26 de juliol del 2009

Ficció Nuclear

Ficció Nuclear

Després de l'entrada Amenaça Nuclear, algunes converses interessants i força comentaris escampats arreu (menys al bloc, és clar!), m'ha semblat interessant servir-vos un segon plat, aquest cop de Ficció Nuclear.

El meu interès per la ficció nuclear arrenca de la mateixa amenaça nuclear i es basa principalment en el cinema, el còmic i els videojocs. Així que, seguint aquest ordre, us enumeraré alguns dels meus tasts preferits.

The China Syndrome, 1979 (Trailer)

A El Síndrome de Xina (The China Syndrome, 1979) una periodista i el seu càmera fan un reportatge a una central nuclear quan, mentre miren la sala de control des d'una sala d'observació, es produeix una apagada d'emergència.

El títol és el d'una hipòtesi de la fusió d'un reactor nuclear a la qual els productes fosos del nucli travessen les barreres de sota i flueixen fora de l'edifici de contenció travessant l'escorça terrestre fins les antípodes.

Nota: El Síndrome de Xina es va estrenar dotze dies abans que es produís un accident real, fet que (sumat a la qualitat) va ajudar a que esdevingués un gran èxit.

WarGames, 1983 (Joshua Simulations)

A Jocs de guerra (WarGames,1983) un noi hackeja un sistema i posa en funcionament un joc de guerra. Sense adonar-se'n ha entrat a un superordinador militar i ha posat en marxa el sistema de defensa nuclear dels EUA.

El rerefons tracta la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, molt debatuda a l'època, segons la qual si un atac nuclear destruiria mig planeta, la resposta a un atac nuclear acabaria amb la destrucció del planeta.

Nota: Jocs de guerra te una seqüela WarGames: The Dead Code (2008) que es va fer per ser estrenada directament en DVD. A dia d'avui es pot trobar un pack d'oferta 2x1 amb les dues pel·lícules als punts de venda habituals.

The Day After, 1983 (Nuclear Attack)

A El dia després (The Day After, 1983) la consecució d'una sèrie de provocacions entre els dos blocs de la Guerra Freda desencadena en una Guerra Nuclear. A la pel·lícula en veiem les conseqüències focalitzades a Kansas.

El rerefons tracta els efectes de la guerra nuclear en famílies i individus, emfatitzant que el dia després d'un atac nuclear podria existir, contradient la idea popular que una guerra nuclear seria la fi del món instantània.

Nota: Aquesta pel·lícula em va marcar força de petit. Hi ha un abans i un després de l'estiu que vaig veure una exposició anti-nuclear, escoltar un sopar-tertúlia i veure aquesta pel·lícula. NUCLEARS NO, GRACIES!

When The Wind Blows, 1986 (Nuclear Attack)

A Quan el vent bufa (When The Wind Blows, 1986), una pel·lícula d'animació, veiem un atac nuclear al Regne Unit per part de la URSS i les conseqüències d'aquest des del punt de vista d'una família rural de Sussex.

El rerefons tracta sobre la inconsciència de la gravetat de la situació, la inutilitat del manual de defensa civil i el desconeixement dels efectes letals de la radiació. L'esperança (és el darrer que) s'acaba perdent.

Nota: Aquesta pel·lícula també em va marcar de petit. Malgrat ser una pel·lícula d'animació, que a priori podria semblar menys realista, compta amb unes tècniques d'stop-motion molt bones i una tendresa impactants.

Fail Safe, 2000 (Trailer)

A Sense retorn (Fail Safe, 2000) un error en el sistema de defensa dels EUA posa al món al límit d'una Guerra Nuclear. El sistema automatitzat enviarà per error a uns bombarders més enllà dels punts a prova de fallada.

El rerefons tracta, no només la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, sinó també com compensarien els EUA a la URSS -per aturar la Guerra Nuclear- en cas d'un atac nuclear per error sobre Moscou? Què sacrificarien?

Nota: Aquesta pel·lícula (en realitat és una obra que va ser televisada en directe i en blanc i negre) no és de l'època però està basada en la mateixa novel·la del mateix nom que una altra pel·lícula del mateix nom.

The Terminator, 1984 (Original Trailer)

A Terminator (The Terminator, 1984, 1984) un home i un robot són enviats des del futur fins al 1984 per cercar una dona, Sarah Connor. Mentre que el robot intentarà matar-la, l'home intentarà salvar-la. Ella és la clau del futur.

El rerefons tracta sobre un conflicte similar al de la revolució industrial, la màquina contra l'home. Si bé al segle XIX el que estava en joc eren els llocs de treball, al segle XX el que estava en joc era l'espècie humana.

Nota: He deixat aquesta pel·lícula pel final perquè és l'inici de la Saga Terminator, que a dia d'avui consta de sis pel·lícules (quatre estrenades) i una sèrie, amb múltiples escenes d'atacs i detonacions nuclears.

Terminator 2: Judgement Day, 1991 (Trailer)

A Terminator 2: El dia del judici final (Terminator 2: Judgement Day, 1991) dos robots són enviats des del futur per cercar un noi, John Connor. Mentre un és enviat per salvar-lo, l'altre és enviat per matar-lo. No hi ha destí.

El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de la primera part, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que la mare del noi, Sarah Connor, s'obsessiona amb els malsons sobre el Dia del Judici Final.

Nota: Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres on els efectes digitals enganyaven l'ull humà i impactaven l'espectador, que fins aleshores estava acostumat (i engrescat) a detectar les parts reals de les digitals.

Terminator 3: Rise of the Machines, 2003 (Trailer)

A Terminator 3: La rebel·lió de les màquines (Terminator 3: Rise of the Machines, 2003) dos robots tornen a ser enviats des del futur per cercar John Connor i el seu futur entorn. Un és enviat per salvar-los i l'altre per matar-los.

El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que el noi, que viu obsessionat amb el Dia del Judici Final, quan arriba el moment no el veu.

Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra l'esperada rebel·lió de les màquines i el Dia del Judici Final des d'un punt de vista present, no flash-backs del futur o malsons premonitoris.

Terminator: The Sarah Connor Chronicles, 2008
(Season 1 Trailer)

A Terminator: Les cròniques de Sarah Connor (Terminator: The Sarah Connor Chronicles, 2008) es mostren els esdeveniments que van passar després de Terminator 2, massa llargs com per fer-ne un resum.

El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en canviar el futur abans del final del compte enrere, no només del Judici Final sinó de Sarah Connor.

Nota: Aquesta sèrie continua els fets de Terminator 2 però també conté i amplia dades revelades a les altres dues parts. També apareixen noves trames i gadgets mai vistos abans al cinema.

Terminator Salvation, 2009 (Trailer)

A Terminator Salvació (Terminator Salvation, 2009) una cadena d'esdeveniments portaran a un ex-convicte, agressiu i individualista a ajudar a John Connor i la resistència, fet inconscientment transcendental.

El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en fins a quin punt poden els humans ser màquines i les màquines ser humanes? En quines es pot confiar?

Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra La Terra post-apocaliptica en present. L'argument i els impactants efectes visuals i sonors són el millor punt de partida que podria tenir aquesta nova trilogia.

Jericho, 2006 (Season 1 Trailer)

A Jericó (Jericho, 2006-2008) les vint-i-tres ciutats més importants dels EUA pateixen atacs nuclears. A la sèrie en veiem les conseqüències focalitzades al poble fictici de Jerichó i rodalies (Kansas), on l'impacte no és directe.

El rerefons tracta de com en les situacions més adverses afloreix el millor i el pitjor de les persones: la solidaritat i l'egoisme, la mort i la vida, la pau i la guerra, la tristesa i l'alegria, la democràcia i la dictadura...

Nota: Aquesta sèrie consta de dues temporades gràcies als fans que van organitzar una campanya per a la continuació de la primera temporada. Està prevista una pel·lícula i un còmic. L'amenaça nuclear és ben viva!

Després de llegir aquesta entrada i veure els vídeos, ja em direu si no sentiu curiositat per...

la FICCIÓ NUCLEAR!

Entrades relacionades:
Amenaça Nuclear
Ficció Nuclear 2
Ficció Nuclear 3


Enllaços relacionats:
Llista de ficció d'holocaust nuclear
Post-Apocalypse

13 de juliol del 2009

Exposició Julia Silva

Exposició Julia Silva

El passat divendres 10 de juliol vaig anar a la inauguració de l'Exposició de Julia Silva a la Sala d'Exposicions Infant Pere de L'Hospitalet de l'Infant, Tarragona.

L'Exposició és una retrospectiva multi-disciplinar de l'obra de l'artista Julia Silva, dividida en tres seccions, una per disciplina, sent aquestes pintura, ceràmica i fotografia.

Pintura

L'obra pictòrica exposada és un recorregut pels diferents estils formatius de l'autora, les diferents etapes de la seva evolució fins al darrer estat, punt actual on es troba.

Ceràmica

L'obra ceràmica exposada és una mostra del treball que l'autora va realitzar durant un període de temps, fins arribar al punt on l'autora va canviar de disciplina.

Fotografia

L'obra fotogràfica exposada és un recorregut per alguns dels seus treballs més destacats, molts d'ells premiats, en els estils paisatgístic i macro-fotografia de fauna i flora.

Julia Silva

Julia Silva comença a desenvolupar les seves aptituds artístiques coincidint amb el seu trasllat a Tarragona, formant-se, creant i exposant activament des d'aleshores.

Julia Silva darrerament s'ha centrat en la fotografia i en pocs anys ha exposat a totes les sales de les localitats on treballa més freqüentment i ha obtingut diversos premis.

Exposició Julia Silva

Julia Silva és a més la meva cosina, a la que dedico aquesta entrada per engrescar-la i animar tothom que ho desitgi i pugui acostar-se a visitar la seva exposició.

Exposició Julia Silva

Sala d'Exposicions Infant Pere
10 a 24 de juliol, dilluns a divendres, 18:30 a 20:30
Plaça del Pou 11. 43890 L'Hospitalet de l'Infant

(Per a més detalls visiteu l'esdeveniment a Facebook)


Enllaços relacionats a Facebook:
Perfil Julia Silva
Esdeveniment Exposició Julia Silva
Àlbum Exposició Julia Silva

26 de juny del 2009

24 de juny del 2009

Sant Joan 2009

Solstici d'Estiu i Revetlla de Sant Joan. Causa i efecte. Quan arriba l'estiu, s'ha de celebrar! Ho feien els nostres avantpassats ibers i ho faran els nostres descendents.

Sopar, Cava, Coca de Sant Joan, Cava, Coca de Llardons, Cava, Petards, Cava, Coets, Cava, Fogueres, Cava, Festa!

Enguany he fet bondat, m'he limitat a una mica de Coca de Sant Joan, ensumar el perfum de la pólvora i desitjar que les fogueres s'emportin els mals rotllos.

Bon Sant Joan! : )

Entrades relacionades:
Sant Joan 2013
Sant Joan 2012
Sant Joan 2011
Sant Joan 2010
Sant Joan 2008
Sant Joan 2007
Sant Joan 2006

12 de juny del 2009

Safari 4

Safari 4 amb la web de Safari i Top Sites

Dilluns es va celebrar l'Apple WWDC 2009 Keynote Address, o el que és el mateix, la presentació de la conferència per a desenvolupadors d'Apple i, com ja ve sent un costum, els macaires catalans en vam fer el seguiment virtual, en directe i en català. des de les opcions que ens va oferir el Bloc d'Apple en Català.

Normalment no en faig cap entrada al respecte, ni sobre novetats, ni productes, ni rumors i aquesta tampoc en serà una excepció. Ja en tenim molts (masses?) blocs que ho fan i alguns companys ho fan notablement bé pel que em centraré amb el que personalment provo, com faig sempre, per si a algú li pot interessar la meva impressió.

De tot el que es va anunciar a la presentació jo només n'he provat la versió Final de Safari 4, que vaig instal·lar i provar tan aviat com vaig rebre l'actualització del sistema (ja que hi tenia instal·lada la Beta). Com ja vaig explicar algunes novetats de la Beta a aquesta entrada, ara només n'explicaré els canvis visuals entre la Beta i la Final.

Les pestanyes a Safari 4 Final (a dalt) i Beta (a baix)

El canvi que a primera vista destaca més i més trobo a faltar respecte a la versió Beta és el nou sistema de pestanyes, que malgrat que a alguns no els agradava per estar col·locades a la barra de títol (i que probablement no van provar gaire), permetia fer-ne un ús que ara ja no és possible. Una llàstima, tot era acostumar-s'hi.

El nou sistema de pestanyes permetia agafar qualsevol finestra per un senyal al marge dret superior i convertir-la en pestanya d'una altra finestra, estiguessin activades o no les pestanyes d'una, les dues o més finestres. Això era molt útil, per exemple, per treballar organitzant i passant webs de finestres a pestanyes, o a la inversa.

A la versió Final tenim el sistema clàssic de pestanyes, que malgrat ser el primer en permetre l'organització i conversió a finestres, no permet la conversió de finestres a pestanyes, si no les tenim activades a tothora. Personalment, no m'agrada tenir-les sempre activades i penso que podien haver deixat l'opció a preferències.

Safari 4 Carregant...

Un altre canvi, no tant destacat però força visible, és el de la part dreta de la casella d'adreces que, en carregar una pàgina, el símbol de refresc és substituït per un fons color Bali Hai amb la paraula "Carregant..." entre els símbols de càrrega i aturar, enlloc d'un símbol canviant. Aquest mateix color també apareix a la icona RSS.

Bé, fins al moment no he trobat més canvis visuals destacats però si en trobo algun més reeditaré aquesta entrada per afegir-lo. Si voleu compartir-ne algun més, deixeu un comentari. Per conèixer totes i cadascuna de les 150 novetats de la versió final de Safari 4, Apple ha publicat un apartat específic anomenat 150 Features.

Ara només em resta actualitzar-lo a Windows, on suposo que no hi hauran més canvis, com a molt millorat les imatges del Cover Flow, que a mi no m'apareixen correctament a la Beta. Jo continuo quedant-me amb el Safari. I tu, ja l'has provat? Si no és així, prova'l (Mac + Win) i digues què et sembla. Anima't! : )

Entrades relacionades:
Safari 4 Beta

3 de juny del 2009

Saló del Còmic i Batman Barcelona

Saló del Còmic i Batman Barcelona

Dissabte passat vaig anar al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que és un dels més importants d'Europa però que cada any te més ressò fora del continent. Tant és així que enguany, coincidint amb el saló, han llançat al mercat el nou còmic de Batman a Barcelona, el primer fora de Gotham i en català.

Cap al Saló del Còmic!

Jo sóc un antic assistent al saló, des petit que he vist com creixia passant d'El Born a Drassanes, a Estació de França i a La Fira però ara feia anys que no hi anava. El reclam del nou còmic de Batman a Barcelona i en català ha estat prou potent com perquè gent com jo, que ens havíem distanciat una mica del còmic hi tornéssim amb il·lusió.

En Batman i... no, no sóc en Robin x'D

Quina desil·lusió quan en arribar dissabte a primera hora de la tarda el còmic estrella s'havia esgotat! Les cues per signar eren tan llargues que ni vaig veure als autors... Però no hi ha mal que per be no vingui i a la parada de Montana Colors vaig trobar un llibre de graffiti que feia més de vint anys que cercava Subway Art, la vella escola!

Exposició d'il·lustracions originals d'en Jim Lee

M'agradaria destacar coses positives i negatives d'aquest saló. Com a negatiu, les parades grans arriben al tamany d'una botiga però les petites s'amunteguen als marges i la versió en català de la web falla. Com a positiu, les exposicions. N'hi han un munt, molt interessants i molt ben organitzades. També hi han força àrees de descans.

Batman: Barcelona. El cavaller i el drac
(Vídeo d'ACN)

Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és obra de Mark Waid (guió), Diego Olmos (dibuix), Marta Martínez (color), Jim Lee (portada) i Mike Marts (editor). El publica Planeta DeAgostini simultàniament en català, castellà i italià (properament d'altres llengües), en una edició de luxe en color, paper satinat i tapa dura brillant.

Batman Barcelona al sofà de l'estudi

Un cop feta pública la meva desil·lusió per quedar-me sense el còmic de Batman, en David (gràcies!) es va oferir a comprar-me'n un al quiosc de sota casa seva, on afortunadament encara en quedaven i ahir dimarts ja el tenia a les mans. Me'l vaig llegir la mateixa nit i avui no me'n he pogut estar de fer-ne aquesta entrada.

Edició catalana de Batman Barcelona

L'edició catalana comença amb una introducció de l'alcalde de Barcelona i acaba amb uns extres exclusius de Planeta DeAgostini (que no es publicaran enlloc més) on es desvetllen els secrets del procés de creació. La història es llegeix ràpid, els dibuixos estan ben fets amb localitzacions molt acurades i els colors ben trobats.

Edició nord-americana de Batman Barcelona

L'edició nord-americana de DC Comics no sortirà fins al juliol amb el nom de Batman in Barcelona: Dragon's Knight i no es publicarà en edició de luxe (costarà 3,99$, uns 2,80€ enlloc de 5,99€). Pel que he vist a la descripció i mostra, el diàleg serà menys real/identitari (almenys en Bruce i la Cristina parlen espanyol enlloc de català).

Passadís central del Saló del Còmic

La meva conclusió del saló és al·lucinar amb les paraules que en Mark Waid diu al seu bloc: "fa semblar petita la Comic-Con de San Diego". Si això fos veritat, només caldria millorar-ne la imatge, amb una web més professional, que no falli en cap llengua i un pavelló més renovat, amb parades petites menys amuntegades.

Exposició d'il·lustracions originals d'en Diego Olmos

La meva conclusió del còmic és que em sembla un còmic molt xulo i ben fet, a més d'una postal de Barcelona. Crec que no es pot demanar més a un còmic que s'inicia i clou en tan poques pàgines amb un protagonista fora del seu context. Potser és un petit pas per a l'Univers DC però és un gran pas pel còmic a Catalunya. FELICITATS!

Legión 501 Spanish Garrison al Saló del Còmic

Finalment, no podia acabar aquesta entrada sense anomenar la zona de videojocs, disfresses i, sobretot, la presència de l'Imperi al Saló del Còmic. No parlo dels pepers fent campanya, sinó de la Legión 501 Spanish Garrison (no se a què estem esperant els catalans a organitzar La Rebel·lió amb un Esquadró Roig!).

Nota: Si voleu comprar-vos en línia el còmic el trobareu a Planetacomic.net, web on treballa la meva amiga Meritxell i versió en línia de la botiga Cosmic.

Entrades relacionades a aquest bloc:
Saló del Còmic de Barcelona (2019)
Saló del Còmic de Barcelona (2018)
Saló del Còmic de Barcelona (2017)
Death Row (2016)
Saló del Còmic de Barcelona (2016)
Saló del Còmic de Barcelona (2015)
Saló del Còmic de Barcelona (2014)
Saló del Còmic de Barcelona (2013)
Saló del Còmic de Barcelona (2012)
La noche de los cautivos (2011)
Saló del Còmic de Barcelona (2011)
Saló del Còmic de Barcelona (2010)
Saló del Còmic i Batman Barcelona (2009)


Entrades relacionades fora d'aquest bloc:
Saló del Còmic de Barcelona (2019 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2018 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2017 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2016 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2015 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2014 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2013 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2012 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2011 BHH)
Saló del Còmic de Barcelona (2010 BHH)

1 de juny del 2009

Barça Campió Champions 08-09

TRIcampions 08-09 3a Champions
(Imatge de Futbol Club Barcelona)

Dimecres el Futbol Club Barcelona va guanyar la Champions, el tercer dels tres trofeus als quals el Barça aspirava enguany. Aquest cop m'he endarrerit a fer l'entrada perquè després de l'èxtasi blaugrana he cregut convenient pair una mica el triplet històric i esperar al final de la Lliga. El noi de Santpedor i els seus jugadors ens han tornat la il·lusió, l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp propi i la joia en guanyar-nos aquest tercer títol, que ens converteixen en Tricampions! I, com vaig pronosticar, ho han guanyat en l'ordre de la cançó del Crackòvia: Copa, Lliga i Champions! Al lloro! Ara és de justícia recordar que tot això no hauria estat possible sense en Joan Laporta (que molts volien fer fora l'any passat), qui va apostar per en Pep Guardiola (que molts veien com a massa jove i inexpert), després d'haver apostat per en Frank Rijkaard (que ens va portar la segona Champions, dues Lligues i dues Supercopes). Gràcies a TOTS!

Copa, Lliga i Champions!
(Vídeo de Crackòvia)

Què dir que no s'hagi dit ja? Jo insistiré amb la meva visió que ja tenim tres Champions, les mateixes que el nostre etern rival en l'actual format del campionat (des de 1992), o en l'actual sistema democràtic (des del 1982), o diria més, sense un dictador (fins al 1975) que els doni cada any accés directe a Europa, traient-se del damunt qualsevol equip de la Lliga que li fes nosa mitjançant la imposició de directives franquistes a tots els clubs (inclòs el nostre) i àrbitres afins al règim feixista (i contraris al nostre club). L'equip merengue rebia tot el suport que calgués de l'estat, com a símbol i imatge a Europa de l'esport nacional, entenent per nacional una grande y libre i ho segueix sent del mateix unionisme radical espanyol. El Barça, en canvi, era i és símbol de tot el contrari, perquè és un club que representa esportivament a una ciutat però també és el símbol i imatge al món d'un tarannà, una cultura i una nació que sempre ha lluitat per la llibertat. Per això i molt més, som més que un club.

Besant l'escut després del partit

S'han acabat els nervis! Hem guanyat la final de Roma!
TRICAMPIONS!!! FELICITATS!!! FORÇA BARÇA!!! : DDD

Entrades relacionades:
Barça Campió Lliga 18-19
Barça Campió Lliga 17-18
Barça Campió Copa del Rei 17-18
Barça Campió Copa del Rei 16-17
Barça Campió Copa del Rei 15-16
Barça Campió Lliga 15-16
Barça Campió del Món 2015
Barça Campió Champions 14-15
Barça Campió Copa del Rei 14-15
Barça Campió Lliga 14-15
Barça Campió Lliga 12-13
Barça Campió Copa del Rei 11-12
Barça Campió del Món 2011
Barça Campió Champions 10-11
Barça Campió Lliga 10-11
Barça Campió Lliga 09-10
Barça Campió del Món 2009
Barça Campió Champions 08-09
Barça Campió Lliga 08-09
Barça Campió Copa del Rei 08-09
Barça Campió Champions 05-06
Barça Campió Lliga 05-06

26 de maig del 2009

Un any piulant

Un any piulant

Avui fa un any que em vaig apuntar a Twitter i vaig fer la meva primera piulada. Segons com es miri no és gaire temps però segons com n'és molt. Ja m'entendreu.

Amb aquesta entrada hauré piulat 1150 vegades, actualitzacions d'estat de Twitter i Facebook, entrades noves als blocs, ànims pel Barça, comentaris i respostes...

Sense comptar les errades d'actualitzacions per sms no publicades, les errades de sincronització amb Facebook i les proves de serveis associats posteriorment esborrades...

El meu perfil de Twitter

A mi mai m'ha agradat provar totes les coses noves que surten. N'hi han que no paren d'instal·lar, subscriure's i provar-ho tot. Jo no en sóc un d'ells.

A mi m'agrada deixar passar un temps, esbrinar perquè serveix, si funciona bé i si val la pena. Només llavors provo les coses, tant si estan de moda com si no.

Quan la gent començava a piular, sincerament, vaig pensar que els microblocs eren una altra nova bestiesa, com a molt un afegit a la web o bloc.

Alguns companys macaires al Twitter

No em va entrar el cuquet fins que alguns companys macaires, armats amb els seus iPhones, no paraven de piular i comparar els microblocs amb les xarxes socials.

No podia ser un altre que en Tomàs qui em va convèncer i fer decidir a provar-ho. No és que ara pensi com ell, potser perquè no tinc iPhone, però li he trobat utilitat.

I des d'ahir, com a regal d'aquest primer aniversari, també em servirà per publicar fàcilment fotos per mms i web, cosa que trobava a faltar des del tancament de TA.

El meu perfil de Twitpic

Ahir vaig provar Twitpic i he de dir que m'ha sorprès molt positivament, tant la publicació per mms i web, com la sincronització amb Twitter (i aquest amb Facebook).

Hi han un munt de serveis i eines associades a Twitter i el propi servei de microblocs també te un cercador intern i algunes opcions més o menys útils segons cadascú.

Mentre no tingui iPhone (esperem a veure el 3.0), de moment, seguiré pensant el mateix sobre les comparacions entre microblocs i xarxes socials.

When Did You Join Twitter?
I joined twitter on 26 May 2008

Recordo quan em vaig apuntar a Twitter perquè va ser el mateix dia de la meva primera piulada i la tinc marcada com a favorita. Si no ho recordeu, ho podeu saber aquí.

I tu, quan et vas apuntar a Twitter? : )

23 de maig del 2009

YES WE CAT

YES WE CAT

Dijous a mitjanit va ser el tret de sortida de les eleccions europees, la nit que tots els partits inicien la campanya electoral amb la tradicional penjada de cartell.

Les europees són les que tenen menys participació i després del desgast polític que ha patit la societat catalana els darrers anys, ja veurem com acabaran...

Amb tantes il·lusions, eleccions, traïcions, promeses, protestes i decepcions, es fa difícil animar la gent a votar però no fer-ho és donar via lliure als (ir)responsables.

Si no votem, no ens estranyem si partits unionistes radicals guanyen protagonisme o si temes que ens afecten directament són rebutjats al Parlament Europeu.

Suport a Esquerra

Els que em coneixeu sabeu que dono suport a Esquerra. No és perquè sigui militant, només sóc simpatitzant, sinó perquè és l'únic partit català, republicà i d'esquerres.

Per a mi el partit està per sobre dels dirigents, dels que prefereixen el desgast que l'alternativa, de les pugnes pel poder, dels que abandonen enlloc de redreçar...

No m'agraden els descuits a l'esquerra independentista (corrents interns), ni les clucades d'ull al centre sobiranista (convergents). Volem vots però no així.

No hauríem de mirar cap als convergents sinó cap al milió d'independentistes de la manifestació pel dret de decidir. Aquests ens donarien la majoria independentista.

Oriol Junqueras

Enguany Esquerra ha presentat n'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees. Una bona persona, professor, historiador, independentista i independent.

Amb aquestes qualitats no enganyarà per guanyar, sap què opina el jovent, coneix els nostres drets històrics, te un objectiu molt clar i no està casat amb cap partit.

Tots els que el coneixen personalment en destaquen aquestes qualitats, més enllà del personatge dels mitjans de comunicació o dels pocs cops que l'he vist en persona.

A mi ja m'agradava però després de l'acte Idees clares a Europa em va convèncer del tot. Si has llegit fins aquí i t'he pogut convèncer una mica em dono per content.

Espot de campanya Eleccions Europees 2009

YES WE CAT!

Dreceres relacionades a Facebook:
Pàgina Yes We Cat


Entrades relacionades:
Idees clares a Europa

17 de maig del 2009

Barça Campió Lliga 08-09

BIcampions 08-09 19a Lliga
(Imatge de Futbol Club Barcelona)

Ahir el Futbol Club Barcelona va guanyar la Lliga, el segon dels tres trofeus als quals el Barça aspira enguany. Sense haver d'esperar a de jugar el partit d'avui ni esperar al final de la temporada, quan el Vila-real va guanyar al Real Madrid va deixar als merengues sense cap opció al títol. És la 19a Lliga que guanyem, després de dos anys de sequera per culpa de regalar-la als merengues. El noi de Santpedor i els seus jugadors ens han tornat la il·lusió, l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp propi i la joia en guanyar-nos aquest segon títol, esperem que no els darrer, que ens converteixen en Bicampions! Avui juguem davant del Mallorca amb la tranquil·litat que dona el previ passadís al Campió. Ara toca no adormir-nos i lluitar per aconseguir el tercer títol de la temporada, la tercera copa d'Europa!

Mostrant l'escut amb orgull després del partit

Els nervis continuen fins a la final de Roma...
FORÇA BARÇA!!! : DD

Entrades relacionades:
Barça Campió Lliga 18-19
Barça Campió Lliga 17-18
Barça Campió Copa del Rei 17-18
Barça Campió Copa del Rei 16-17
Barça Campió Copa del Rei 15-16
Barça Campió Lliga 15-16
Barça Campió del Món 2015
Barça Campió Champions 14-15
Barça Campió Copa del Rei 14-15
Barça Campió Lliga 14-15
Barça Campió Lliga 12-13
Barça Campió Copa del Rei 11-12
Barça Campió del Món 2011
Barça Campió Champions 10-11
Barça Campió Lliga 10-11
Barça Campió Lliga 09-10
Barça Campió del Món 2009
Barça Campió Champions 08-09
Barça Campió Lliga 08-09
Barça Campió Copa del Rei 08-09
Barça Campió Champions 05-06
Barça Campió Lliga 05-06

14 de maig del 2009

Barça Campió Copa del Rei 08-09

Campions 08-09 25a Copa
(Imatge de Futbol Club Barcelona)

Ahir el Futbol Club Barcelona va guanyar la Copa del Rei davant de l'Athletic Club de Bilbao, el primer dels tres trofeus als quals el Barça aspira enguany. És la 25a Copa que guanyem i som el club que l'ha guanyada més vegades però feia onze anys que no apostàvem per aquest trofeu, segurament en considerar-lo menor en comparació amb la Lliga i la Champions. Ara però, després de dos anys de sequera, l'hem rebut amb l'alegria i reconeixement que es mereix. El noi de Santpedor i els seus jugadors, no només ens han tornat la il·lusió, sinó que ens han tornat l'orgull en guanyar i humiliar l'etern rival en camp pròpi i la joia en guanyar-nos aquest primer títol, esperem que no el darrer. Ara toca no adormir-nos i defensar la Lliga (perquè no ens la prenguin com els darrers dos anys) i lluitar per aconseguir la Champions!

Hi han molts espanyols que es pregunten perquè catalans i bascos xiulem contra l'himne espanyol (marxa reial) i els reis i després volem participar i guanyar la Copa del Rei. La resposta és ben senzilla. En primer lloc, el trofeu no te perquè ser del rei, històricament ha tingut diversos noms (entre els quals Copa del Presidente de la II Republica) però els noms de personatges no triats democràticament no ens agraden, siguin reis o generalíssims. En segon lloc, Catalunya i Euskadi son dues nacions que han estat històricament maltractades i no reconegudes pels borbons, ambdues van defensar la democràcia fins al final i ambdues van ser durament castigades per això. En tercer i darrer lloc, els reis representen i són l'únic fonament de la unitat d'espanya, l'únic impediment perquè Catalunya i Euskadi siguin estats independents.

Besant l'escut després del partit

Els nervis continuen fins a la final de Roma...
FORÇA BARÇA!!! : D

Entrades relacionades:
Barça Campió Lliga 18-19
Barça Campió Lliga 17-18
Barça Campió Copa del Rei 17-18
Barça Campió Copa del Rei 16-17
Barça Campió Copa del Rei 15-16
Barça Campió Lliga 15-16
Barça Campió del Món 2015
Barça Campió Champions 14-15
Barça Campió Copa del Rei 14-15
Barça Campió Lliga 14-15
Barça Campió Lliga 12-13
Barça Campió Copa del Rei 11-12
Barça Campió del Món 2011
Barça Campió Champions 10-11
Barça Campió Lliga 10-11
Barça Campió Lliga 09-10
Barça Campió del Món 2009
Barça Campió Champions 08-09
Barça Campió Lliga 08-09
Barça Campió Copa del Rei 08-09
Barça Campió Champions 05-06
Barça Campió Lliga 05-06

24 d’abril del 2009

Dreadful® 3.5

Dreadful® 3.5

Avui és l'11è Aniversari de la meva primera web personal Dreadful® i ho celebro amb una petita actualització.

He canviat el color, la imatge i els enllaços a les webs personals i eines socials actives públicament.

També he retirat els enllaços a les webs personals antigues (encara en línia), així com al mobloc (tancat).

Continuen pendents les Portfolio i D'expo, així com la BCN HIP HOP que estrenaré molt aviat.

A la propera versió més! Per molts anys! : )

Sant Jordi 2009

Ahir va ser Sant Jordi, la diada nacional de la rosa i el llibre i, com quasi tots els anys, en faré una petita entrada, ja que sempre m'agrada desar un petit record.

Hi ha qui es pren aquest dia com una obligació, sent l'únic dia de l'any que compren i/o reben un llibre, amb el propòsit -o no- de llegir-lo -o acumular-lo-.

Hi ha qui s'ho pren com un dia de llegenda, amb escepticisme, més per a la canalla que per als adults, només com una cosa que està bé veure-la, sense viure-la.

Hi ha qui s'ho pren com un dia de consum cultural, un muntatge comercial per a que els catalans ens gastem els pocs diners que tenim, perquè tothom ho fa.

Hi ha qui s'ho pren com el dia dels enamorats a Catalunya, el dia per declarar-se, demostrar els sentiments o fins i tot ostentar de número de roses.

Encara hi ha qui s'ho pren com a el dia de l'any que més treballa, venent llibres, venent roses, promocionant la seva obra, signant llibres fins a no sentir-se els dits...

Per a mi Sant Jordi és un dia bonic, la segona diada nacional, el dia de la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra tradició i els nostres estimats.

Espero que hàgiu tingut un bon Sant Jordi : )

Entrades relacionades:
Sant Jordi 2013
Sant Jordi 2010
Col·laborador de BAC (Sant Jordi 2008)
Sant Jordi (2007)
Sant Jordi (2006)

13 d’abril del 2009

Vacances de Setmana Santa 2009

Aprofito que ja he fet abaixar La Mona amb un cafetó i un xopet de Whisky Pêche Yachting per escriure aquesta entrada abans d'anar a provar un videojoc a la darrera hora del darrer dia de les Vacances de Setmana Santa.

Fa una mica de ràbia no haver pogut viatjar a l'estranger, ni anar enlloc fora de ciutat, ni tan sols haver sortit gaire, però també és confortable no haver hagut de patir ni la pluja gairebé diària ni l'OT (Operació Tornada).

La veritat és que ja fa anys que no surto per aquestes dates. Lluny queden els anys de processons al poble o de farres a la costa. Darrerament desconnecto una mica, escric, llegeixo, escolto música i miro molt de cine.

M'he llegit tres llibres de fotografies de Nova York (a veure si acabo el darrer aquesta nit), he aprofitat per editar un d'Els meus mapes i he escoltat els dos discs de The Dirty Club (d'un dels grups del meu amic Rusky).

Enguany però, no m'he deixat emportar per l'esperit tradicional i no m'he mirat cap peli pèplum. La família tampoc s'ha deixat endur per l'esperit consumista i ens hem fet La Mona (com molta altra gent pel que he vist).

Serà la crisi la que ens torni a portar les celebracions al més pur estil tradicional? Que els diners (o la manca dels mateixos) aconsegueixin fer el que la religió no ha estat capaç de mantenir diu molt de la nostra civilització...

Sigui com sigui, el meu tiet ha fet una Mona per llepar-se els dits. Llàstima que la presentació no arribés a l'alçada del sabor però els impacients cosinets bessons també s'han encarregat que la mona no arribés intacta a la foto.

Espero que hàgiu tingut una bona Setmana Santa!

2 d’abril del 2009

Amenaça Nuclear

Amenaça Nuclear

Amb els bombardeigs atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el final de la Segona Guerra Mundial va conduir a la divisió del món en dos blocs, els Estats Units i la Unió Soviètica o l'OTAN i el Pacte de Varsòvia: L'anomenat Teló d'Acer.

El Teló d'Acer va fer esclatar una altra guerra, més o menys discreta segons el moment, amb espionatge, assassinats encoberts, invasions finançades i dictadures recolzades: L'anomenada Guerra Freda.

La Guerra Freda va comportar dues curses científiques amb objectius militars i propagandístics, la Cursa d'Armament Nuclear i la Cursa Espacial. La primera podia destruir el món i la segona podia trobar-ne un substitut.

I així, les dues curses van desencadenar l'amenaça nuclear, la por a una Guerra Nuclear i a les conseqüències d'aquesta: El destí dels possibles supervivents i les (de)generacions posteriors o La Fí del Món.

Hiroshima després de l'explosió nuclear
(fotografia de Wikipedia)

Així doncs, s'hauria de preparar la població civil amb manuals de Tècniques de Supervivència per a la Guerra Nuclear, amb plans d'evacuació, refugis nuclears i mesures (inútils) per evitar la radiació. Llegiu-lo!

El temps i la informació contrastada, demostraria que res pot salvar la població d'una Guerra Nuclear, que l'armament existent podria rebentar el planeta vàries vegades i que si les bombes maten, la radiació remata.

Moviments socials, pacifistes i ecologistes van començar a conscienciar la població sobre l'amenaça nuclear real, no només de l'armament, també de les centrals nuclears, els reactors nuclears i els residus radioactius.

Accidents i avaries de reactors nuclears de centrals, refineries, vaixells, submarins i, sobretot, el Desastre de Txernòbil, van passar el relleu de l'amenaça nuclear de la possible guerra al possible accident o avaria.

Txernòbil després de l'accident nuclear
(fotografia de Wikipedia)

Finalment, amb la caiguda del Teló d'Acer, el final de la Guerra Freda, la desintegració de la Unió Soviètica i el desmantellament parcial de l'armament nuclear, l'amenaça nuclear es va reduir a un "petit percentatge".

Amb la desaparició de la confrontació, van desaparèixer les curses d'armament nuclear i espacial i ara els dos bàndols col·laboraven tant en el desarmament nuclear, com en la investigació espacial.

Ara s'hauria de tranquil·litzar la població civil amb controls de seguretat, procediments d'emergència, plans d'evacuació, "eliminació" de residus radioactius i mesuraments de control de radiació...

El petit percentatge d'amenaça nuclear es va diluir fins a tal punt que la població civil es va anar despreocupant, prenent-se-la com a un petit risc controlat que hem de córrer per gaudir d'una energia "necessària".

Txernòbil després de la construcció d'El Sarcòfag
(fotografia de Wikipedia)

Però la despreocupació ha arribat al punt de que molta gent desconeix les conseqüències de Txernòbil i de l'abandonament incontrolat d'antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears.

Txernòbil tenia sis reactors: El 4 del desastre (1986), els 5 i 6 la finalització dels quals es va aturar (1989), el 2 desconnectat després d'un incendi (1992), l'1 decomissat (1996) i el 3 el darrer apagat (2000).

El reactor 4 continua emanant grans quantitats radiació dins d'un sarcòfag de contenció temporal (1986-2016), del que se'n han fet restauracions el 1998 i el 1999 i a sobre del que se'n construirà un altre a finals del 2011 2017...

A l'interior dels sis reactors encara hi ha combustible i altres materials que seran decomissats i traslladats a un centre de control de residus radioactius que s'acabarà de construir a mitjans del 2013 en un futur...

Vista de la ciutat fantasma de Pripyat, Ucraïna
(fotografia de deviant_man)

Arran del desastre es van haver d'evacuar les poblacions de Txernòbil i Pripyat, avui ciutats fantasmes, la població i descendents supervivents de les quals pateixen tot tipus de malalties derivades de la radiació.

Aquestes ciutats, la central i les rodalies són una Zona d'Alienació només oberta sota permís per a científics, investigadors i tours fotogràfics, per curts períodes de temps i amb mesuradors de radioactivitat.

Internet s'ha començat a omplir de fotos de les ciutats fantasmes on, sorprenentment, la natura ha recuperat l'espai dels humans i la flora i fauna s'ha escampat retornant espècies locals desaparegudes.

Per si això no fos prou, uns pocs habitants van tornar-hi i, inexplicablement, hi viuen i cultiven enmig de l'alta radiació, aparentment sense desenvolupar les malalties associades a la permanent exposició.

Interior d'un edifici fantasma de Pripyat, Ucraïna
(fotografia de deviant_man)

El misteri que rodeja aquestes ciutats fantasmes, buides i aturades en el temps de l'era soviètica, ha desfermat la imaginació dels que se'n assabenten d'aquests fets i cerquen informació i fotografies.

A mida que es van popularitzant aquestes ciutats i els sorprenents fets, s'han anat convertint en escenaris de documentals, videojocs (1, 2 i 3) i llegendes urbanes... potser se'n farà alguna pel·lícula? [Actualització: Chernobyl Diaries (2012)]

Si em sembla una temeritat fer el guiri amb un Comptador Geiger, em preocupa força on ha anat a parar el material saquejat i em posa la pell de gallina pensar en si aguantarà El Sarcòfag fins que acabin el nou...

Tampoc es sap què se'n ha fet de totes les antigues instal·lacions i maquinària amb reactors nuclears que s'han anat abandonant o traficant al mercat negre. Podria haver arribat a la Unió Europea material radioactiu?

Exterior del Far Nuclear d'Aniva, Rússia
(fotografia de Kamatoz)

Un exemple alarmant són els fars nuclears abandonats de la Rússia Polar, dels quals me'n vaig assabentar llegint una entrada del bloc de William Gibson que enllaça amb una col·lecció de fotos del Far Nuclear d'Aniva.

Durant la Unió Soviètica es va construir una cadena de fars nuclears al Cercle Polar i zones allunyades de Rússia perquè fossin totalment autònoms, sobretot durant el centenar de dies de poca o cap llum solar.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica aquests fars nuclears van caure en desús i es van abandonar durant anys, deixant el futur dels edificis i les seves unitats d'energia nuclear en mans del destí...

Finalment, malgrat el difícil accés i els rètols alertant Perill Radioactivitat, els saquejadors els van despullar de tots els materials aprofitables com ara metalls però, on han anat a parar els materials saquejats?

Interior del Far Nuclear d'Aniva, Rússia
(fotografia de Kamatoz)

En aquest enllaç podem llegir la història d'aquests fars nuclears, veure fotos del Far Nuclear d'Aniva i comprovar com, fent cas omís dels rètols d'alerta, els saquejadors els han desballestat completament.

En aquest enllaç podem llegir informació general i en aquest altre informació històrica, ambdós sobre el far d'Aniva i d'altres fars (no nuclears) de Sakhalin. En aquest altre fotos geolocalitzades del far d'Aniva.

La noche del fin del mundo
(document especial de Cuarto Milenio)

Bé, per finalitzar, el document especial "La noche del fin del mundo" que va realitzar el programa Cuarto Milenio d'Iker Jiménez a Cuatro. Si no l'heu vist, doneu-li una oportunitat.

A part del risc de la filmació, la brillant postproducció i més enllà del toc de misteri marca del programa, aquest especial rescata el tema, repassant els fets passats i actuals amb testimonis i reobre el debat.

Després de llegir aquesta entrada i veure les fotos i el document especial, ja em direu si no sentiu...

l'AMENAÇA NUCLEAR!

Entrades relacionades:
Ficció Nuclear
Ficció Nuclear 2
Ficció Nuclear 3