Divendres passat vaig assistir al concert d'f.b.Sarabia, nom artístic d'en Ferran Berron Sarabia, cantant, compositor i membre del grup Endorfina.
"Velada Dramacústica" va consistir en l'actuació acústica d'en Ferran en solitari, exceptuant una cançó acompanyat del guitarrista i compositor, Sergio Giunta Elsangre.
Malgrat no ser el meu estil musical, el concert va estar força bé. Les cançons van ser dramàtiques, amb canvis de ritme i volum tan impactants com les lletres.
El local Plug*Play és petit. Un escenari en un racó, una barra, tres sofàs (un en forma d'L) i un parell de fileres de cadires. La poca llum, donava el to de vetllada íntima.
A banda de les cançons composades pel pròpi Ferran, també va interpretar-ne dues en anglès, Creep dels Radiohead i Wave of Mutilation dels Pixies.
El millor, en Ferran. Ho va fer molt bé, va xerrar amb el públic abans, durant un petit descans a la meitat i després de l'actuació. Va omplir i va quedar gent de peu.
Ferran i Roger
En Ferran és amic meu. Era el germà del meu amic i company d'escola i break, l'Alex, amb qui vaig fundar el grup Electro Breakers, aviat farà 25 anys.
Enguany estem celebrant els 25 anys del hip hop a Europa i preparant les celebracions dels 25 anys del grup, fet pel qual he estat recordant i escrivint anècdotes.
Recordo al Ferran des que era petit, de l'escola on "estudiàvem" i de casa seva on sovint hi anava a escoltar música i fer mixtapes per les nostres coreografies.
Em va fer molta il·lusió tornar-lo a veure, a ell i a la seva mare, i poder xerrar una mica després de tants anys i en motiu d'un fet tan bonic com l'obra d'un artista.
Estic content de reprendre el contacte, "gràcies a" però "més enllà de" Facebook, i animo tothom que coneixia als Berron o que vulgui descobrir un nou artista, que l'escolti.
Va estar força bé i diferent, malgrat enguany el David, altre cop, no va poder venir perquè treballava de nit.
Electro Breakers RLZ!!! : D
Nota: Des del 2005 pel meu aniversari també celebrem el dels Electro Breakers, enguany el 24è Aniversari! No és que coincideixi la data però aprofitem l'avinentesa donat que pel meu aniversari ens vam retrobar. En realitat, al març farà 25 ANYS de la fundació i ho celebrarem!
El cap de setmana passat va ser l'Hipnotik Festival 2009 a Barcelona i, com no podia ser d'altra manera, hi vaig assistir representant als Electro Breakers.
El 2009 es commemoren els 25 Anys de Hip Hop al nostre país i aquest festival ha estat el plat fort dels actes de celebració organitzats per l'Hipnotik Faktory.
Enguany hi han hagut molts canvis, com que s'ha dividit entre el CCCB i el Mercat de les Flors, que no s'ha inclòs la BOTY Iberica i que s'han inclòs nous estils de ball.
Suposo que la divisió es deu a les obres de la Plaça Joan Coromines, intentaré indagar què ha passat amb la BOTY i els nous estils són Popping i New Style Choreographic.
Assajos de breaking a l'Hipnotik Festival 2009
Quan l'speaker va començar a anunciar les novetats vaig quedar gratament sorprès, ja que sabia lo del NSC però no en tenia ni idea del Popping, la web no en deia res!
El que abans es coneixia com a break (old school) avui s'ha dividit i especialitzat en diferents estils, als que, a més d'evolucionar, se li han sumat de nous (new school).
Ara gairebé només es veu un breaking o b-boying molt evolucionat i acrobàtic però encara existeix un popping i un locking fascinants i enguany hem vist popping!
El matí va començar amb el Popping, de vuitens a la final, seguit del New Style Choreographic, igualment de vuitens a la final, tot d'una tirada. Tot els grups mixtos.
Després d'una micropausa, la tarda va començar amb el breaking, bboy 1vs1, bgirl 2vs2 i crew2crew, reservant les semifinals i finals pel final del dia. Els grups mixtos.
Entremig de les categories vam poder gaudir de les exhibicions de Got Skills i DdosNdos de Brodas (grup de dos germans i dues germanes).
Lliurament de premis a l'Hipnotik Festival 2009
Va ser una marató, tant pels que participaven en diferents estils o en diferents categories d'un estil, com pels espectadors que no volíem perdre detall!
Entre matí i tarda només hi va haver un petit descans i els speakers i deejays eren diferents però jo no! Potser podria haver començat més d'hora... o jo ser més jove x'D
L'espai de graffitis era molt més reduït que d'altres anys i tapava tots els seients del Pati de les Dones... No vaig poder escoltar cap concert (ni a la Mai) pels horaris.
Més varietat d'estils, qualitat de ball i duresa de batalles, sobretot les de bboying, que a banda de les típiques enganxades, sembla ser que dissabte va haver-hi cacau...
La música no podia ser menys. Com sonava l'equip, que deejays i speaker van agraïr-lo a l'organització! I aquesta edició hem pogut gaudir d'electro, funk, rap...
Què més es pot demanar? Old school popping, new style, bboying... Va estar genial! El millor Hipnotik, malgrat l'absència dels meus amics companys de grup. GENIAL! : D
Electro Breakers
Sempre hi han coses que es poden millorar i Hipnotik Faktory (ja no Sonarcam) te dos punts negatius: el català (com sempre) i la informació (també com sempre).
No hi ha manera que facin les promocions web/c-e i papereria també en català. Hi participen administracions públiques però fins i tot castellanitzen noms de llocs...
Si bé aquest any no hi han hagut gaires retards (va acabar mitja hora després de l'hora indicada), hi ha una cosa que no fan mai, publicar les classificacions de tot.
No costaria pas tant publicar a la web els arbres de les classificacions, des de vuitens fins la final i així podríem saber com s'escriuen els noms dels participants.
L'any passat ni tan sols van publicar qui va guanyar! Sembla una bestiesa però a veure qui és el maco que posa els noms dels participants als vídeos! Ells no fan DVDs!
Nosaltres continuarem donant suport a aquest festival perquè valorem l'esforç d'organitzar-lo i perquè és el millor que hi ha però creiem en la crítica constructiva.
-------------------------------------------------- ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------
Avui ha estat la Diada Nacional de Catalunya. Com cada any, s'han celebrat les ofrenes florals al Fossar de les Moreres i el Monument a Rafael de Casanova, així com l'acte institucional al Parc de la Ciutadella, el concert reivindicatiu a l'Arc de Triomf i la manifestació dels partits. El mateix de sempre, molt bonic.
Enguany no repetiré el d'anys anteriors. No faré una mena de crònica de la jornada, d'explicació del que representa La Diada, de repàs històric, ni de res de tot això. Enguany estic molt emprenyat, cansat dels de sempre i fart de dissimular i fer veure que no passa res. Ens estan prenent la camisa i ens la deixem prendre! Ja n'hi ha prou!
Com cada any, els mateixos factors externs de sempre intenten embrutar La Diada amb la mateixa merda de sempre i no ho aconseguiran però hem d'estar alerta! Per una banda s'ha instaurat una burla a la Diada dins els actes de la mateixa i per l'altra la llei treu la raó als demòcrates i la dona als antidemòcrates. No hi ha dret!
En primer lloc, els peperos s'han tornat a riure de tots nosaltres i dels nostres avantpassats portant altre cop flors al monument d'en Casanova. No em cansaré de dir-ho cada any. No s'hi ha d'anar per la foto sinó pel respecte als nostres defensors! Que hi vagi la gent anònimament i el president del Parlament representant als partits.
Una cosa és que tothom tingui el dret a manifestar el seu respecte als defensors i l'altra és que tots els polítics es vegin obligats a anar-hi per ser políticament correctes pels vots. Acordonen tota la zona pels polítics i la gent anònima s'ha d'esperar que fins i tot els partidaris dels reis borbònics i els dictadors espanyols es facin la foto!
Unionistes radicals espanyols demostrant que els sap greu haver intentat esborrar del mapa als separatistes radicals catalans, la seva llengua, la seva història i la seva cultura? Ni de conya! Ells només se'n foten de tot plegat, de la mateixa manera que els nostres antecessors se'n fotien quan ells els obligaven a honorar als seus caiguts!
En segon lloc, sembla ser que un fiscal (presumptament falangista) ha aconseguit que un jutge (presumptament de dubtosa imparcialitat) permeti que Falange Española (l'equivalent espanyol dels nazis alemanys) celebri una manifestació anticatalanista el mateix dia que es celebra la Consulta per la Independència de Catalunya...
Per si això no fos prou, el Ple de l'ajuntament d'Arenys de Munt del dia 4 de juny va aprovar donar suport a aquesta iniciativa però, gràcies a Ciudadanos i Populares, un altre jutge ho ha impedit. El referèndum es celebrarà igualment, però com a acte de la Comissió Organitzadora de la Consulta... i amb la Falange Española intimidant...
Altre cop, una cosa és que tothom tingui el dret a manifestar la seva reivindicació i l'altra és que s'enfronti la democràcia amb la interpretació legal. Qualsevol tros de carn amb ulls, se'n adona que és perillós que es celebri un acte separatista (previ) el mateix dia que un acte unionista (posterior). Això és fomentar la violència!
Es pot dir més alt però no més clar: Espanya sempre ha premiat però MAI condemnat als que sempre ens han intentat eliminar de la història... Ni a reis, ni a dictadors, ni a militars, ni a polítics, ni a eclesiàstics... MAI condemnarà ningú! Tots continuaran amb tots els honors, privilegis i premis que sempre els ha concedit.
Espanya es burla de nosaltres (comprometent-se en eleccions des de l'oposició i incomplint en legislatura des del govern), ens traeix (pactant un estatut extraparlamentari amb un grup extragovernamental), ens sagna (cada any els catalans paguem un pla Obama a Espanya) i deliberadament toleren l'anticatalanisme...
No ho puc entendre. El matrimoni forçat entre Catalunya i Espanya és una relació de donar sense esperar a rebre, on Catalunya sempre ho dona tot i Espanya, en el millor dels casos, ens torna les engrunes. Em vol dir algú perquè no ens volem separar? Perquè de poder podem però sembla que encara no som prou els que ho volem...
Potser tenim el que ens mereixem. De què ens queixem si no hi fem res? Tenim la raó, el dret i la possibilitat. Ara és el moment idoni. A què redimonis estem esperant? A que Espanya ens hagi espremut tant que no ens valguem per nosaltres mateixos? A que es tanqui l'accés de nous Estats a la Unió Europea? Gairebé 300 anys d'espera!
Ho van intentar en Macià i en Companys però aquells eren temps de revoltes de classes, en una Europa dividida i ara tots som iguals davant la llei, en una Europa unida. Unim-nos com a la manifestació del milió i votem una majoria independentista que formi un Parlament que aprovi la independència unilateralment! Si volem podem!
Que Espanya no ens reconeix com no reconeix Kosovo? Que no ens reconegui! Desempalleguem-nos de la mentalitat del petit botiguer que només pensa en no perdre la clientela per dolenta que sigui i enfoquem la venda cap a d'altres clients, iguals o millors! No es tracta de tancar les portes a ningú, sinó d'obrir-les a tothom!
Ara que ja he calmat una mica la meva enrabiada temporal escrivint aquestes quatre línies... d'acord, m'he enrotllat com una persiana però feia molt que em callava (i encara callo) força coses... espero que algú dels que se que compartiu tot o part del que dic, reflexioneu i feu un esforç d'optimisme per les properes eleccions nacionals.
Visca Catalunya Lliure!!!
Nota: Per qui pugui i vulgui anar a Arenys de Munt, diumenge 13 la Comissió Organitzadora de la Consulta ha organitzat una sèrie d'actes paral·lels al referèndum que podeu trobar llegint aquest cartell i Esquerra ha organitzat uns altres per a militants i simpatitzants que podeu trobar llegint aquest targetó.
Actualització - Resultat Referèndum: SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!
Quaranta municipis més planegen fer-lo. Visca Arenys de Munt i visca Catalunya! : D
Dissabte passat va ser la festa Break a la Plaça Universitat i, com a membre fundador dels Electro Breakers, no hi podia faltar. Va per tu Alex BS!
Aquesta festa es va celebrar pels 25 Anys de Break a la Plaça Universitat, dins dels actes de celebració dels 25 Anys de Hip Hop organitzats per l'Hipnotik Festival.
Segons l'speaker, "diu la llegenda que..." a Universitat va ser el primer lloc de Barcelona, Catalunya i la resta de la Península Ibèrica on es va ballar break al carrer.
Break a Universitat 25 anys després!
Va estar genial, malgrat no tenir res a veure amb el que es feia fa vinti-cinc anys, ja que ballàvem al metro, amb un lloro i a l'aguait de segurates, quinquis i yonkies...
Un cotxe de l'organització, un generador, una taula per l'equip, un parell d'altaveus a banda i banda, un parquet, en Kapi, els breakers i el públic. Que comenci la festa!
La festa es va convertir en punt de trobada de colles, no només les actuals sinó les que ballàvem un quart de segle abans. Moltes cares conegudes i manca de memòria.
Electro de la ma d'en Kapi
En Kapi va punxar temes de totes les generacions i la pista estava oberta a tothom que vulgues ballar, fet que va propiciar piques entre nova i vella escola... Brutal!
A les acrobàcies actuals es van sumar els pops i els locks a ritme dels clàssics de l'electro, el funk i el rap, que es troba a faltar força a les competicions dels festivals.
Amics enyorats que ja no hi son, amics que no van poder venir, amics retrobats... alguns amb dones i/o fills, uns més cascats que d'altres però tots del rotllo break.
Old School de la ma d'en Flex
Cap al final la penya d'en Kapi es va animar: un amic li va fer d'speaker, un altre d'emcee i a la darrera cançó el propi Kapi es va arrencar a la pista... què gran!
La cirereta del pastís hauria estat prendre el vestíbul del metro com en els vells temps i continuar la festa fins a la matinada però l'organització estaria avisada...
Què més es pot demanar a un esdeveniment gratuït? Va estar genial! M'ho vaig passar de conya, malgrat l'absència dels meus amics companys de grup. GENIAL! : D
-------------------------------------------------- ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------
Enguany fa vint-i-cinc anys que es van estrenar Breakdance, Beat Street i Electric Boogaloo, les pel·lícules que van posar de moda i donar a conèixer la cultura hip hop arreu del món. Aprofitant l'any clau (el 1984) i l'avinentesa (els 25 anys), s'estan organitzant actes commemoratius per commemorar el desembarcament del hip hop al nostre país.
Jo tampoc podia deixar passar la data sense fer-ne cap esment, ja que també fa vint-i-cinc anys que vaig descobrir el hip hop i darrerament he estat escrivint sobre el tema de cara al 25è Aniversari del nostre grup, els Electro Breakers. Aquell curs 84-85 va ser el del break, el deejaying, l'emceeing i el graffiti, els fonaments del hip hop.
Recordo haver vist les tres pel·lícules al cinema, varies vegades, diferents dies i el mateix dia en sessió continua doble. La sessió continua volia dir que quan acabava la pel·lícula tornava a començar i la podies tornar a veure (si arribaves tard podies veure el principi). La sessió doble constava d'una pel·lícula d'estrena i una de re-estrena, molt popular als cines de barri.
Cartells originals de les pel·lícules
Breakdance, Beat Street i Electric Boogaloo
Indubtablement, les pel·lícules van obrir el camí a la cultura hip hop però els xiquets d'aquella època som els que vam fer que arrelés i es quedés un cop passada la moda. Nosaltres som els que omplíem els cines de barri i vèiem les pel·lícules una vegada rere l'altra, d'estrena i re-estrena, i amb la mateixa entrada en sessions continues dobles!
Després del cinema sortíem al carrer, pintàvem, escoltàvem música i ballàvem i, quan treien la pel·lícula, passàvem els dies, esperant que en tornessin a posar una altra... Fins i tot ballàvem a la porta del cine quan estava tancat! Fins que al final no en va arribar cap més i la moda va passar... però el hip hop es va quedar i vint-i-cinc anys després ho celebrem!
Segurament algun crític de cine pensarà que la qualitat d'aquestes pel·lícules no era per il·lustrar-nos sinó per traumatitzar-nos però, afortunadament, l'opinió dels crítics te poc a veure amb els fenòmens de culte espontani per part del públic. El pas del temps ens permet veure les carències però ens segueixen emocionant. I com ha passat el temps pels actors?
Michael 'Boogalo Shrimp' Chambers
Michael 'Boogalo Shrimp' Chambers, Turbina (Turbo) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.
Adolfo 'Shabba Doo' Quiñones
Adolfo 'Shabba Doo' Quiñones, Ozono (Ozone) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.
Lucinda Dickey
Lucinda Dickey, Kelly (Kelly / Special K) a les pel·lícules Breakdance (Breakin') i Electric Boogaloo (Breakin' 2: Electric Boogaloo), llavors i ara.
Rae Dawn Chong
I per finalitzar, perquè seria massa costós i quasi impossible cercar tots els actors, Rae Dawn Chong, Tracy Carlson a la pel·lícula Beat Street, llavors i ara.
Aquest ha estat el meu petit homenatge a aquestes tres pel·lícules i a alguns dels seus actors principals en forma d'entrada de bloc. Espero que agradi als breakers de la vella escola i als fans que puguin passar per aquí. Ja amenaço que no serà el darrer homenatge breaker...
25 Anys de Hip Hop! : D
Nota: Aquestes tres pel·lícules no van originar el hip hop als EUA. De fet, no són ni les primeres, ni les darreres pel·lícules de hip hop que es van estrenar a l'època però es van estrenar en el punt més àlgid de popularitat d'aquesta cultura i van ser pioneres en fonamentar-ne el coneixement i l'expansió fora dels EUA.
-------------------------------------------------- ATENCIÓ!
Si us ha agradat aquesta entrada
no us perdeu la nova versió ampliada al Dreadful® BCN HIP HOP
La meva història del hip hop a Barcelona
des d'un punt de vista barceloní i en català!
--------------------------------------------------
El cap de setmana passat vaig començar les vacances d'estiu. Vaig passar uns dies al poble, desconnectat d'Internet i ordinadors, i vaig tornar a ciutat.
Enguany em torno a quedar sense viatge, pel que el meu radi d'acció es mantindrà entre Barcelona i les fronteres catalanes, que no és poc.
Moltes coses a fer i el temps passa volant, així que:
Després de l'entrada Amenaça Nuclear, algunes converses interessants i força comentaris escampats arreu (menys al bloc, és clar!), m'ha semblat interessant servir-vos un segon plat, aquest cop de Ficció Nuclear.
El meu interès per la ficció nuclear arrenca de la mateixa amenaça nuclear i es basa principalment en el cinema, el còmic i els videojocs. Així que, seguint aquest ordre, us enumeraré alguns dels meus tasts preferits.
The China Syndrome, 1979 (Trailer)
A El Síndrome de Xina (The China Syndrome, 1979) una periodista i el seu càmera fan un reportatge a una central nuclear quan, mentre miren la sala de control des d'una sala d'observació, es produeix una apagada d'emergència.
El títol és el d'una hipòtesi de la fusió d'un reactor nuclear a la qual els productes fosos del nucli travessen les barreres de sota i flueixen fora de l'edifici de contenció travessant l'escorça terrestre fins les antípodes.
Nota: El Síndrome de Xina es va estrenar dotze dies abans que es produís un accident real, fet que (sumat a la qualitat) va ajudar a que esdevingués un gran èxit.
WarGames, 1983 (Joshua Simulations)
A Jocs de guerra (WarGames,1983) un noi hackeja un sistema i posa en funcionament un joc de guerra. Sense adonar-se'n ha entrat a un superordinador militar i ha posat en marxa el sistema de defensa nuclear dels EUA.
El rerefons tracta la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, molt debatuda a l'època, segons la qual si un atac nuclear destruiria mig planeta, la resposta a un atac nuclear acabaria amb la destrucció del planeta.
Nota: Jocs de guerra te una seqüela WarGames: The Dead Code (2008) que es va fer per ser estrenada directament en DVD. A dia d'avui es pot trobar un pack d'oferta 2x1 amb les dues pel·lícules als punts de venda habituals.
The Day After, 1983 (Nuclear Attack)
A El dia després (The Day After, 1983) la consecució d'una sèrie de provocacions entre els dos blocs de la Guerra Freda desencadena en una Guerra Nuclear. A la pel·lícula en veiem les conseqüències focalitzades a Kansas.
El rerefons tracta els efectes de la guerra nuclear en famílies i individus, emfatitzant que el dia després d'un atac nuclear podria existir, contradient la idea popular que una guerra nuclear seria la fi del món instantània.
Nota: Aquesta pel·lícula em va marcar força de petit. Hi ha un abans i un després de l'estiu que vaig veure una exposició anti-nuclear, escoltar un sopar-tertúlia i veure aquesta pel·lícula. NUCLEARS NO, GRACIES!
When The Wind Blows, 1986 (Nuclear Attack)
A Quan el vent bufa (When The Wind Blows, 1986), una pel·lícula d'animació, veiem un atac nuclear al Regne Unit per part de la URSS i les conseqüències d'aquest des del punt de vista d'una família rural de Sussex.
El rerefons tracta sobre la inconsciència de la gravetat de la situació, la inutilitat del manual de defensa civil i el desconeixement dels efectes letals de la radiació. L'esperança (és el darrer que) s'acaba perdent.
Nota: Aquesta pel·lícula també em va marcar de petit. Malgrat ser una pel·lícula d'animació, que a priori podria semblar menys realista, compta amb unes tècniques d'stop-motion molt bones i una tendresa impactants.
Fail Safe, 2000 (Trailer)
A Sense retorn (Fail Safe, 2000) un error en el sistema de defensa dels EUA posa al món al límit d'una Guerra Nuclear. El sistema automatitzat enviarà per error a uns bombarders més enllà dels punts a prova de fallada.
El rerefons tracta, no només la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, sinó també com compensarien els EUA a la URSS -per aturar la Guerra Nuclear- en cas d'un atac nuclear per error sobre Moscou? Què sacrificarien?
Nota: Aquesta pel·lícula (en realitat és una obra que va ser televisada en directe i en blanc i negre) no és de l'època però està basada en la mateixa novel·la del mateix nom que una altra pel·lícula del mateix nom.
The Terminator, 1984 (Original Trailer)
A Terminator (The Terminator, 1984, 1984) un home i un robot són enviats des del futur fins al 1984 per cercar una dona, Sarah Connor. Mentre que el robot intentarà matar-la, l'home intentarà salvar-la. Ella és la clau del futur.
El rerefons tracta sobre un conflicte similar al de la revolució industrial, la màquina contra l'home. Si bé al segle XIX el que estava en joc eren els llocs de treball, al segle XX el que estava en joc era l'espècie humana.
Nota: He deixat aquesta pel·lícula pel final perquè és l'inici de la Saga Terminator, que a dia d'avui consta de sis pel·lícules (quatre estrenades) i una sèrie, amb múltiples escenes d'atacs i detonacions nuclears.
Terminator 2: Judgement Day, 1991 (Trailer)
A Terminator 2: El dia del judici final (Terminator 2: Judgement Day, 1991) dos robots són enviats des del futur per cercar un noi, John Connor. Mentre un és enviat per salvar-lo, l'altre és enviat per matar-lo. No hi ha destí.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de la primera part, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que la mare del noi, Sarah Connor, s'obsessiona amb els malsons sobre el Dia del Judici Final.
Nota: Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres on els efectes digitals enganyaven l'ull humà i impactaven l'espectador, que fins aleshores estava acostumat (i engrescat) a detectar les parts reals de les digitals.
Terminator 3: Rise of the Machines, 2003 (Trailer)
A Terminator 3: La rebel·lió de les màquines (Terminator 3: Rise of the Machines, 2003) dos robots tornen a ser enviats des del futur per cercar John Connor i el seu futur entorn. Un és enviat per salvar-los i l'altre per matar-los.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que el noi, que viu obsessionat amb el Dia del Judici Final, quan arriba el moment no el veu.
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra l'esperada rebel·lió de les màquines i el Dia del Judici Final des d'un punt de vista present, no flash-backs del futur o malsons premonitoris.
Terminator: The Sarah Connor Chronicles, 2008
(Season 1 Trailer)
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en canviar el futur abans del final del compte enrere, no només del Judici Final sinó de Sarah Connor.
Nota: Aquesta sèrie continua els fets de Terminator 2 però també conté i amplia dades revelades a les altres dues parts. També apareixen noves trames i gadgets mai vistos abans al cinema.
Terminator Salvation, 2009 (Trailer)
A Terminator Salvació (Terminator Salvation, 2009) una cadena d'esdeveniments portaran a un ex-convicte, agressiu i individualista a ajudar a John Connor i la resistència, fet inconscientment transcendental.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en fins a quin punt poden els humans ser màquines i les màquines ser humanes? En quines es pot confiar?
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra La Terra post-apocaliptica en present. L'argument i els impactants efectes visuals i sonors són el millor punt de partida que podria tenir aquesta nova trilogia.
Jericho, 2006 (Season 1 Trailer)
A Jericó (Jericho, 2006-2008) les vint-i-tres ciutats més importants dels EUA pateixen atacs nuclears. A la sèrie en veiem les conseqüències focalitzades al poble fictici de Jerichó i rodalies (Kansas), on l'impacte no és directe.
El rerefons tracta de com en les situacions més adverses afloreix el millor i el pitjor de les persones: la solidaritat i l'egoisme, la mort i la vida, la pau i la guerra, la tristesa i l'alegria, la democràcia i la dictadura...
Nota: Aquesta sèrie consta de dues temporades gràcies als fans que van organitzar una campanya per a la continuació de la primera temporada. Està prevista una pel·lícula i un còmic. L'amenaça nuclear és ben viva!
Després de llegir aquesta entrada i veure els vídeos, ja em direu si no sentiu curiositat per...
El passat divendres 10 de juliol vaig anar a la inauguració de l'Exposició de Julia Silva a la Sala d'Exposicions Infant Pere de L'Hospitalet de l'Infant, Tarragona.
L'Exposició és una retrospectiva multi-disciplinar de l'obra de l'artista Julia Silva, dividida en tres seccions, una per disciplina, sent aquestes pintura, ceràmica i fotografia.
Pintura
L'obra pictòrica exposada és un recorregut pels diferents estils formatius de l'autora, les diferents etapes de la seva evolució fins al darrer estat, punt actual on es troba.
Ceràmica
L'obra ceràmica exposada és una mostra del treball que l'autora va realitzar durant un període de temps, fins arribar al punt on l'autora va canviar de disciplina.
Fotografia
L'obra fotogràfica exposada és un recorregut per alguns dels seus treballs més destacats, molts d'ells premiats, en els estils paisatgístic i macro-fotografia de fauna i flora.
Julia Silva
Julia Silva comença a desenvolupar les seves aptituds artístiques coincidint amb el seu trasllat a Tarragona, formant-se, creant i exposant activament des d'aleshores.
Julia Silva darrerament s'ha centrat en la fotografia i en pocs anys ha exposat a totes les sales de les localitats on treballa més freqüentment i ha obtingut diversos premis.
Exposició Julia Silva
Julia Silva és a més la meva cosina, a la que dedico aquesta entrada per engrescar-la i animar tothom que ho desitgi i pugui acostar-se a visitar la seva exposició.
Solstici d'Estiu i Revetlla de Sant Joan. Causa i efecte. Quan arriba l'estiu, s'ha de celebrar! Ho feien els nostres avantpassats ibers i ho faran els nostres descendents.
Sopar, Cava, Coca de Sant Joan, Cava, Coca de Llardons, Cava, Petards, Cava, Coets, Cava, Fogueres, Cava, Festa!
Enguany he fet bondat, m'he limitat a una mica de Coca de Sant Joan, ensumar el perfum de la pólvora i desitjar que les fogueres s'emportin els mals rotllos.
Normalment no en faig cap entrada al respecte, ni sobre novetats, ni productes, ni rumors i aquesta tampoc en serà una excepció. Ja en tenim molts (masses?) blocs que ho fan i alguns companys ho fan notablement bé pel que em centraré amb el que personalment provo, com faig sempre, per si a algú li pot interessar la meva impressió.
De tot el que es va anunciar a la presentació jo només n'he provat la versió Final de Safari 4, que vaig instal·lar i provar tan aviat com vaig rebre l'actualització del sistema (ja que hi tenia instal·lada la Beta). Com ja vaig explicar algunes novetats de la Beta a aquesta entrada, ara només n'explicaré els canvis visuals entre la Beta i la Final.
Les pestanyes a Safari 4 Final (a dalt) i Beta (a baix)
El canvi que a primera vista destaca més i més trobo a faltar respecte a la versió Beta és el nou sistema de pestanyes, que malgrat que a alguns no els agradava per estar col·locades a la barra de títol (i que probablement no van provar gaire), permetia fer-ne un ús que ara ja no és possible. Una llàstima, tot era acostumar-s'hi.
El nou sistema de pestanyes permetia agafar qualsevol finestra per un senyal al marge dret superior i convertir-la en pestanya d'una altra finestra, estiguessin activades o no les pestanyes d'una, les dues o més finestres. Això era molt útil, per exemple, per treballar organitzant i passant webs de finestres a pestanyes, o a la inversa.
A la versió Final tenim el sistema clàssic de pestanyes, que malgrat ser el primer en permetre l'organització i conversió a finestres, no permet la conversió de finestres a pestanyes, si no les tenim activades a tothora. Personalment, no m'agrada tenir-les sempre activades i penso que podien haver deixat l'opció a preferències.
Safari 4 Carregant...
Un altre canvi, no tant destacat però força visible, és el de la part dreta de la casella d'adreces que, en carregar una pàgina, el símbol de refresc és substituït per un fons color Bali Hai amb la paraula "Carregant..." entre els símbols de càrrega i aturar, enlloc d'un símbol canviant. Aquest mateix color també apareix a la icona RSS.
Bé, fins al moment no he trobat més canvis visuals destacats però si en trobo algun més reeditaré aquesta entrada per afegir-lo. Si voleu compartir-ne algun més, deixeu un comentari. Per conèixer totes i cadascuna de les 150 novetats de la versió final de Safari 4, Apple ha publicat un apartat específic anomenat 150 Features.
Ara només em resta actualitzar-lo a Windows, on suposo que no hi hauran més canvis, com a molt millorat les imatges del Cover Flow, que a mi no m'apareixen correctament a la Beta. Jo continuo quedant-me amb el Safari. I tu, ja l'has provat? Si no és així, prova'l (Mac + Win) i digues què et sembla. Anima't! : )
Dissabte passat vaig anar al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que és un dels més importants d'Europa però que cada any te més ressò fora del continent. Tant és així que enguany, coincidint amb el saló, han llançat al mercat el nou còmic de Batman a Barcelona, el primer fora de Gotham i en català.
Cap al Saló del Còmic!
Jo sóc un antic assistent al saló, des petit que he vist com creixia passant d'El Born a Drassanes, a Estació de França i a La Fira però ara feia anys que no hi anava. El reclam del nou còmic de Batman a Barcelona i en català ha estat prou potent com perquè gent com jo, que ens havíem distanciat una mica del còmic hi tornéssim amb il·lusió.
En Batman i... no, no sóc en Robin x'D
Quina desil·lusió quan en arribar dissabte a primera hora de la tarda el còmic estrella s'havia esgotat! Les cues per signar eren tan llargues que ni vaig veure als autors... Però no hi ha mal que per be no vingui i a la parada de Montana Colors vaig trobar un llibre de graffiti que feia més de vint anys que cercava Subway Art, la vella escola!
Exposició d'il·lustracions originals d'en Jim Lee
M'agradaria destacar coses positives i negatives d'aquest saló. Com a negatiu, les parades grans arriben al tamany d'una botiga però les petites s'amunteguen als marges i la versió en català de la web falla. Com a positiu, les exposicions. N'hi han un munt, molt interessants i molt ben organitzades. També hi han força àrees de descans.
Batman: Barcelona. El cavaller i el drac
(Vídeo d'ACN)
Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és obra de Mark Waid (guió), Diego Olmos (dibuix), Marta Martínez (color), Jim Lee (portada) i Mike Marts (editor). El publica Planeta DeAgostini simultàniament en català, castellà i italià (properament d'altres llengües), en una edició de luxe en color, paper satinat i tapa dura brillant.
Batman Barcelona al sofà de l'estudi
Un cop feta pública la meva desil·lusió per quedar-me sense el còmic de Batman, en David (gràcies!) es va oferir a comprar-me'n un al quiosc de sota casa seva, on afortunadament encara en quedaven i ahir dimarts ja el tenia a les mans. Me'l vaig llegir la mateixa nit i avui no me'n he pogut estar de fer-ne aquesta entrada.
Edició catalana de Batman Barcelona
L'edició catalana comença amb una introducció de l'alcalde de Barcelona i acaba amb uns extres exclusius de Planeta DeAgostini (que no es publicaran enlloc més) on es desvetllen els secrets del procés de creació. La història es llegeix ràpid, els dibuixos estan ben fets amb localitzacions molt acurades i els colors ben trobats.
Edició nord-americana de Batman Barcelona
L'edició nord-americana de DC Comics no sortirà fins al juliol amb el nom de Batman in Barcelona: Dragon's Knight i no es publicarà en edició de luxe (costarà 3,99$, uns 2,80€ enlloc de 5,99€). Pel que he vist a la descripció i mostra, el diàleg serà menys real/identitari (almenys en Bruce i la Cristina parlen espanyol enlloc de català).
Passadís central del Saló del Còmic
La meva conclusió del saló és al·lucinar amb les paraules que en Mark Waid diu al seu bloc: "fa semblar petita la Comic-Con de San Diego". Si això fos veritat, només caldria millorar-ne la imatge, amb una web més professional, que no falli en cap llengua i un pavelló més renovat, amb parades petites menys amuntegades.
Exposició d'il·lustracions originals d'en Diego Olmos
La meva conclusió del còmic és que em sembla un còmic molt xulo i ben fet, a més d'una postal de Barcelona. Crec que no es pot demanar més a un còmic que s'inicia i clou en tan poques pàgines amb un protagonista fora del seu context. Potser és un petit pas per a l'Univers DC però és un gran pas pel còmic a Catalunya. FELICITATS!
Legión 501 Spanish Garrison al Saló del Còmic
Finalment, no podia acabar aquesta entrada sense anomenar la zona de videojocs, disfresses i, sobretot, la presència de l'Imperi al Saló del Còmic. No parlo dels pepers fent campanya, sinó de la Legión 501 Spanish Garrison (no se a què estem esperant els catalans a organitzar La Rebel·lió amb un Esquadró Roig!).
Nota: Si voleu comprar-vos en línia el còmic el trobareu a Planetacomic.net, web on treballa la meva amiga Meritxell i versió en línia de la botiga Cosmic.
Dimecres el Futbol Club Barcelona va guanyar la Champions, el tercer dels tres trofeus als quals el Barça aspirava enguany. Aquest cop m'he endarrerit a fer l'entrada perquè després de l'èxtasi blaugrana he cregut convenient pair una mica el triplet històric i esperar al final de la Lliga. El noi de Santpedor i els seus jugadors ens han tornat la il·lusió, l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp propi i la joia en guanyar-nos aquest tercer títol, que ens converteixen en Tricampions! I, com vaig pronosticar, ho han guanyat en l'ordre de la cançó del Crackòvia: Copa, Lliga i Champions! Al lloro! Ara és de justícia recordar que tot això no hauria estat possible sense en Joan Laporta (que molts volien fer fora l'any passat), qui va apostar per en Pep Guardiola (que molts veien com a massa jove i inexpert), després d'haver apostat per en Frank Rijkaard (que ens va portar la segona Champions, dues Lligues i dues Supercopes). Gràcies a TOTS!
Què dir que no s'hagi dit ja? Jo insistiré amb la meva visió que ja tenim tres Champions, les mateixes que el nostre etern rival en l'actual format del campionat (des de 1992), o en l'actual sistema democràtic (des del 1982), o diria més, sense un dictador (fins al 1975) que els doni cada any accés directe a Europa, traient-se del damunt qualsevol equip de la Lliga que li fes nosa mitjançant la imposició de directives franquistes a tots els clubs (inclòs el nostre) i àrbitres afins al règim feixista (i contraris al nostre club). L'equip merengue rebia tot el suport que calgués de l'estat, com a símbol i imatge a Europa de l'esport nacional, entenent per nacional una grande y libre i ho segueix sent del mateix unionisme radical espanyol. El Barça, en canvi, era i és símbol de tot el contrari, perquè és un club que representa esportivament a una ciutat però també és el símbol i imatge al món d'un tarannà, una cultura i una nació que sempre ha lluitat per la llibertat. Per això i molt més, som més que un club.
Besant l'escut després del partit
S'han acabat els nervis! Hem guanyat la final de Roma! TRICAMPIONS!!! FELICITATS!!! FORÇA BARÇA!!! : DDD
