Després de l'entrada Amenaça Nuclear, algunes converses interessants i força comentaris escampats arreu (menys al bloc, és clar!), m'ha semblat interessant servir-vos un segon plat, aquest cop de Ficció Nuclear.
El meu interès per la ficció nuclear arrenca de la mateixa amenaça nuclear i es basa principalment en el cinema, el còmic i els videojocs. Així que, seguint aquest ordre, us enumeraré alguns dels meus tasts preferits.
A El Síndrome de Xina (The China Syndrome, 1979) una periodista i el seu càmera fan un reportatge a una central nuclear quan, mentre miren la sala de control des d'una sala d'observació, es produeix una apagada d'emergència.
El títol és el d'una hipòtesi de la fusió d'un reactor nuclear a la qual els productes fosos del nucli travessen les barreres de sota i flueixen fora de l'edifici de contenció travessant l'escorça terrestre fins les antípodes.
Nota: El Síndrome de Xina es va estrenar dotze dies abans que es produís un accident real, fet que (sumat a la qualitat) va ajudar a que esdevingués un gran èxit.
A Jocs de guerra (WarGames,1983) un noi hackeja un sistema i posa en funcionament un joc de guerra. Sense adonar-se'n ha entrat a un superordinador militar i ha posat en marxa el sistema de defensa nuclear dels EUA.
El rerefons tracta la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, molt debatuda a l'època, segons la qual si un atac nuclear destruiria mig planeta, la resposta a un atac nuclear acabaria amb la destrucció del planeta.
Nota: Jocs de guerra te una seqüela WarGames: The Dead Code (2008) que es va fer per ser estrenada directament en DVD. A dia d'avui es pot trobar un pack d'oferta 2x1 amb les dues pel·lícules als punts de venda habituals.
A El dia després (The Day After, 1983) la consecució d'una sèrie de provocacions entre els dos blocs de la Guerra Freda desencadena en una Guerra Nuclear. A la pel·lícula en veiem les conseqüències focalitzades a Kansas.
El rerefons tracta els efectes de la guerra nuclear en famílies i individus, emfatitzant que el dia després d'un atac nuclear podria existir, contradient la idea popular que una guerra nuclear seria la fi del món instantània.
Nota: Aquesta pel·lícula em va marcar força de petit. Hi ha un abans i un després de l'estiu que vaig veure una exposició anti-nuclear, escoltar un sopar-tertúlia i veure aquesta pel·lícula. NUCLEARS NO, GRACIES!
A Quan el vent bufa (When The Wind Blows, 1986), una pel·lícula d'animació, veiem un atac nuclear al Regne Unit per part de la URSS i les conseqüències d'aquest des del punt de vista d'una família rural de Sussex.
El rerefons tracta sobre la inconsciència de la gravetat de la situació, la inutilitat del manual de defensa civil i el desconeixement dels efectes letals de la radiació. L'esperança (és el darrer que) s'acaba perdent.
Nota: Aquesta pel·lícula també em va marcar de petit. Malgrat ser una pel·lícula d'animació, que a priori podria semblar menys realista, compta amb unes tècniques d'stop-motion molt bones i una tendresa impactants.
A Sense retorn (Fail Safe, 2000) un error en el sistema de defensa dels EUA posa al món al límit d'una Guerra Nuclear. El sistema automatitzat enviarà per error a uns bombarders més enllà dels punts a prova de fallada.
El rerefons tracta, no només la teoria de la Destrucció Mútua Assegurada, sinó també com compensarien els EUA a la URSS -per aturar la Guerra Nuclear- en cas d'un atac nuclear per error sobre Moscou? Què sacrificarien?
Nota: Aquesta pel·lícula (en realitat és una obra que va ser televisada en directe i en blanc i negre) no és de l'època però està basada en la mateixa novel·la del mateix nom que una altra pel·lícula del mateix nom.
A Terminator (The Terminator, 1984, 1984) un home i un robot són enviats des del futur fins al 1984 per cercar una dona, Sarah Connor. Mentre que el robot intentarà matar-la, l'home intentarà salvar-la. Ella és la clau del futur.
El rerefons tracta sobre un conflicte similar al de la revolució industrial, la màquina contra l'home. Si bé al segle XIX el que estava en joc eren els llocs de treball, al segle XX el que estava en joc era l'espècie humana.
Nota: He deixat aquesta pel·lícula pel final perquè és l'inici de la Saga Terminator, que a dia d'avui consta de sis pel·lícules (quatre estrenades) i una sèrie, amb múltiples escenes d'atacs i detonacions nuclears.
A Terminator 2: El dia del judici final (Terminator 2: Judgement Day, 1991) dos robots són enviats des del futur per cercar un noi, John Connor. Mentre un és enviat per salvar-lo, l'altre és enviat per matar-lo. No hi ha destí.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de la primera part, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que la mare del noi, Sarah Connor, s'obsessiona amb els malsons sobre el Dia del Judici Final.
Nota: Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres on els efectes digitals enganyaven l'ull humà i impactaven l'espectador, que fins aleshores estava acostumat (i engrescat) a detectar les parts reals de les digitals.
A Terminator 3: La rebel·lió de les màquines (Terminator 3: Rise of the Machines, 2003) dos robots tornen a ser enviats des del futur per cercar John Connor i el seu futur entorn. Un és enviat per salvar-los i l'altre per matar-los.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts, augmentant-ne l'amenaça nuclear fins al punt que el noi, que viu obsessionat amb el Dia del Judici Final, quan arriba el moment no el veu.
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra l'esperada rebel·lió de les màquines i el Dia del Judici Final des d'un punt de vista present, no flash-backs del futur o malsons premonitoris.
(Season 1 Trailer)
A Terminator: Les cròniques de Sarah Connor (Terminator: The Sarah Connor Chronicles, 2008) es mostren els esdeveniments que van passar després de Terminator 2, massa llargs com per fer-ne un resum.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en canviar el futur abans del final del compte enrere, no només del Judici Final sinó de Sarah Connor.
Nota: Aquesta sèrie continua els fets de Terminator 2 però també conté i amplia dades revelades a les altres dues parts. També apareixen noves trames i gadgets mai vistos abans al cinema.
A Terminator Salvació (Terminator Salvation, 2009) una cadena d'esdeveniments portaran a un ex-convicte, agressiu i individualista a ajudar a John Connor i la resistència, fet inconscientment transcendental.
El rerefons tracta el mateix conflicte màquina contra home de les anteriors parts però aquest cop l'obsessió es centra en fins a quin punt poden els humans ser màquines i les màquines ser humanes? En quines es pot confiar?
Nota: Aquesta pel·lícula és la primera que ens mostra La Terra post-apocaliptica en present. L'argument i els impactants efectes visuals i sonors són el millor punt de partida que podria tenir aquesta nova trilogia.
A Jericó (Jericho, 2006-2008) les vint-i-tres ciutats més importants dels EUA pateixen atacs nuclears. A la sèrie en veiem les conseqüències focalitzades al poble fictici de Jerichó i rodalies (Kansas), on l'impacte no és directe.
El rerefons tracta de com en les situacions més adverses afloreix el millor i el pitjor de les persones: la solidaritat i l'egoisme, la mort i la vida, la pau i la guerra, la tristesa i l'alegria, la democràcia i la dictadura...
Nota: Aquesta sèrie consta de dues temporades gràcies als fans que van organitzar una campanya per a la continuació de la primera temporada. Està prevista una pel·lícula i un còmic. L'amenaça nuclear és ben viva!
Després de llegir aquesta entrada i veure els vídeos, ja em direu si no sentiu curiositat per...
Entrades relacionades:
Amenaça Nuclear
Ficció Nuclear 2
Ficció Nuclear 3
Enllaços relacionats:
Llista de ficció d'holocaust nuclear
Post-Apocalypse
