaç relacionat a Twitpic:
Foto

Enllaç relacionat a MySpace:
f.b.Sarabia

37

Juan i Roger
Dimecres passat va ser el meu 37è aniversari i ho vaig celebrar en família i amb els amics.

Els meus pares i jo vam fer un sopar la mateixa nit del dimecres, sort que al final hi va haver pastís!

Divendres ho vaig celebrar amb els amics, anant a sopar, prendre unes cerveses i uns concerts de hip hop.

Vam anar a sopar al Foster's Hollywood Diagonal Mar, de Desperados al Bar Namco i de hip hop al BAM-MTV.

Va estar força bé i diferent, malgrat enguany el David, altre cop, no va poder venir perquè treballava de nit.

Electro Breakers RLZ!!! : D

Nota: Des del 2005 pel meu aniversari també celebrem el dels Electro Breakers, enguany el 24è Aniversari! No és que coincideixi la data però aprofitem l'avinentesa donat que pel meu aniversari ens vam retrobar. En realitat, al març farà 25 ANYS de la fundació i ho celebrarem!

Entrades relacionades:
52, 51, 50, 49, 48, 47, 46, 45, 44, 43, 42, 41, 40, 39, 38, 37, 36, 35 i 34

Hipnotik Festival 2009

Hipnotik Festival 2009
El cap de setmana passat va ser l'Hipnotik Festival 2009 a Barcelona i, com no podia ser d'altra manera, hi vaig assistir representant als Electro Breakers.

El 2009 es commemoren els 25 Anys de Hip Hop al nostre país i aquest festival ha estat el plat fort dels actes de celebració organitzats per l'Hipnotik Faktory.

Enguany hi han hagut molts canvis, com que s'ha dividit entre el CCCB i el Mercat de les Flors, que no s'ha inclòs la BOTY Iberica i que s'han inclòs nous estils de ball.

Suposo que la divisió es deu a les obres de la Plaça Joan Coromines, intentaré indagar què ha passat amb la BOTY i els nous estils són Popping i New Style Choreographic.

Assajos de breaking a l'Hipnotik Festival 2009
Quan l'speaker va començar a anunciar les novetats vaig quedar gratament sorprès, ja que sabia lo del NSC però no en tenia ni idea del Popping, la web no en deia res!

El que abans es coneixia com a break (old school) avui s'ha dividit i especialitzat en diferents estils, als que, a més d'evolucionar, se li han sumat de nous (new school).

Ara gairebé només es veu un breaking o b-boying molt evolucionat i acrobàtic però encara existeix un popping i un locking fascinants i enguany hem vist popping!

El matí va començar amb el Popping, de vuitens a la final, seguit del New Style Choreographic, igualment de vuitens a la final, tot d'una tirada. Tot els grups mixtos.

Després d'una micropausa, la tarda va començar amb el breaking, bboy 1vs1, bgirl 2vs2 i crew2crew, reservant les semifinals i finals pel final del dia. Els grups mixtos.

Entremig de les categories vam poder gaudir de les exhibicions de Got Skills i DdosNdos de Brodas (grup de dos germans i dues germanes).

Lliurament de premis a l'Hipnotik Festival 2009
Va ser una marató, tant pels que participaven en diferents estils o en diferents categories d'un estil, com pels espectadors que no volíem perdre detall!

Entre matí i tarda només hi va haver un petit descans i els speakers i deejays eren diferents però jo no! Potser podria haver començat més d'hora... o jo ser més jove x'D

L'espai de graffitis era molt més reduït que d'altres anys i tapava tots els seients del Pati de les Dones... No vaig poder escoltar cap concert (ni a la Mai) pels horaris.

Més varietat d'estils, qualitat de ball i duresa de batalles, sobretot les de bboying, que a banda de les típiques enganxades, sembla ser que dissabte va haver-hi cacau...

La música no podia ser menys. Com sonava l'equip, que deejays i speaker van agraïr-lo a l'organització! I aquesta edició hem pogut gaudir d'electro, funk, rap...

Què més es pot demanar? Old school popping, new style, bboying... Va estar genial! El millor Hipnotik, malgrat l'absència dels meus amics companys de grup. GENIAL! : D

Electro Breakers
Sempre hi han coses que es poden millorar i Hipnotik Faktory (ja no Sonarcam) te dos punts negatius: el català (com sempre) i la informació (també com sempre).

No hi ha manera que facin les promocions web/c-e i papereria també en català. Hi participen administracions públiques però fins i tot castellanitzen noms de llocs...

Si bé aquest any no hi han hagut gaires retards (va acabar mitja hora després de l'hora indicada), hi ha una cosa que no fan mai, publicar les classificacions de tot.

No costaria pas tant publicar a la web els arbres de les classificacions, des de vuitens fins la final i així podríem saber com s'escriuen els noms dels participants.

L'any passat ni tan sols van publicar qui va guanyar! Sembla una bestiesa però a veure qui és el maco que posa els noms dels participants als vídeos! Ells no fan DVDs!

Nosaltres continuarem donant suport a aquest festival perquè valorem l'esforç d'organitzar-lo i perquè és el millor que hi ha però creiem en la crítica constructiva.

25 Anys de Hip Hop! : D

Entrada relacionada:
Hipnotik Festival 2009 (entrada ampliada 25-02-10)

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

Diada Nacional de Catalunya

Diada Nacional de Catalunya
Avui ha estat la Diada Nacional de Catalunya. Com cada any, s'han celebrat les ofrenes florals al Fossar de les Moreres i el Monument a Rafael de Casanova, així com l'acte institucional al Parc de la Ciutadella, el concert reivindicatiu a l'Arc de Triomf i la manifestació dels partits. El mateix de sempre, molt bonic.

Enguany no repetiré el d'anys anteriors. No faré una mena de crònica de la jornada, d'explicació del que representa La Diada, de repàs històric, ni de res de tot això. Enguany estic molt emprenyat, cansat dels de sempre i fart de dissimular i fer veure que no passa res. Ens estan prenent la camisa i ens la deixem prendre! Ja n'hi ha prou!

Com cada any, els mateixos factors externs de sempre intenten embrutar La Diada amb la mateixa merda de sempre i no ho aconseguiran però hem d'estar alerta! Per una banda s'ha instaurat una burla a la Diada dins els actes de la mateixa i per l'altra la llei treu la raó als demòcrates i la dona als antidemòcrates. No hi ha dret!

En primer lloc, els peperos s'han tornat a riure de tots nosaltres i dels nostres avantpassats portant altre cop flors al monument d'en Casanova. No em cansaré de dir-ho cada any. No s'hi ha d'anar per la foto sinó pel respecte als nostres defensors! Que hi vagi la gent anònimament i el president del Parlament representant als partits.

Una cosa és que tothom tingui el dret a manifestar el seu respecte als defensors i l'altra és que tots els polítics es vegin obligats a anar-hi per ser políticament correctes pels vots. Acordonen tota la zona pels polítics i la gent anònima s'ha d'esperar que fins i tot els partidaris dels reis borbònics i els dictadors espanyols es facin la foto!

Unionistes radicals espanyols demostrant que els sap greu haver intentat esborrar del mapa als separatistes radicals catalans, la seva llengua, la seva història i la seva cultura? Ni de conya! Ells només se'n foten de tot plegat, de la mateixa manera que els nostres antecessors se'n fotien quan ells els obligaven a honorar als seus caiguts!

En segon lloc, sembla ser que un fiscal (presumptament falangista) ha aconseguit que un jutge (presumptament de dubtosa imparcialitat) permeti que Falange Española (l'equivalent espanyol dels nazis alemanys) celebri una manifestació anticatalanista el mateix dia que es celebra la Consulta per la Independència de Catalunya...

Per si això no fos prou, el Ple de l'ajuntament d'Arenys de Munt del dia 4 de juny va aprovar donar suport a aquesta iniciativa però, gràcies a Ciudadanos i Populares, un altre jutge ho ha impedit. El referèndum es celebrarà igualment, però com a acte de la Comissió Organitzadora de la Consulta... i amb la Falange Española intimidant...

Altre cop, una cosa és que tothom tingui el dret a manifestar la seva reivindicació i l'altra és que s'enfronti la democràcia amb la interpretació legal. Qualsevol tros de carn amb ulls, se'n adona que és perillós que es celebri un acte separatista (previ) el mateix dia que un acte unionista (posterior). Això és fomentar la violència!

Es pot dir més alt però no més clar: Espanya sempre ha premiat però MAI condemnat als que sempre ens han intentat eliminar de la història... Ni a reis, ni a dictadors, ni a militars, ni a polítics, ni a eclesiàstics... MAI condemnarà ningú! Tots continuaran amb tots els honors, privilegis i premis que sempre els ha concedit.

Espanya es burla de nosaltres (comprometent-se en eleccions des de l'oposició i incomplint en legislatura des del govern), ens traeix (pactant un estatut extraparlamentari amb un grup extragovernamental), ens sagna (cada any els catalans paguem un pla Obama a Espanya) i deliberadament toleren l'anticatalanisme...

No ho puc entendre. El matrimoni forçat entre Catalunya i Espanya és una relació de donar sense esperar a rebre, on Catalunya sempre ho dona tot i Espanya, en el millor dels casos, ens torna les engrunes. Em vol dir algú perquè no ens volem separar? Perquè de poder podem però sembla que encara no som prou els que ho volem...

Potser tenim el que ens mereixem. De què ens queixem si no hi fem res? Tenim la raó, el dret i la possibilitat. Ara és el moment idoni. A què redimonis estem esperant? A que Espanya ens hagi espremut tant que no ens valguem per nosaltres mateixos? A que es tanqui l'accés de nous Estats a la Unió Europea? Gairebé 300 anys d'espera!

Ho van intentar en Macià i en Companys però aquells eren temps de revoltes de classes, en una Europa dividida i ara tots som iguals davant la llei, en una Europa unida. Unim-nos com a la manifestació del milió i votem una majoria independentista que formi un Parlament que aprovi la independència unilateralment! Si volem podem!

Que Espanya no ens reconeix com no reconeix Kosovo? Que no ens reconegui! Desempalleguem-nos de la mentalitat del petit botiguer que només pensa en no perdre la clientela per dolenta que sigui i enfoquem la venda cap a d'altres clients, iguals o millors! No es tracta de tancar les portes a ningú, sinó d'obrir-les a tothom!

Ara que ja he calmat una mica la meva enrabiada temporal escrivint aquestes quatre línies... d'acord, m'he enrotllat com una persiana però feia molt que em callava (i encara callo) força coses... espero que algú dels que se que compartiu tot o part del que dic, reflexioneu i feu un esforç d'optimisme per les properes eleccions nacionals.

Visca Catalunya Lliure!!!

Nota: Per qui pugui i vulgui anar a Arenys de Munt, diumenge 13 la Comissió Organitzadora de la Consulta ha organitzat una sèrie d'actes paral·lels al referèndum que podeu trobar llegint aquest cartell i Esquerra ha organitzat uns altres per a militants i simpatitzants que podeu trobar llegint aquest targetó.

Actualització - Resultat Referèndum:
SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!
Quaranta municipis més planegen fer-lo.
Visca Arenys de Munt i visca Catalunya! : D

Imatges relacionades:
Diada Nacional de Catalunya 2019:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5 i Foto 6
Diada Nacional de Catalunya 2018:
Foto 1, Foto 2, Foto 3 i Foto 4
Diada Nacional de Catalunya 2017:
Foto 1, Foto 2, Foto 3 i Foto 4
Diada Nacional de Catalunya 2016:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4 i Foto 5
Diada Nacional de Catalunya 2015:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6, Foto 7, Foto 8, Foto 9, Foto 10 i Foto 11
Diada Nacional de Catalunya 2014:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6, Foto 7 i Foto 8
Diada Nacional de Catalunya 2013:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6 i Foto 7
Diada Nacional de Catalunya 2012:
Foto 1, Foto 2, Foto 3, Foto 4, Foto 5, Foto 6 i Foto 7
Diada Nacional de Catalunya 2011:
Foto 1, Foto 2, Foto 3 i Foto 4
Diada Nacional de Catalunya 2010:
Foto 1

Entrades relacionades:
Diada Nacional de Catalunya 2019
Diada Nacional de Catalunya 2018
Diada Nacional de Catalunya 2017
Diada Nacional de Catalunya 2016
Diada Nacional de Catalunya 2015
Diada Nacional de Catalunya 2014
Diada Nacional de Catalunya 2013
Diada Nacional de Catalunya 2009
Diada Nacional de Catalunya 2008
Diada Nacional de Catalunya 2007
Diada Nacional de Catalunya 2006

Break a la Plaça Universitat

Break a la Plaça Universitat
Dissabte passat va ser la festa Break a la Plaça Universitat i, com a membre fundador dels Electro Breakers, no hi podia faltar. Va per tu Alex BS!

Aquesta festa es va celebrar pels 25 Anys de Break a la Plaça Universitat, dins dels actes de celebració dels 25 Anys de Hip Hop organitzats per l'Hipnotik Festival.

Segons l'speaker, "diu la llegenda que..." a Universitat va ser el primer lloc de Barcelona, Catalunya i la resta de la Península Ibèrica on es va ballar break al carrer.

Break a Universitat 25 anys després!
Va estar genial, malgrat no tenir res a veure amb el que es feia fa vinti-cinc anys, ja que ballàvem al metro, amb un lloro i a l'aguait de segurates, quinquis i yonkies...

Un cotxe de l'organització, un generador, una taula per l'equip, un parell d'altaveus a banda i banda, un parquet, en Kapi, els breakers i el públic. Que comenci la festa!

La festa es va convertir en punt de trobada de colles, no només les actuals sinó les que ballàvem un quart de segle abans. Moltes cares conegudes i manca de memòria.

Electro de la ma d'en Kapi
En Kapi va punxar temes de totes les generacions i la pista estava oberta a tothom que vulgues ballar, fet que va propiciar piques entre nova i vella escola... Brutal!

A les acrobàcies actuals es van sumar els pops i els locks a ritme dels clàssics de l'electro, el funk i el rap, que es troba a faltar força a les competicions dels festivals.

Amics enyorats que ja no hi son, amics que no van poder venir, amics retrobats... alguns amb dones i/o fills, uns més cascats que d'altres però tots del rotllo break.

Old School de la ma d'en Flex
Cap al final la penya d'en Kapi es va animar: un amic li va fer d'speaker, un altre d'emcee i a la darrera cançó el propi Kapi es va arrencar a la pista... què gran!

La cirereta del pastís hauria estat prendre el vestíbul del metro com en els vells temps i continuar la festa fins a la matinada però l'organització estaria avisada...

Què més es pot demanar a un esdeveniment gratuït? Va estar genial! M'ho vaig passar de conya, malgrat l'absència dels meus amics companys de grup. GENIAL! : D

25 Anys de Hip Hop! : D

Entrada relacionada:
Break a la Plaça Universitat (entrada ampliada 14-02-10)

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------

25 Anys de Hip Hop

25 Anys de Hip Hop
Enguany fa vint-i-cinc anys que es van estrenar Breakdance, Beat Street i Electric Boogaloo, les pel·lícules que van posar de moda i donar a conèixer la cultura hip hop arreu del món. Aprofitant l'any clau (el 1984) i l'avinentesa (els 25 anys), s'estan organitzant actes commemoratius per commemorar el desembarcament del hip hop al nostre país.

Jo tampoc podia deixar passar la data sense fer-ne cap esment, ja que també fa vint-i-cinc anys que vaig descobrir el hip hop i darrerament he estat escrivint sobre el tema de cara al 25è Aniversari del nostre grup, els Electro Breakers. Aquell curs 84-85 va ser el del break, el deejaying, l'emceeing i el graffiti, els fonaments del hip hop.

Recordo haver vist les tres pel·lícules al cinema, varies vegades, diferents dies i el mateix dia en sessió continua doble. La sessió continua volia dir que quan acabava la pel·lícula tornava a començar i la podies tornar a veure (si arribaves tard podies veure el principi). La sessió doble constava d'una pel·lícula d'estrena i una de re-estrena, molt popular als cines de barri.

Cartells originals de les pel·lícules
Breakdance, Beat Street i Electric Boogaloo
Indubtablement, les pel·lícules van obrir el camí a la cultura hip hop però els xiquets d'aquella època som els que vam fer que arrelés i es quedés un cop passada la moda. Nosaltres som els que omplíem els cines de barri i vèiem les pel·lícules una vegada rere l'altra, d'estrena i re-estrena, i amb la mateixa entrada en sessions continues dobles!

Després del cinema sortíem al carrer, pintàvem, escoltàvem música i ballàvem i, quan treien la pel·lícula, passàvem els dies, esperant que en tornessin a posar una altra... Fins i tot ballàvem a la porta del cine quan estava tancat! Fins que al final no en va arribar cap més i la moda va passar... però el hip hop es va quedar i vint-i-cinc anys després ho celebrem!

Segurament algun crític de cine pensarà que la qualitat d'aquestes pel·lícules no era per il·lustrar-nos sinó per traumatitzar-nos però, afortunadament, l'opinió dels crítics te poc a veure amb els fenòmens de culte espontani per part del públic. El pas del temps ens permet veure les carències però ens segueixen emocionant. I com ha passat el temps pels actors?

Michael 'Boogalo Shrimp' Chambers
Michael 'Boogalo Shrimp' Chambers, Turbina (Turbo) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.

Adolfo 'Shabba Doo' Quiñones
Adolfo 'Shabba Doo' Quiñones, Ozono (Ozone) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.

Lucinda Dickey
Lucinda Dickey, Kelly (Kelly / Special K) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.

Rae Dawn Chong
I per finalitzar, perquè seria massa costós i quasi impossible cercar tots els actors, Rae Dawn Chong, Tracy Carlson a la pel·lícula Beat Street, llavors i ara.

Aquest ha estat el meu petit homenatge a aquestes tres pel·lícules i a alguns dels seus actors principals en forma d'entrada de bloc. Espero que agradi als breakers de la vella escola i als fans que puguin passar per aquí. Ja amenaço que no serà el darrer homenatge breaker...

25 Anys de Hip Hop! : D

Nota: Aquestes tres pel·lícules no van originar el hip hop als EUA. De fet, no són ni les primeres, ni les darreres pel·lícules de hip hop que es van estrenar a l'època però es van estrenar en el punt més àlgid de popularitat d'aquesta cultura i van ser pioneres en fonamentar-ne el coneixement i l'expansió fora dels EUA.

Entrada relacionada:
25 Anys de Hip Hop (entrada ampliada 10-02-10)

--------------------------------------------------
ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al
Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------