Avui fa un any que em vaig apuntar a Twitter i vaig fer la meva primera piulada. Segons com es miri no és gaire temps però segons com n'és molt. Ja m'entendreu.
Amb aquesta entrada hauré piulat 1150 vegades, actualitzacions d'estat de Twitter i Facebook, entrades noves als blocs, ànims pel Barça, comentaris i respostes...
Sense comptar les errades d'actualitzacions per sms no publicades, les errades de sincronització amb Facebook i les proves de serveis associats posteriorment esborrades...
A mi mai m'ha agradat provar totes les coses noves que surten. N'hi han que no paren d'instal·lar, subscriure's i provar-ho tot. Jo no en sóc un d'ells.
A mi m'agrada deixar passar un temps, esbrinar perquè serveix, si funciona bé i si val la pena. Només llavors provo les coses, tant si estan de moda com si no.
Quan la gent començava a piular, sincerament, vaig pensar que els microblocs eren una altra nova bestiesa, com a molt un afegit a la web o bloc.
Alguns companys macaires al Twitter
No em va entrar el cuquet fins que alguns companys macaires, armats amb els seus iPhones, no paraven de piular i comparar els microblocs amb les xarxes socials.
No podia ser un altre que en Tomàs qui em va convèncer i fer decidir a provar-ho. No és que ara pensi com ell, potser perquè no tinc iPhone, però li he trobat utilitat.
I des d'ahir, com a regal d'aquest primer aniversari, també em servirà per publicar fàcilment fotos per mms i web, cosa que trobava a faltar des del tancament de TA.
Ahir vaig provar Twitpic i he de dir que m'ha sorprès molt positivament, tant la publicació per mms i web, com la sincronització amb Twitter (i aquest amb Facebook).
Hi han un munt de serveis i eines associades a Twitter i el propi servei de microblocs també te un cercador intern i algunes opcions més o menys útils segons cadascú.
Mentre no tingui iPhone (esperem a veure el 3.0), de moment, seguiré pensant el mateix sobre les comparacions entre microblocs i xarxes socials.
Recordo quan em vaig apuntar a Twitter perquè va ser el mateix dia de la meva primera piulada i la tinc marcada com a favorita. Si no ho recordeu, ho podeu saber aquí.
Dijous a mitjanit va ser el tret de sortida de les eleccions europees, la nit que tots els partits inicien la campanya electoral amb la tradicional penjada de cartell.
Les europees són les que tenen menys participació i després del desgast polític que ha patit la societat catalana els darrers anys, ja veurem com acabaran...
Amb tantes il·lusions, eleccions, traïcions, promeses, protestes i decepcions, es fa difícil animar la gent a votar però no fer-ho és donar via lliure als (ir)responsables.
Si no votem, no ens estranyem si partits unionistes radicals guanyen protagonisme o si temes que ens afecten directament són rebutjats al Parlament Europeu.
Suport a Esquerra
Els que em coneixeu sabeu que dono suport a Esquerra. No és perquè sigui militant, només sóc simpatitzant, sinó perquè és l'únic partit català, republicà i d'esquerres.
Per a mi el partit està per sobre dels dirigents, dels que prefereixen el desgast que l'alternativa, de les pugnes pel poder, dels que abandonen enlloc de redreçar...
No m'agraden els descuits a l'esquerra independentista (corrents interns), ni les clucades d'ull al centre sobiranista (convergents). Volem vots però no així.
No hauríem de mirar cap als convergents sinó cap al milió d'independentistes de la manifestació pel dret de decidir. Aquests ens donarien la majoria independentista.
Oriol Junqueras
Enguany Esquerra ha presentat n'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees. Una bona persona, professor, historiador, independentista i independent.
Amb aquestes qualitats no enganyarà per guanyar, sap què opina el jovent, coneix els nostres drets històrics, te un objectiu molt clar i no està casat amb cap partit.
Tots els que el coneixen personalment en destaquen aquestes qualitats, més enllà del personatge dels mitjans de comunicació o dels pocs cops que l'he vist en persona.
A mi ja m'agradava però després de l'acte Idees clares a Europa em va convèncer del tot. Si has llegit fins aquí i t'he pogut convèncer una mica em dono per content.
Ahir el Futbol Club Barcelona va guanyar la Lliga, el segon dels tres trofeus als quals el Barça aspira enguany. Sense haver d'esperar a de jugar el partit d'avui ni esperar al final de la temporada, quan el Vila-real va guanyar al Real Madrid va deixar als merengues sense cap opció al títol. És la 19a Lliga que guanyem, després de dos anys de sequera per culpa de regalar-la als merengues. El noi de Santpedor i els seus jugadors ens han tornat la il·lusió, l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp propi i la joia en guanyar-nos aquest segon títol, esperem que no els darrer, que ens converteixen en Bicampions! Avui juguem davant del Mallorca amb la tranquil·litat que dona el previ passadís al Campió. Ara toca no adormir-nos i lluitar per aconseguir el tercer títol de la temporada, la tercera copa d'Europa!
Mostrant l'escut amb orgull després del partit
Els nervis continuen fins a la final de Roma...
FORÇA BARÇA!!! : DD
Ahir el Futbol Club Barcelona va guanyar la Copa del Rei davant de l'Athletic Club de Bilbao, el primer dels tres trofeus als quals el Barça aspira enguany. És la 25a Copa que guanyem i som el club que l'ha guanyada més vegades però feia onze anys que no apostàvem per aquest trofeu, segurament en considerar-lo menor en comparació amb la Lliga i la Champions. Ara però, després de dos anys de sequera, l'hem rebut amb l'alegria i reconeixement que es mereix. El noi de Santpedor i els seus jugadors, no només ens han tornat la il·lusió, sinó que ens han tornat l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp pròpi i la joia en guanyar-nos aquest primer títol, esperem que no el darrer. Ara toca no adormir-nos i defensar la Lliga (perquè no ens la prenguin com els darrers dos anys) i lluitar per aconseguir la Champions!
Hi han molts espanyols que es pregunten perquè catalans i bascos xiulem contra l'himne espanyol (marxa reial) i els reis i després volem participar i guanyar la Copa del Rei. La resposta és ben senzilla. En primer lloc, el trofeu no te perquè ser del rei, històricament ha tingut diversos noms (entre els quals Copa del Presidente de la II Republica) però els noms de personatges no triats democràticament no ens agraden, siguin reis o generalíssims. En segon lloc, Catalunya i Euskadi son dues nacions que han estat històricament maltractades i no reconegudes pels borbons, ambdues van defensar la democràcia fins al final i ambdues van ser durament castigades per això. En tercer i darrer lloc, els reis representen i són l'únic fonament de la unitat d'espanya, l'únic impediment perquè Catalunya i Euskadi siguin estats independents.
Besant l'escut després del partit
Els nervis continuen fins a la final de Roma...
FORÇA BARÇA!!! : D
Ahir va ser Sant Jordi, la diada nacional de la rosa i el llibre i, com quasi tots els anys, en faré una petita entrada, ja que sempre m'agrada desar un petit record.
Hi ha qui es pren aquest dia com una obligació, sent l'únic dia de l'any que compren i/o reben un llibre, amb el propòsit -o no- de llegir-lo -o acumular-lo-.
Hi ha qui s'ho pren com un dia de llegenda, amb escepticisme, més per a la canalla que per als adults, només com una cosa que està bé veure-la, sense viure-la.
Hi ha qui s'ho pren com un dia de consum cultural, un muntatge comercial per a que els catalans ens gastem els pocs diners que tenim, perquè tothom ho fa.
Hi ha qui s'ho pren com el dia dels enamorats a Catalunya, el dia per declarar-se, demostrar els sentiments o fins i tot ostentar de número de roses.
Encara hi ha qui s'ho pren com a el dia de l'any que més treballa, venent llibres, venent roses, promocionant la seva obra, signant llibres fins a no sentir-se els dits...
Per a mi Sant Jordi és un dia bonic, la segona diada nacional, el dia de la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra tradició i els nostres estimats.
Aprofito que ja he fet abaixar La Mona amb un cafetó i un xopet de Whisky Pêche Yachting per escriure aquesta entrada abans d'anar a provar un videojoc a la darrera hora del darrer dia de les Vacances de Setmana Santa.
Fa una mica de ràbia no haver pogut viatjar a l'estranger, ni anar enlloc fora de ciutat, ni tan sols haver sortit gaire, però també és confortable no haver hagut de patir ni la pluja gairebé diària ni l'OT (Operació Tornada).
La veritat és que ja fa anys que no surto per aquestes dates. Lluny queden els anys de processons al poble o de farres a la costa. Darrerament desconnecto una mica, escric, llegeixo, escolto música i miro molt de cine.
M'he llegit tres llibres de fotografies de Nova York (a veure si acabo el darrer aquesta nit), he aprofitat per editar un d'Els meus mapes i he escoltat els dos discs de The Dirty Club (d'un dels grups del meu amic Rusky).
Enguany però, no m'he deixat emportar per l'esperit tradicional i no m'he mirat cap peli pèplum. La família tampoc s'ha deixat endur per l'esperit consumista i ens hem fet La Mona (com molta altra gent pel que he vist).
Serà la crisi la que ens torni a portar les celebracions al més pur estil tradicional? Que els diners (o la manca dels mateixos) aconsegueixin fer el que la religió no ha estat capaç de mantenir diu molt de la nostra civilització...
Sigui com sigui, el meu tiet ha fet una Mona per llepar-se els dits. Llàstima que la presentació no arribés a l'alçada del sabor però els impacients cosinets bessons també s'han encarregat que la mona no arribés intacta a la foto.
El Teló d'Acer va fer esclatar una altra guerra, més o menys discreta segons el moment, amb espionatge, assassinats encoberts, invasions finançades i dictadures recolzades: L'anomenada Guerra Freda.
I així, les dues curses van desencadenar l'amenaça nuclear, la por a una Guerra Nuclear i a les conseqüències d'aquesta: El destí dels possibles supervivents i les (de)generacions posteriors o La Fí del Món.
El temps i la informació contrastada, demostraria que res pot salvar la població d'una Guerra Nuclear, que l'armament existent podria rebentar el planeta vàries vegades i que si les bombes maten, la radiació remata.
Moviments socials, pacifistes i ecologistes van començar a conscienciar la població sobre l'amenaça nuclear real, no només de l'armament, també de les centrals nuclears, els reactors nuclears i els residus radioactius.
Accidents i avaries de reactors nuclears de centrals, refineries, vaixells, submarins i, sobretot, el Desastre de Txernòbil, van passar el relleu de l'amenaça nuclear de la possible guerra al possible accident o avaria.
Finalment, amb la caiguda del Teló d'Acer, el final de la Guerra Freda, la desintegració de la Unió Soviètica i el desmantellament parcial de l'armament nuclear, l'amenaça nuclear es va reduir a un "petit percentatge".
Amb la desaparició de la confrontació, van desaparèixer les curses d'armament nuclear i espacial i ara els dos bàndols col·laboraven tant en el desarmament nuclear, com en la investigació espacial.
Ara s'hauria de tranquil·litzar la població civil amb controls de seguretat, procediments d'emergència, plans d'evacuació, "eliminació" de residus radioactius i mesuraments de control de radiació...
El petit percentatge d'amenaça nuclear es va diluir fins a tal punt que la població civil es va anar despreocupant, prenent-se-la com a un petit risc controlat que hem de córrer per gaudir d'una energia "necessària".
Però la despreocupació ha arribat al punt de que molta gent desconeix les conseqüències de Txernòbil i de l'abandonament incontrolat d'antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears.
Txernòbil tenia sis reactors: El 4 del desastre (1986), els 5 i 6 la finalització dels quals es va aturar (1989), el 2 desconnectat després d'un incendi (1992), l'1 decomissat (1996) i el 3 el darrer apagat (2000).
El reactor 4 continua emanant grans quantitats radiació dins d'un sarcòfag de contenció temporal (1986-2016), del que se'n han fet restauracions el 1998 i el 1999 i a sobre del que se'n construirà un altre a finals del 2011 2017...
A l'interior dels sis reactors encara hi ha combustible i altres materials que seran decomissats i traslladats a un centre de control de residus radioactius que s'acabarà de construir a mitjans del 2013 en un futur...
Arran del desastre es van haver d'evacuar les poblacions de Txernòbil i Pripyat, avui ciutats fantasmes, la població i descendents supervivents de les quals pateixen tot tipus de malalties derivades de la radiació.
Aquestes ciutats, la central i les rodalies són una Zona d'Alienació només oberta sota permís per a científics, investigadors i tours fotogràfics, per curts períodes de temps i amb mesuradors de radioactivitat.
Internet s'ha començat a omplir de fotos de les ciutats fantasmes on, sorprenentment, la natura ha recuperat l'espai dels humans i la flora i fauna s'ha escampat retornant espècies locals desaparegudes.
Per si això no fos prou, uns pocs habitants van tornar-hi i, inexplicablement, hi viuen i cultiven enmig de l'alta radiació, aparentment sense desenvolupar les malalties associades a la permanent exposició.
El misteri que rodeja aquestes ciutats fantasmes, buides i aturades en el temps de l'era soviètica, ha desfermat la imaginació dels que se'n assabenten d'aquests fets i cerquen informació i fotografies.
A mida que es van popularitzant aquestes ciutats i els sorprenents fets, s'han anat convertint en escenaris de documentals, videojocs (1, 2 i 3) i llegendes urbanes... potser se'n farà alguna pel·lícula? [Actualització: Chernobyl Diaries (2012)]
Si em sembla una temeritat fer el guiri amb un Comptador Geiger, em preocupa força on ha anat a parar el material saquejat i em posa la pell de gallina pensar en si aguantarà El Sarcòfag fins que acabin el nou...
Tampoc es sap què se'n ha fet de totes les antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears que s'han anat abandonant o traficant al mercat negre. Podria haver arribat a la Unió Europea material radioactiu?
Un exemple alarmant són els fars nuclears abandonats de la Rússia Polar, dels quals me'n vaig assabentar llegint una entrada del bloc de William Gibson que enllaça amb una col·lecció de fotos del Far Nuclear d'Aniva.
Durant la Unió Soviètica es va construir una cadena de fars nuclears al Cercle Polar i zones allunyades de Rússia perquè fossin totalment autònoms, sobretot durant el centenar de dies de poca o cap llum solar.
Després de la desaparició de la Unió Soviètica aquests fars nuclears van caure en desús i es van abandonar durant anys, deixant el futur dels edificis i les seves unitats d'energia nuclear en mans del destí...
Finalment, malgrat el difícil accés i els rètols alertant Perill Radioactivitat, els saquejadors els van despullar de tots els materials aprofitables com ara metalls però, on han anat a parar els materials saquejats?
En aquest enllaç podem llegir la història d'aquests fars nuclears, veure fotos del Far Nuclear d'Aniva i comprovar com, fent cas omís dels rètols d'alerta, els saquejadors els han desballestat completament.
En aquest enllaç podem llegir informació general i en aquest altre informació històrica, ambdós sobre el far d'Aniva i d'altres fars (no nuclears) de Sakhalin. En aquest altre fotos geolocalitzades del far d'Aniva.
A part del risc de la filmació, la brillant postproducció i més enllà del toc de misteri marca del programa, aquest especial rescata el tema, repassant els fets passats i actuals amb testimonis i reobre el debat.
Després de llegir aquesta entrada i veure les fotos i el document especial, ja em direu si no sentiu...
Aprofitant la darrera entrada que un vell amic ha publicat al seu bloc, reprenc la sèrie d'entrades promocionals de blocs d'amics d'Apple que tenia aparcada fa força temps.
Conec en Sergi Coll i Síria de l'institut i, gràcies a Facebook, fa uns mesos vam reprendre el contacte i vaig descobrir que havia obert un bloc anomenat SergiStein.
El seu bloc és multitemàtic però bàsicament tracta d'informàtica, tecnologia, radioafició i òpera i no te cap periodicitat. Vaja, un bloc personal dels de tota la vida.
A la seva web vaig descobrir que és tècnic de sistemes, macaire (entre d'altres) i amb un Apple Certified Support Professional i un Apple Certified Technical Coordinator.
Com ell mateix em va dir, no és cap talibà de cap sistema i li agrada treballar amb Mac, Linux i Windows però quan li vaig proposar va accedir a apuntar-se al GUAC.
Mac OS X Leopard en un Lenovo S10e
El que m'ha impulsat a fer aquesta entrada és que en Sergi, fent proves de les seves, ha instal·lat el Mac OS X Leopard en un Lenovo S10e, un dels anomenats netbooks.
Quan me'n vaig assabentar li vaig suggerir que fes una entrada al seu bloc, com em va dir no és cap cosa que no s'hagi fet abans, però com li vaig dir potser sí en català.
Així doncs, en Sergi ha publicat l'entrada Lenovo S10e i Mac OS X, on explica pas a pas com fer la instal·lació del Leopard al netbook a partir d'un llapis de memòria.
Sergi Coll i Síria
Penso que és una sort haver retrobat en Sergi. A més de ser un vell amic i bona persona, dóna la casualitat que és macaire i te un bloc on hi podem aprendre moltes coses.
A veure si podem quedar aviat en persona i també trobar-nos a alguna assemblea del GUAC o trobada de macaires catalans. De moment estem en contacte i a l'aguait.
Tant si sou macaires, com si sou pecermundistes, tant si voleu aprendre, com si només teniu pura curiositat, a què esteu esperant? No perdeu temps i doneu-hi un cop d'ull!
El passat 24 Febrer es va fer públic el Safari 4 Beta, la darrera versió del navegador d'Apple, per Macintosh i Windows, amb un munt de novetats molt interessants.
Hi han programadors que fan les webs només tenint en compte l'IExplorer de Windows, fet que dona errors o no funcionen amb altres navegadors i sistemes.
Com que cada cop són més els usuaris de Firefox, cada cop són més els programadors que fan webs compatibles amb IExplorer i Firefox i, de retruc, altres sistemes.
És per això que els macaires acostumem a fer servir un parell de navegadors, en el meu cas Safari i Firefox, així quan una web no va amb un, normalment va amb l'altre.
També ens va bé als dissenyadors -que no som programadors- per testejar les webs amb els navegadors i sistemes més populars i veure'n les diferències.
Malgrat fer servir aquests dos navegadors (i d'altres només per testejar), un per segons quines coses i l'altre per segons quines altres, fins ara feia servir més Firefox.
Però des d'aquesta quarta versió beta (que no acostumo a provar betes), que ara faig servir el Safari. Sempre l'he tingut com a predeterminat però no principal al Mac.
Safari 4 Beta amb el Cover Flow a l'Historial
No cal que expliqui totes les novetats, que trobareu a la web d'Apple i als múltiples blocs macaires, només dir que el Develop, el Top Sites i el Cover Flow m'encanten.
A més, va més ràpid que la resta de navegadors i s'han solucionat tots els errors que tenia amb certes xarxes/eines socials. Inclourà més detalls la versió final?
De moment deixo Safari 4 Beta com a navegador predeterminat i principal al Mac (per primera vegada!), a l'espera de la versió final i possibles novetats.
Tampoc em vaig poder resistir a instal·lar-lo amb Win (ja hi tenia la tercera versió) i he de dir que va molt bé i han arreglat tots els errors, però no va tan fi com amb Mac.
Què farà ara Mozilla amb el Firefox? I Google amb Chrome per Mac? Per Win han tret una nova beta. I Microsoft amb IExplorer per Mac? Tornarà a competir?
Sembla que el 2009 ens portarà moltes versions finals al món dels navegadors. Per no parlar de les versions mòbils amb Flash per iPhone OS 3.0 al capdavant.
Ara toca esperar en Jobs al juny i que faci una Keynote espectacular amb l'iPhone 3.0 final, el Mac OS X Snow Leopard final, el Safari 4 final i algun one more thing!
Safari 4 Beta amb el RogeRbloc
Mentrestant jo em quedo amb el Safari. I tu, ja l'has provat? Si no és així, prova'l (Mac + Win) i digues què et sembla. Anima't! : )
Els que em coneixen saben que el meu rotllo com a fan de Michael Jackson és debat entre la persona i l'artista. Si bé m'entristeix no saber què en queda d'aquella persona, se que, sens dubte, l'artista és el Rei del Pop.
Sempre he escoltat a Michael Jackson, amb i sense la seva família, però del que en tinc un gran i vívid record, tant del disc, com de la cançó que li dóna nom, com del vídeo d'aquesta, és Thriller... Quina por!
La notícia va començar a córrer quan el passat 3 de març la Pàgina de Michael Jackson a Facebook va enviar el següent: "Michael Jackson farà un anunci especial aquest dijous!" Conferència de premsa anunciada a l'O2, LON.
Mitjans de tot el món no van esperar a la conferència per començar a fer córrer la notícia que es retirava. Alguns mitjans deien que es faria un darrer concert a la mateixa conferència però al final sembla que farà una gira.
Els darrers anys han estat un mal son. La salut física i mental l'ha convertit en el nino trencat amb el que ja ningú vol jugar. Probablement ja no hi és tot però la llei li ha donat la raó i els diners l'han treta als seus enemics.
Deixant de banda els rumors reals i falsos, les veritats i mentides, les històries altruistes i tèrboles, els que l'estimen i els que l'odien, m'agradaria recordar el nen que va esdevenir home, l'artista, el Rei del Pop.
Michael Jackson I Want You Back (1969)
Quan escolto els Jackson 5 i veig aquells nanos cantant i ballant a l'estil dels 70 aquelles cançons o balades que et donen ganes de ballar o plorar... no puc més que emocionar-me i rendir-me al seu art.
Quan escolto en Michael Jackson i veig aquell paio cantant i ballant amb un estil propi i únic, d'aquells que en surt un entre un milió, amb aquells videoclips de cine... no puc més que al·lucinar i rendir-me al seu art.
Quan escolto en Michael Jackson que encara és capaç de transmetre el seu art amb cançons i videoclips increïbles i miro la seva brillant carrera... no puc més que fer-me preguntes: Què li ha passat? Què s'ha torçat? Per què?
Suposo que és una barreja de moltes coses però no sóc ningú per parlar-ne i prefereixo no donar-hi voltes. No n'he de fer res de la seva vida personal però sí de la seva carrera, de la qual no en puc dir més que coses bones.
Michael Jackson Sizzle Reel (2009)
Entre els molts premis i rècords de Michael Jackson, ha venut 750 milions de discos, ha guanyat 410 premis reconeguts i Thriller, 25 anys després, és el disc més venut de la història amb més de 100 milions de discs.
Sembla que amb la gira de comiat This Is It s'acaba aquesta història. Segur que és un comiat definitiu? Sortirà la gira del Regne Unit? Vindrà a Barcelona? Moltes preguntes i només una resposta: This Is It!
Els que em coneixen saben que el que sento per en Grandmaster Flash es podria considerar adoració... no fundaré una nova religió però el porto sempre amb mi.
La mala notícia va ser quan em vaig assabentar, tard, que actuava a l'Urban Funke 2007 de Barcelona i més encara quan hauria pogut tenir entrades gratis...
La bona notícia va ser quan la Pàgina de Grandmaster Flash a Facebook em va enviar la promo del microsite per al nou disc! NOU DISC!!! I a la web en regalen un tema!
Tinc per costum passar un cop cada setmana o quinze dies per la fnac i mirar la prestatgeria de hip hop però no ha estat fins divendres passat que vaig trobar el nou disc!
No ho vaig dubtar ni un segon, vaig agafar el CD volant i, amb els punts de la fnac que tenia guardats (i que ja em cremaven als dits), el Granmestre em va sortir de franc!
El nou disc és diu The Bridge: Concept of a Culture i el profeta ens beneeix les oïdes amb una reunió de convidats especials de la cultura hip hop.
KRS-ONE, Big Daddy Kane, Snoop Dogg, Q-Tip, Busta Rhymes, Mr. Cheeks... i una pila més que el meu esperit breaker encara no ha acabat de païr...
Si bé Grandmaster Flash ja estava en actiu a la ràdio, sessions de clubs, algun disc de remixes i el Hall Of Fame 2007, crec que aquest és El Retorn.
Temes genials que ens retornen al Bronx, un tribut al breaker... però no noves versions de temes clàssics sinó temes nous amb estil actual i el seu toc de màgia.
Grandmaster Flash Disc The Bridge
Un cop escoltat el disc per primer cop, al mirar el correu brossa descobreixo un correu-e que s'havia colat i, sabeu què? Vaig comprar el disc el dia que es posava a la venda!
La manifestació convocada per la plataforma Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació ja ha estat realitzada. Com sempre, amb més o menys èxit segons les fonts, però sempre és un èxit que s'hagi celebrat.
Espot promocional dels 10Mil
Més de 10.000 segons els organitzadors, 3.000 segons la policia belga. El fet és que avions, autocars i cotxes han portat milers de catalans per omplir els carrers de Brussel·les i el recorregut anava ple de gom a gom.
10Mil a Brussel·les per l'autodeterminació
Aquest és un cap de setmana on els catalans ens fem sentir a Brussel·les. I els que no hi hem pogut anar? La plataforma demana penjar l'estelada al balcó. Això és el que he fet jo. Ja ho has fet tu? I a què estàs esperant!?
Divendres passat vaig piolar per recordar fer una entrada el cap de setmana sobre la notícia que acabava de rebre però una bona i una mala notícia ho van ajornar.
Avui el company Jordi ha publicat una entrada al respecte i, per no fer-li un comentari més llarg que un dia sense Internet, he decidit fer aquesta entrada pendent.
La notícia és que els governs de Catalunya, Illes Balears, Euskadi i Galícia han guardonat Microsoft per la promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol.
Si bé és ben cert que el suport de Microsoft al català no és l'ideal, s'ha de reconèixer que tenen l'únic gran sistema operatiu comercial disponible oficialment en català.
Els usuaris d'aquest sistema, amb més o menys dificultats, tenen la majoria de les eines bàsiques en català i, només per això, crec que ja es mereixen el premi.
No dic que d'altres com Softcatalà no es mereixin el guardó, tant o més que Microsoft, però segur que ja en rebran i esperem que amb diners i no només honorific.
És veritat que Softcatalà proporciona un munt d'eines, per a diferents sistemes i en català des de fa 10 anys, però també és veritat que tenim Windows en català des del 95.
A més, el premi no el donen Catalunya i Balears, també el donen Euskadi i Galicia i, mentre que Softcatalà cobreix els Països Catalans, Microsoft cobreix tot l'Estat.
És Microsoft un model perfecte? Rotundament no i subscric tots els punts del comunicat de Softcatalà. Però és un model a seguir? Sens dubte, a què espera Apple?
El tema d'Apple és vergonyós! No només pel menyspreu que mostra ignorant la nostra llengua, sinó per l'actitud que pren vers els que intenten solucionar-ho.
Tenir Apple en català ja és possible però no sense voluntat, dedicació, paciència i esperança en els voluntaris i que Apple continuï permetent-ho...
I ja no parlo de nosaltres, que amb il·lusió i ganes vam emprendre unes accions que han quedat tan esbravades com el mal que fa a la vista parlar de GUA i veure GUM a l'adreça... El que no sàpiga de què va no entén res!
I heus aquí el dilema de qui no es vol complicar: Treballar amb bons equips en una llengua que no és la nostra o treballar amb la nostra llengua amb mals equips?
Jo vull triar el meu idioma de sèrie amb el bon equip que he comprat, sense haver-me de preocupar per res més. Hi tinc dret. Però la culpa de no tenir-ho és nostra.
Si el nostre país no és un Estat que faci complir la llei és perquè nosaltres no ho exigim. Ens conformem amb el país que tenim o tenim por d'exigir els nostres drets.
Mentre això no canviï, esperem que ens facin les coses i queixem-nos quan no ens agradi, sempre depenent dels voluntaris i que ens permetin tenir-los...
I el mateix es pot aplicar a la resta d'àmbits de la llengua, les seleccions catalanes, les infraestructures, les telecomunicacions, etc, etc, etc...
Avui ha mort en José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Una gran pèrdua per als familiars i amics, per a la llibertat d'expressió i per Catalunya i Galícia.
L'actor galaico-català ens ha donat grans moments al teatre i als mitjans, amb monòlegs i intervencions, barrejant català i castellà i sense pèls a la llengua.
Arran d'una de les seves intervencions es va generar una gran polèmica que el va portar a la persecució, boicot i denúncia per part dels unionistes radicals espanyols.
L'origen de la polèmica
José Rubianes Alegret Vilagarcía de Arousa 1947 - Barcelona 2009 R.I.P.
Tot va començar amb una introducció d'en Matthew Tree, on de passada va recordar que no podia votar com a català al Parlament Europeu sense el passaport espanyol.
A continuació, l'Oriol Junqueras es va presentar, com un bon noi, d'una manera original i fresca. Després va anar al faristol i la confiança va esborrar els nervis inicials.
Va anar alternant el faristol i el discurs oficial del polític amb l'escenari i el potencial polític del professor universitari d'història, amb un resultat excel·lent.
Oriol Junqueras a l'escenari durant l'acte a L'Auditori
Com segurament sabreu, l'Oriol Junqueras no és militant d'Esquerra, és independent i reflexa el que bona part dels simpatitzants i votants pensem, no sempre com el partit.
Sincerament, feia més d'un any que no parlava gaire de política en aquest bloc. Crec que els polítics ens han fet passar del català emprenyat al català avorrit.
El meu recolzament a Esquerra ve de lluny però no es deu a la meva militància (només sóc simpatitzant), ni a una fe cega en els seus polítics (recordem Colom o Rahola).
En el fons el meu suport és degut al mateix que el de l'Oriol, per recollir el testimoni dels nostres avantpassats i que els seus esforços i sacrificis no hagin estat en va.
Oriol Junqueras a l'escenari al final de l'acte a L'Auditori
Tenim el dret però també el deure de finalitzar el que els nostres avantpassats van començar tan bon punt les tropes franceses i espanyoles van entrar a Barcelona el 1714.
Des d'aleshores i fins ara, totes les generacions que ens han precedit han patit i lluitat per aconseguir la llibertat plena. Ens han llegat el que tenim però això no és tot.
És un insult als nostres avantpassats acomodar-nos i no continuar la tasca, ja administrativa, de recuperar l'Estat que ens van robar per la força i llegar un futur millor.
Avui només hi ha un partit que lluiti per aconseguir això. No ens enganyem, jugar al sobiranisme i coquetejar amb l'espanyolisme no ens portarà més enllà d'on som.
NOSALTRES, JUNQUERAS
És per tot això que surto de l'avorriment amb una nova esperança i renovo el meu suport a Esquerra en la persona d'Oriol Junqueras. Us animo que l'escolteu i decidiu.
Avui he tancat el Dreadful® Moblog, ja que un any i tres mesos després d'estrenar la tercera versió, ni el servei ni la comunitat no tenen res a veure amb l'anterior.
Si amb Textamerica (TA) no parava de publicar, comentar i participar, amb moblog encara no he acabat de republicar les entrades antigues...
Mentre el primer servei era fàcil, pràctic i divertit, el segon és complicat, pesat i avorrit. Ni la interactivitat entre usuaris ni la comunitat no es poden comparar...
TA va tancar malgrat era un servei que encara no ha estat superat per cap altra eina social. N'hi han de millors per funcions i aparells concrets però no globalment.
Així com el tancament de TA em va saber greu, el tancament del meu mobloc ja no me'n sap. El que sí que me'n sap és que he deixat de mobloquejar... iPhone!
En resum, com que em va fallar a l'estiu, se'm van treure les ganes de publicar i com només m'hi queden dos amics que també estan a d'altres eines socials, l'he tancat.
El passat divendres 13, va ser l'11è Aniversari de la meva web personal i per celebrar-ho avui l'he actualitzat.
Ja fa dos anys que vaig estrenar la cinquena versió, un de la darrera actualització i ja tornava a tocar fer quelcom.
Captura Dreadful® RogeRweb.cat
De les novetats de la web en destaco les noves fotos d'autor, amics i versions, així com una bona actualització de continguts i enllaços, sobretot d'eines socials.
Si bé aparentment no és una actualització tan gran com la darrera, en realitat ha donat molta més feina, ja que he revisat i afegit un munt d'enllaços externs.
Sento tornar a no publicar freqüentment però aquest és un bloc personal i el nivell de comentaris tampoc puja per freqüència. Em llegiu uns quants amics i ja en tinc prou.
Una cosa sí que avanço: La propera versió de la web i el bloc serà totalment nova, de dalt abaix, i no trigaré molt de temps a publicar-la. I fins aquí puc escriure ; )
I ara m'acomiado felicitant la meva web: Per molts anys!
Nota: He esperat a publicar-la fins avui per poder testejar-la amb el nou Safari 4.
Ara que som en plena època de rebaixes i després de comprovar que no trobem el que ens agrada o que ho trobem però no hi ha el nostre color o la nostra talla o que està al mateix preu com a avanç de temporada, escric aquesta entrada sobre roba fricandona.
De roba fricandona en podeu trobar de tots els gustos i preus però jo em centraré en roba política i tecnològica comprada per Internet. En primer lloc us parlaré de botigues en línia on ja hi he comprat i en segon lloc de les que encara no hi he comprat.
Botiga Esquerra
La primera botiga en línia on he comprat roba fricandona va ser la Botiga Esquerra on, encara que no sigueu votants, simpatitzants o militants d'ERC, hi podeu trobar roba sobre Catalunya, els Països Catalans i la nostra cultura. Votis qui votis, una estelada és una estelada!
Samarreta Independència
En aquesta botiga hi he comprat samarretes, estelades, música i un pin. Algunes de les samarretes que venen no les he vistes a cap altra botiga en línia. Els preus són adequats i el lliurament és puntual. Pels patriotes dels PPCC, votants, simpatitzants i militants.
Productes de la terra
La segona botiga en línia on he comprat, i on hi segueixo comprant de tant en tant, és Productes de la terra, gestionada per avellanadigital.com, els mateixos que gestionen la Botiga d'Esquerra. Hi podeu trobar roba sobre Catalunya, els Països Catalans i la nostra cultura.
Samarreta Segadors
En aquesta botiga hi he comprat força samarretes però hi venen de tot. Alguns dissenys requereixen molta cura al rentar-los però són tan barats que no tindreu cap disgust si la cagueu. Els preus són barats, sobretot les ofertes, i el lliurament és puntual. Pels patriotes dels PPCC.
Mozilla Store
La tercera botiga en línia on he comprat és la Mozilla Store. Hi podeu trobar roba sobre el navegador i d'altra programari de codi obert de Mozilla. Amb cada compra que realitzeu, a més d'obtenir els productes seleccionats, estareu col·laborant econòmicament amb la causa.
Samarreta Firefox
En aquesta botiga hi he comprat una samarreta i una gorra del Firefox però hi venen de tot. Els preus no són cars però el canvi de la Lliura i, sobretot, les despeses d'enviament l'encareixen molt. Lliurament bastant puntual. Pels fans de Mozilla.
Google Store
La quarta botiga en línia on he comprat és la Google Store. Hi podeu trobar roba sobre el cercador i d'altres serveis i programari gratuït de Google. La Google Store està gestionada per Merchandise Mania, els mateixos que gestionen la Mozilla Store.
Samarreta Google
En aquesta botiga hi he comprat una samarreta de Blogger i una samarreta i gorra de Google però hi venen de tot. Els preus no són cars però el canvi de la Lliura i, sobretot, les despeses d'enviament l'encareixen molt. Lliurament bastant puntual. Pels fans de Google.
The Missing Bite
La primera botiga en línia on no he comprat però m'agradaria comprar-hi és The Missing Bite. Hi podeu trobar marxandatge no oficial sobre Apple i alguns dels seus productes mes historics. Des del logo d'Apple fins als coneguts slogans dels anuncis.
Gorra Apple
En aquesta botiga hi venen de tot però "Think different", "I think, therefore iMac", "Once You Go Mac, You'll Never Go Back" o la clàssica poma blanca sobre fons negre, són tota una temptació pels macaires més orgullosos! Es l'unica manera d'aconseguir-les si no treballeu per Apple.
Insanely Great Tees
La segona botiga en línia on no he comprat és Insanely Great Tees. Hi podeu trobar roba macaire amb dissenys molt originals. Des de les samarretes sortejades a mossegalapoma.cat (segueixo intentant a veure si em toca...) fins als actuals 30 anys d'Apple.
Samarreta Heart
En aquesta botiga només hi venen samarretes però amb frases com "Steve Jobs for President", "I'm a Mac" o "640K ought to be enough for anybody - Bill Gates 1981", són tota una temptació pels macaires més fricandons! Si no teniu sort amb els sortejos, podeu omplir el carretó.
ThinkGeek
La tercera botiga en línia on no he comprat és ThinkGeek. Com el nom indica, hi podeu trobar roba geek amb dissenys molt divertits. Des de samarretes detectores de Wi-Fi fins a tot tipus de símbols i expressions populars d'Internet.
Samarreta I'm tweeting this
En aquesta botiga hi venen de tot però amb frases com "I see dead pixels", "No, I will not fix your computer" o "I'm tweeting this", es fa difícil no trobar alguna que s'adigui a l'estil de vida geek més fricandó! Manquen referències macaires, no gasteu el Mighty Mouse cercant-les.
Speck
La quarta botiga en línia on no he comprat és Speck. Com parlem de roba fricandona, que més fricandó que vestir els nostres macs? Hi podeu trobar fundes i bosses amb dissenys molt atractius. Des de les més fines fins a les més protectores, per a iMacs, MacBooks, iPods i iPhones.
SeeThru iMac Aqua
De fundes per portàtils n'hem vist moltes però algun cop heu vist un iMac blau? Un MacBook vermell? Fundes que mantenen la lluentor de l'alumini, el logo d'Apple i els ports i ventilació lliures però protegits i personalitzats amb els nostres colors preferits.
Bé, espero que hi trobeu alguna cosa que us hagi tocat el cor fricandó que tots portem a dins i que estigui prou bé de preu com per poder matar el cuquet de les rebaixes sense comprar compulsivament en aquests temps de crisi.
: )
