La Guerra de Successió

Invitacions per a la inauguració de l'exposició
El passat dia 16 d'octubre vaig anar a la inauguració de l'exposició Catalunya i la Guerra de Successió i la Ruta 1714 al Museu d'Història de Catalunya.

Música d'època per ambientar l'exposició
La presentació va acabar amb uns temes musicals composats a l'època que no s'havien tornat a interpretar públicament des de la Guerra de Successió.

Retrat de Felipe V original
Catalunya i la Guerra de Successió

L'exposició em va impressionar. Si bé ja coneixia bona part dels continguts, mai n'havia vist els originals. El disseny i l'ambientació ens transporten a l'època.

Àudio de la caiguda de Barcelona
La música, els vídeos i els àudios complementen perfectament l'exposició i ens permeten fer pauses per descansar una mica abans de continuar la visita.

Decret de Nova Planta de Catalunya original
Ruta 1714

Al finalitzar l'exposició n'hi ha una altra de petita anomenada Ruta 1714, que proposa visitar alguns dels escenaris més importants de la Guerra de Successió.

Els fulletons i els plafons ajuden a contextualitzar al visitant neòfit d'aquest període cabdal de la nostra història. A la botiga hi trobarem el llibre.

Penso que tothom s'hauria d'afanyar a visitar aquesta exposició, almenys una vegada, sobretot perquè la temporalitat d'aquesta la fa encara més preuada.

Flatline

Ja és aquí!

Ja és aquí el nou Mac OS X Leopard!
Segons la mateixa Apple (24-10-07):

"Esdeveniments de llançament de Leopard. Sigues el primer en gaudir del Mac OS X Leopard!

Amb més de 300 noves i innovadores prestacions, Leopard és la versió de Mac OS X més impressionant fins a la data. Leopard es posarà a la venda en alguns llocs selectes a tot l'Estat a les 18:00 pm del divendres 26 d'octubre. Uneix-te a aquest esdeveniment especial de llançament al distribuïdor més proper."

Així doncs, és possible (tot i que no confimat) que demà mateix, tinguin el Leopard a l'Apple Shop de la fnac El Triangle, per poder provar-lo i/o comprar-lo.

De totes maneres, és segur (i confirmat) que divendres 26 presentaran el Leopard a Microgestió i que dissabte 27 faran un seminari o 'CampusMac Session'.

Així doncs, si voleu assistir al seminari heu de reservar plaça per telèfon i si voleu comprar el Leopard el podeu reservar per correu-e. Les dades apareixen a la invitació.

Sembla ser que el seminari serà molt participatiu i que (de manera no oficial) es continuarà la jornada Leopard fora de la botiga, compartint dinar i tarda macquera.

Nota: Blocaires com en Tomàs o en Labòria, reconeguts macquers, probablement hi seran presents i segurament publicaran cròniques sobre l'esdeveniment.

More than a club

Els Rangers van rebre al Barça amb un mosaic on volien deixar clar que ells no són menys.

Doncs la veritat és que no conec gaire l'equip però realment van estar a l'alçada de les circumstàncies.

Si el Barça va dominar la possessió de la pilota, els Rangers no deixaven ni una escletxa.

El Barça és més que un club, no hi ha cap dubte, però cal que no es converteixi en un slogan.

La història i els fets del club avalen la veracitat de la mítica frase però també cal guanyar títols.

L'any passat no va poder ser, val, però aquest toca guanyar, o sigui que a posar-se les piles ja!

MHC ( II )

Museu d'Història de Catalunya
Museu d'Història de Catalunya ( Part II )

Fa un parell de dissabtes vaig tornar al Museu d'Història de Catalunya (MHC) per continuar la visita que, com vaig explicar a la primera part, vaig dividir per poder anar sense presses i tenir temps de provar els continguts interactius.

En aquesta segona visita vaig continuar per la Planta 3, de la Revolució Industrial a la recuperació de l'autonomia, que és el contingut d'aquesta entrada, la segona i darrera part, al final de la qual faré una valoració personal del museu.

Recreació d'una fàbrica tèxtil
Vapor i nació, segles XVIII i XIX

L'especialització agrària, les manufactures, l'obertura del mercat americà, els vapors i les colònies, els eixamples, les classes burgesa i obrera, el carlisme, el republicanisme, el proteccionisme i la revitalització de la cultura catalana.

Recreació de la Setmana Tràgica
Els anys elèctrics, de 1990 a 1939

L'extensió de l'electricitat i els combustibles, el moviment obrer, la immigració, la Lliga Regionalista i els partits republicans, la Mancomunitat, la Generalitat, el cop d'estat militar i la Guerra Civil, la dictadura i l'abolició de l'autonomia.

Recreació d'un mur amb propaganda electoral
Desfeta i represa, de 1940 a 1980

La repressió de l'esquerra democràtica, els empresonaments i afusellaments polítics, el col·lapse econòmic, l'obertura econòmica, l'oposició al règim, el moviment democràtic, la mort del dictador i el retorn de l'autonomia.

Recreació d'una classe abans i després de la guerra
Valoració personal del museu

El museu està molt bé, és espaiós amb bancs per descansar i lavabos, reproduccions d'objectes, edificis i escenaris a tamany real i a escala, objectes cedits d'altres museus, molta interactivitat i per a tots els públics, d'escoles a grans.

Les poques coses que he trobat malament han estat, per un costat els mapes, que en alguns casos estan descolorits i costen d'entendre i per un altre costat els interruptors per interactuar, que en alguns casos estan espatllats.

Des de la reproducció d'un vaixell comercial romà, on podrem veure la càrrega d'àmfores que duia l'interior, a la recreació d'una classe abans i després de la guerra, on podrem veure l'intent dictatorial de rentat de cervell.

La visita és, sens dubte, extremadament recomanada a tothom que vulgui fer un recorregut per la nostra història, ja sigui perquè no la coneixen, perquè l'han oblidat o perquè van aprendre la versió tergiversada pel feixisme espanyol.

En Roger proclamant la República Catalana ; )
A la botiga hi trobarem un munt de llibres, regals i records, alguns de típics però d'altres d'especial interès, com els llibres de les exposicions temporals que es fan o s'han fet al museu, que difícilment trobarem a cap altra llibreria.

Les entrades tenen una vigència de quinze dies si ens les segellen convenientment abans de marxar, pel que convé segellar-les al mostrador on hi ha un guàrdia de seguretat, sota les escales mecàniques. Pregunteu i us ho indicaran.

Dreadful® Album 2.9

Ahir vaig actualitzar el Dreadful® Album amb les fotos dels viatges de l'estiu.

Així doncs, ja és possible visitar els darrers viatges a Andorra i Catalunya Nord.

A Andorra hi podeu veure fotos d'Andorra la Vella, Pal, La Cortinada, Santa Coloma, Nagol, Engolasters, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i La Margineda.

A Catalunya Nord hi podeu trobar fotos de Montlluís, Conflent, Perpinyà i Salses.

També hi trobareu viatges a:

Anglaterra, Holanda, País Valencià, Illes Balears, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Espanya, França, Portugal...

Bon Viatge! : )

Tomàs i Dreadful

Tomàs i Dreadful
Ahir dissabte vaig conèixer en Tomàs en persona!

En realitat el vaig conèixer al seu bloc, del qual ja n'he parlat fa poc, però després d'alguns comentaris i correus-e, al final vam quedar.

En Tomàs és un megacrack de les relacions internacionals amb moltes ganes i capacitat de travessar mars i oceans de bits abord d'una poma.

Uns quants mesos després d'escoltar el seu primer podcast, tinc l'honor de dir que m'ha ofert la possibilitat de participar en un proper Connexions.

No puc dir a quants internautes he conegut en persona però puc dir que crec que aquest serà un dels que repetirem trobades : )

El meu regne per una foto

Tradicional retrat de borbó capgirat
L'Espanya més rància és més papista que el papa i quan li toquen els símbols del seu unionisme radical s'enfila per les parets i treu la cara més fosca de les seves arrels.

La qüestió és que no importa que s'ataquin tradicions, sempre i quan no siguin les tradicions espanyoles, que no se quines son però que estan per sobre de les altres.

Des de la Guerra de Successió que es tradició anomenar els lavabos amb noms de borbons, penjar els seus retrats capgirats i, de tant en tant, cremar-ne algun brindant.

Ara un noi que va fer la tradicional crema de retrat de borbó capgirat, com va sortir per la tele, els mitjans han condemnat l'acte i els jutges volen condemnar el noi.

Ara bé, quan unionistes radicals espanyols amenacen de mort o cremen fotos d'en Carod-Rovira no passa res, als separatistes radicals catalans que ens bombin.

Però d'on ve aquesta nostrada tírria als borbons? Doncs ve de la Guerra de Successió, fa tres-cents anys, i és que ”quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.

Encara que vesteixin la mona de seda, mona es queda i en el rei d'Espanya i la Monarquia Parlamentaria no son altra cosa que el successor de Franco i la seva España.

Abans de morir, el darrer dictador espanyol va dir que ho havia deixat tot "atado y bién atado", nomenant el seu successor al llavors príncep no-heureu de la corona.

D'aquesta manera, un cop mort el gos no va morir la ràbia i es va disfressar la mona per aparentar que la monarquia parlamentaria era escollida democràticament...

Un moment... monarquia i democràcia en una mateixa frase? A Catalunya els reis no es trien des de 1714 i va ser un borbó qui ens va robar aquest dret.

Aquest dret, juntament amb tots els altres que teníem a la nostra Constitució, com el de ser un Estat independent de la resta d'estats ibèrics, ens va ser robat per les armes.

Felipe V, el borbó invasor de Catalunya, es va plantar al Principat a mata-degolla i unes quantes guerres i dictadures després, un parent seu diu que és demòcrata.

El rei d'Espanya es disfressa de defensor de la democràcia quan en realitat exerceix de cap de l'unionisme radical espanyol, vuit generacions després de Felipe V...

I és que la unió, no només dinàstica sinó estatal, el que avui coneixem com a Estat Espanyol, la van fundar els borbons i aquests són els únics fonaments d'aquesta.

Alguns pensem que ja és hora que es faci justícia, la que Espanya sempre ens ha negat i que la democràcia ens ha de tornar el 2014 el que la violència ens va robar el 1714.

Per això, quasi tres-cents anys després, els que continuem la resistència simbòlica tenim el dret de capgirar, cremar, dibuixar, escriure o cantar contra els borbons.

Que quedi clar que cremar un símbol no vol dir cremar ningú. Cremar un retrat capgirat d'un borbó és una tradició, com la crema de banderes unionistes.

Que quedi ben clar que no he cremat cap retrat capgirat de l'actual borbó però defenso el dret dels que ho han fet, ja que l'única diferència entre nosaltres és la foto.

I que quedi ben ben clar que no tinc res en contra del territori i la població d'Espanya, on tinc amics i familiars, sinó contra la política i els polítics unionistes radicals.

Com diu la cançó tradicional, interpretada per Mesclat:

"Si el rei vol corona, corona li darem
que vingui a Barcelona i el coll li tallarem".

Nota: 2 de novembre NOU DISC a la venda de Mesclat!

100

Entrada Número 100
Aquesta entrada, escrit o post és el número 100. És una rucada però em venia de gust fer una petita celebració.

El 8 d'abril de 2006 vaig fer la primera entrada de la present versió d'aquest bloc i en poc més d'un any i mig faig la cent.

Vaig començar amb una empenta semblant a l'actual però d'amagat i simultàniament amb l'anterior versió del bloc.

Amb la nova marca d'aigua de les fotos, l'etiquetatge de les entrades i la nova empenta, dono la versió per enllestida.

Entrades relacionades:
500
400 (BHH)
300 (BHH)
200
1

Dia d'Acció del Bloc 2007

Dia d'Acció del Bloc
Avui 15 d'octubre és el Dia d'Acció del Bloc, o el que és el mateix, la cita anual en la que un munt de blocs s'adhereixen a una mateixa campanya per tractar un mateix tema global.

Com els mateixos organitzadors de la campanya diuen, què passaria si cada bloc publicat publiqués entrades discutint el mateix tema, el mateix dia? Un tema. Un dia. Milers de veus.

Quan me'n vaig assabentar em va semblar una bona idea, així que vaig adherir-hi aquest aquest bloc i avui em toca parlar del tema d'enguany que és el medi ambient.

I què puc dir jo sobre el medi ambient que no s'hagi dit abans? Probablement res però no es tracta de que digui quelcom nou o enginyós sinó que en parlem.

Aquesta entrada no canviarà el món ni donarà la solució als problemes mediambientals que tenim al planeta però pot fer pensar a algú que la llegeixi i que canviï d'actitud.

La informació corre i arriba a més gent i en menys temps que mai a la història però de vegades som una mica incrèduls i alguns interessos econòmics s'aprofiten d'això.

Primer pensàvem que fumar no podia ser tant greu, després que era cosa nostra, després ens vam adonar compte i ara ens preguntem on van a parar les burilles de les cigarretes.

Això també és medi ambient i s'ha avançat molt però encara és un problema, quan queden molts fumadors i pocs controls sobre tant del que es fuma com del que es llença.

Primer pensàvem que la manca d'aigua no podia ser tant greu, després que era cosa nostra, després ens vam adonar compte i ara ens preguntem d'on podem treure aigua.

Això també és medi ambient i s'ha avançat molt però encara és un problema, quan cada cop hi ha menys aigua potable i poc control tant del que es gasta com del que es contamina.

Primer pensàvem que la manca de combustibles fòssils no podia ser tant greu, després que era cosa nostra, després ens vam adonar compte i ara ens preguntem quant queda.

Això també és medi ambient i s'ha avançat molt però encara és un problema, quan cada cop hi ha més vehicles i poc control tant de la quantitat que es venen com del tipus.

Com amb aquests tres exemples, n'hi han molts més, tots importants i cada dia ens adonem més que els que ens advertien de la importància d'aquests tenien la raó.

Jo era fumador, no vigilava l'aixeta quan m'afaitava i volia comprar-me un cotxe... els darrers anys he deixat de fumar, tanco l'aixeta quan no la necessito i ja no vull cotxe.

Cada cop som més els que prenem consciència amb aquests tres exemples i molts més, que segurament no solucionaran el problema però probablement el frenaran.

Hem de deixar de pensar que no pot ser tant greu, que no és cosa nostra i adonar-nos compte i posar-nos a fer accions individuals que globalment tindran un efecte positiu.

Llavors, ja ho estem veient, els governs perdran el cul per apuntar-se al carro, fer lleis millors, fer-les complir i apropiar-se del mèrit però què importa si a canvi millorem tots?

Bé, aquesta ha estat la meva entrada sobre el medi ambient el Dia d'Acció del Bloc. Espero que hi participi molta gent i que sigui tot un èxit arreu del món.

Aquesta entrada és part del
Dia d'Acció del Bloc 07 - Medi Ambient

Nota: Felicitats a n'Al Gore i el Grup de l'ONU pel Canvi Climàtic per guanyar el Premi Nobel de la Pau.

MHC ( I )

Museu d'Història de Catalunya
Museu d'Història de Catalunya ( Part I )

Divendres passat vaig anar al Museu d'Història de Catalunya (MHC), situat als vells Magatzems Generals del Comerç del Port de Barcelona, antigament coneguts popularment com a tinglados, actualment anomenats Palau de Mar.

El museu està dividit en cinc plantes, de zero a quatre, correctament indicades tant als rètols com al fulletó que et donen al comprar les entrades. La visita es pot fer en unes dues hores però la podem dividir per períodes.

Jo vaig dividir la meva visita per poder anar sense presses i tenir temps de provar els continguts interactius, pel que vaig començar-la per la Planta 2, de la prehistòria al segle XVIII, que és el contingut d'aquesta entrada, la primera part.

Reproducció d'un vaixell comercial romà
Les arrels, de la prehistòria al segle VIII

Els primers poblats de la prehistòria, els ibers, els grecs, els fenicis, els romans, els visigots... un repàs a les cultures que es van anar passant i succeint per la Península Ibèrica, centrant-se en el que avui coneixem com a Països Catalans.

Recreació de la llegenda de La Senyera
El naixement d'una nació, segles VIII al XIII

La invasió musulmana, l'imperi carolingi, el casal de Barcelona, la independència dels comtats catalans, l'aparició del terme Catalunya i la llengua catalana escrita, la conquesta de la Catalunya Nova i la unió dinàstica amb Aragó.

Reproducció de l'espasa d'en Jaume I
La mar nostra, segles XIII al XVI

Les conquestes de Mallorca i València, l'expansió militar i comercial per la Mediterrània, la conformació de les principals institucions de govern de Catalunya, La Fam, La Pesta, la guerra civil i la unió dinàstica amb Castella.

Recreació d'El Corpus de Sang
A la perifèria de l'imperi

El manteniment de l'Estat dins de l'imperi dels Àustries, els conflictes fronterers i marítims, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i el Setge de Barcelona, el Decret de Nova Planta i la desaparició de l'Estat dins l'imperi dels Borbons.

En Roger de Barcelona ; )
Ben aviat continuaré la visita pel Museu d'Història de Catalunya per la Planta 3, de la Revolució Industrial a la recuperació de l'autonomia, que és el contingut de la propera entrada, la segona part.

Nota: He aconseguit fer una entrada el dia dotze d'octubre sense parlar de cap festa unionista radical espanyola! Bona Festa del Pilar!

mossegalapoma.cat

mossegalapoma.cat
Quan la setmana passada parlava que m'alegrava de descobrir blocs que en poc temps passen a tenir força popularitat, recordant la dedicació i il·lusió dels vells temps, principalment em referia a mossegalapoma.cat i a en Tomàs Manzanares.

Vaig descobrir mossegalapoma.cat cercant podcasts en català a l'iTunes i de seguida m'hi vaig enganxar.

En pocs mesos, aquest bloc ha passat d'un compte .Mac a un domini.cat i d'uns quants usuaris a arribar al miler.

En Tomàs és un switcher recent (que fa poc que s'ha passat de Win a Mac) i un blocaire molt laboriós.

Sabent el què costa dedicar el temps lliure a històries internautes, s'ha de tenir molta vocació i dedicació.

Al bloc "Parlem de Mac i Apple en català" i diu parlem perquè es fomenta el diàleg entre els usuaris.

Al bloc hi trobem dos tipus de continguts, les entrades de text i els podcasts, amb un munt de recursos per a Mac.

Hi han una pila de categories d'entrades de text, convenientment etiquetades al final de cadascuna.

El micro dels podcasts, símbol d'identitat
Hi han dos tipus de podcasts, els que segueixen un guió més o menys estricte i els que es basen en una entrevista.

Els podcasts estan fets en dos formats, m4a i mp3. El primer inclou àudio, imatges i vincles, el segon àudio.

La manera més senzilla de descarregar i veure'ls és mitjançant la subscripció i reproducció des d'iTunes.

Tant si esteu pensant en pasar-vos a Mac com si ja en sou usuaris, no us ho podeu perdre! Mossegueu la poma!

Nota: El meu agraïment a en Tomàs per fer una entrada sobre Dreadful RogeRweb.cat i incloure'm als vincles : )

Sony Ericsson K800i i M2 1GB

Sony Ericsson K800i
El passat 24 de juliol, abans de les vacances, em vaig comprar un Sony Ericsson K800i i després de fer-lo servir durant l'estiu, és hora de fer-ne una valoració.

Em vaig decidir per aquest model, en primer lloc per la marca, en segon lloc per les característiques tècniques i en tercer lloc pel preu que em feia l'operadora orange.

Tinc molts aparells de la marca Sony i tots i cadascun d'ells m'ha donat molt bon resultat, tant en qualitat, com en compatibilitat, com en durabilitat i servei tècnic.

El Sony Ericsson K800i és un mòbil 3G, UMTS amb videotrucades, càmera de 3.2 mega pixels amb flaix, MP3 amb auriculars estèreo i Bluetooth, tot el que necessito.

Vaig anar a The Phone House on em van fer un molt bon preu per passar un número de targeta a contracte, amb el mòbil lliure i sense logo d'operadora.

La veritat és que ja tenia ganes d'unificar els tres aparells que duia, mòbil, càmera i mp3, en un de sol i des que tinc aquest mòbil que gairebé mai porto bossa.

Sony Cyber-shot auto focus 3.2 mega pixels
La càmera integrada és de 3.2 mega pixels, exactament la mateixa qualitat que la càmera que acostumava a portar sempre a sobre i molt superior a la del vell mòbil.

Sony Memory Stick Micro (M2) 1GB
Les possibilitats d'expansió també son un factor clau, ja que disposa de ranura per a Memory Stick Micro (M2), que actualment arriba fins a 1GB i que segur que amplien.

Vaig anar a Sony Gallery i vaig comprar un Sony Memory Stick Micro (M2) d'1GB, que porta dos adaptadors per fer-lo compatible amb els Memory Stick Pro i Pro Duo.

Després d'un any amb el mòbil trencat, fent-ne servir un del despatx i esperant el famós iPhone, en quant vaig sentir el rumor de timostar no em vaig esperar més.

El mòbil funciona molt bé, te moltes més opcions que els altres que havia tingut i les que no te, son opcions que jo no necessito en un mòbil, cadascú sap què necessita.

La càmera funciona molt bé i te tres opcions força interessants:

Una permet fer fotos sense desprotegir el teclat en lliscar la cobertura, BestPic permet fer una ràfega de fotos per triar la millor i Panorama permet unir tres fotos.

Una altra opció interessant és la possibilitat de fer la foto des de dos botons diferents. El superior permet enfocament manual i el joystick autoenfocament.

Com a càmera de vídeo és força limitada: Si bé no limita la duració dels vídeos, els grava en format 3gp amb una qualitat molt inferior a la càmera compacta.

He provat la transferència de fotos per USB, Memory Stick i Bluetooth i la més còmoda és per Bluetooth. La comoditat supera la poca diferència de rapidesa.

Comparant-la amb la compacta, trobo a faltar el zoom òptic, la possibilitat de fer fotos nocturnes amb trípode i la qualitat del vídeo, que si l'editem perd més qualitat.

El reproductor funciona molt bé i te tres opcions força interessants:

Minimització en pantalla per fer servir altres aplicacions o trucar, altaveu integrat per prescindir dels auriculars i ràdio (quan portem els auriculars que fan d'antena).

L'aplicació que reprodueix la música permet escoltar per artista, pista o llista, on podem crear una llista per cada disc. Els vídeos es reprodueixen independentment.

He provat la transferència d'arxius multimèdia per USB, Memory Stick i Bluetooth i la més còmoda és per USB o Memory Stick, depenent de l'ordinador que faci servir.

Comparant-lo amb l'mp3 que tenia, no trobo a faltar res. Si tingués un iPhone segurament trobaria a faltar moltes coses en ambdós sentits però no mentre sigui timostar.

Els auriculars són el punt feble. Funcionen bé però algun cop els he hagut de pitjar perquè els reconegui. També cauen de les orelles, no uns que venen per separat.

Tant la presa com la visualització de les fotos i vídeos es pot fer en format vertical o horitzontal, sent el segon el que ocupa tota la pantalla, per cert força resistent.

És compatible Mac + Win però no amb l'Apple iTunes, malgrat hi ha una aplicació gratuïta que sembla que resol el problema. Ambdós sistemes creen arxius de sistema.

L'he fet servir intensament tant en mode telèfon, com en mode càmera, com en mode reproductor, com amb tots alhora i només un cop es va penjar durant cinc segons.

Entrades relacionades:
Sony M2 4GB i M2 Adaptors
Sony M2 USB Adaptor i Firefox Portable

El Nou Camp Nou

El Nou Camp Nou
Sembla que, després de guanyar uns quants partits amb bon joc, ja es pot dir que ha tornat la calma a Can Barça.

Aprofito el moment per escriure unes línies sobre el 50è Aniversari del Camp Nou i la seva nova remodelació.

El 1957, fa 50 anys, es va inaugurar el Camp Nou, obra de l'arquitecte català Francesc Mitjans i Miró.

El 2007, 50 anys després, s'inicia la remodelació del Nou Camp Nou, obra de l'arquitecte anglès Norman Foster.

Després de dues ampliacions de l'estadi, aquesta remodelació també en canviarà la fisonomia.

Les obres començaran l'any vinent i es calcula que finalitzaran el 2012, sense tancar cap partit oficial.

Es remodelarà l'exterior, s'ampliarà la tercera graderia, es cobriran les localitats i es traurà la visera de tribuna.

El resultat final es la imatge que ha donat la volta al món, un estadi cobert d'escates de colors i llums.

De la mateixa manera que la Torre Agbar, no està exempte de polèmica però esperem que quedi genial.

Dos edificis emblemàtics il·luminaran les nits de blaugrana a ambdós extrems de l'Avinguda Diagonal.

La presentació de la maqueta del Nou Camp Nou es va realitzar el dia de la festa del 50è Aniversari de l'estadi.

A la segona planta del museu es pot visitar l'exposició 'El Camp Nou: 50 anys de batec blaugrana'.

A les llibreries es pot comprar el llibre amb DVD de Josep Maria Casanovas 'La Catedral del Barça'.

Ara deixem el futur de l'estadi per tornar al present de l'equip: 1ers de grup a la champions i 2ons a la lliga.

O vist d'una altra manera, els merengues tenen un empat més a la champions i un empat menys a la lliga.

Força Barça!

LLIBERTAT PER BIRMANIA

LLIBERTAT PER BIRMÀNIA
www.free-burma.org
www.birmaniainfo.org
Viquipèdia

Leonardo Da Vinci

Leonardo, geni curiós
Divendres passat vaig anar a veure l'exposició Leonardo, geni curiós al Museu Marítim de Barcelona de les Reials Drassanes.

L'exposició ens introdueix breument en el món d'en Leonardo Da Vinci, repassant la seva cronologia, per passar tot seguit al tema central.

El Codice Atlantico de l'Accademia dei Lincei, 1894-1904, és un dels dos còdex que recull els apunts i dibuixos del geni que estaven dispersos.

Mentre al Còdex Atlàntic s'hi apleguen els estudis tècnics i científics, al Còdex Windsor s'hi apleguen els estudis artístics i anatòmics.

Al Còdex Atlàntic hi han prop de 1300 manuscrits reunits originàriament per en Pompeo Leoni al segle XVI i editats posteriorment entre 1894 i 1904.

Paracaigudes, Semiornitòpter, Cargol aeri i Tanc
A l'exposició podem admirar manuscrits i prototipus de molts invents, com ara un paracaigudes, un planador (Semiornitòpter), un helicòpter (Cargol aeri) o un tanc.

L'exposició a les Reials Drassanes
Una de les coses que més m'agrada d'anar al museu marítim és admirar l'edifici de les Reials Drassanes, una meravella arquitectònica que tenim la sort de conservar.

Al final de l'exposició hi ha un espai de descans on podem asseure i veure animacions dels prototipus, una base de dades, jocs, llibres d'en Leonardo.

ElForat.net

ElForat.net
Quan ahir parlava que m'alegrava de veure blocs que tornen, sobretot quan conec als autors dels mateixos, principalment em referia a El Forat i a en Sergi Llorens.

DIMBO
Després de mesos d'inactivitat, aquest inimitable i llegendari internauta i amic contraataca amb DIMBO, la nova tira d'El Forat!

Sergi Llorens
En Sergi és un punyeter, no se com s'ho fa, apareix quan menys t'ho esperes i avui m'he trobat un comentari seu al post d'ahir, justament quan l'anomenava indirectament!

Ell és així, tan aviat s'inventa l'acrònim DIP, com organitza una trobada DIPaire, com crea un The Foratrix o les seves tires i ara és l'hora d'uns panets de motlle!

De veritat que, ara que ha tornat, no us ho podeu perdre! Au, aneu corrents a visitar la seva web i ja em direu el què... Aneu-hi!

Pensaments

Darrerament, un cop tornat de vacances, començat el nou curs laboral i celebrat el meu aniversari, he estat fent neteja, organitzant projectes i donant tombs sobre algunes coses que em ronden pel cap.

Aquest bloc ha passat per moltes èpoques i diferents orientacions, d'anunciador de novetats, passant per anunciador de trobades i festes, fins a bloc de temàtica variada, sempre dins de RogeRweb.cat.

Després de veure com amb els anys molts blocs naixien, creixien i desapareixien, aquest bloc ha aguantat el pas del temps amb més o menys activitat però mai abandonat del tot, esperant un nou retorn.

És per això que me'n alegro quan veig blocs que tornen, sobretot quan conec als autors dels mateixos i sabent què significa tornar a postejar, quan gairebé ningú passa pel teu bloc, inactiu durant mesos.

També me'n alegro quan descobreixo un bloc i en poc temps passa a tenir força popularitat, recordant la dedicació i il·lusió dels vells temps, quan tot era nou a internet i experimentar suposava destacar.

Veient blocs que tornen i d'altres que comencen, em replantejo algunes coses sobre el meu propi bloc... Hauria de continuar amb l'orientació actual? Mullar-me més com en el passat? Tematitzar-lo?

En aquesta versió del bloc no volia tocar gaire la política perquè ja se el què passa (...) però cada cop em costa més callar i mai he volgut tematitzar-lo perquè ja n'hi ha d'altres que ho fan força bé.

Tinc més idees que temps per a desenvolupar-les, mantinc molts projectes comercials i personals que em prenen massa del poc temps que tinc i en acabat tinc la impressió que em disperso massa per no res.

Ja he intentat unificar temes i sistemes de posteig per guanyar temps però no n'hi ha prou i potser hauria de concentrar-me en un parell de coses i deixar la resta aparcades... però llavors m'autolimito.

A partir d'aquest mes, m'he proposat organitzar-me millor, postejar més sovint i enllestir projectes que fa massa temps que arrossego abans d'acabar l'any. Ho aconseguiré? "Fets i no paraules!"... x'D